¿Com afronta esta etapa com a primera directora de Cáritas de Gandia? ¿Quins objectius s’ha marcat?
-Amb molta il·lusió, però alhora sóc conscient de la gran responsabilitat que se m'ha confiat. Fa anys que treballe en Cáritas i he aprés en cada lloc on he estat. Ara, en esta nova etapa, em toca posar tota la meua experiència al servici de la institució i que la meua tasca servisca perquè Cáritas continue creixent. Els meus objectius no són altres que els de Cáritas: promoure, orientar i coordinar l’acció social; sensibilitzar la societat i denunciar situacions d’injustícia social. Baixant al terreny concret, durant el primer semestre d'este any 2024, Cáritas ha atès en els seus diferents programes entre beneficiaris directes i indirectes, un total de 2.680 persones, de les quals 930 són menors. Tots estan en situació de risc d'exclusió o de pobresa. La tasca és immensa i la podem fer gràcies a un equip professional molt qualificat i als més de 120 voluntaris.

El preu de la vivenda està pels núvols, sobretot la de lloguer. ¿En quina mesura això està centrant els esforços i/o els recursos econòmics de Cáritas?
-El preu de l'habitatge i dels lloguers a Gandia genera que s'incremente el nombre de persones que no arriben a final de mes i que han de recórrer a Cáritas o a unes altres organitzacions per a cobrir diverses necessitats. Actualment és una de les demandes més grans que rebem de les persones que acudeixen als nostres servicis. Des de Cáritas estem atenent en el nostre Centre de Dia entre 60 i 70 persones sense llar o en infrahabitatges. També tenim una mitjana de 14 persones acollides en vivendes d'autonomia i familiars, a més de les 14 persones sense llar que resideixen en el nostre Centre d'Acollida Integral.

¿Com està, en termes generals, la situació dels refugiats d’Ucraïna? 
-La situació ara és molt menys crítica que en els primers mesos de la guerra, però encara s'està atenent a alguns refugiats d'Ucraïna, entre unes 15 i 20 persones, que ens sol·liciten bàsicament classes d'espanyol.

¿Com desenvolupa Cáritas polítiques integradores i d’ajuda cap als migrants?
-A Gandia resideixen actualment uns 17.000 estrangers amb orígens i situacions molt diferents entre sí. Una part significativa són migrants que estan en situació de risc d'exclusió social o pobresa i que sol·liciten la nostra ajuda per a cobrir necessitats bàsiques i per a integrar-se a la societat: ajuda econòmica, orientació en les gestions amb l'administració, formació, habitatge, salut, reforç escolar, ocupació, etc. Les ajudes materials es canalitzen principalment a través de targetes prepagament, encara que també facilitem roba i aliments frescos. Estes ajudes són molt importants, però en Cáritas volem arribar a més i per això ens centrem en les persones, escoltant-los i recolzant-los, i prioritzant els itineraris d'inclusió. El nostre model d'acció social implica anar més enllà del simple assistencialisme i incidim en la dignitat intrínseca de totes les persones.

¿Li preocupa la pobresa cronificada, és a dir, les famílies que porten dos o tres generacions demanant ajuda a Cáritas? ¿Han pogut trencar eixe cercle, en alguns casos?

Estos cicles de pobresa cronificada són difícils de superar, però sortosament cada any són molts els casos d'èxit de persones que aconsegueixen eixir d'esta cronificació i aconsegueixen la inclusió a la societat. Encara que som conscients que hi ha persones que per les seues circumstàncies haurem de seguir acompanyant, aquelles que es troben en situacions extremes de pobresa, vulnerabilitat o patiment, “els últims dels últims” com els anomena el Papa Francesc.

A Gandia i a la comarca hi ha moltes entitats que treballenamb col·lectius vulnerables (Creu Roja, Bunyoleres, Ca Saforaui, CDR La Safor, etc...) ¿Es coordinen d’alguna manera?
-Per a què els esforços siguen efectius i que la comunicació i coordinació entre nosaltres siga més gran, cal el treball en xarxa per a cobrir tan bé com siga possible les necessitats de la nostra ciutat. Bona prova d'això és l'acte que vam celebrar el dia 17 d'octubre, en una jornada per a l'erradicació de la pobresa en què, per primera vegada, participem conjuntament les organitzacions que estem treballant a Gandia amb les persones en situació de pobresa o en risc d’exclusió.
 

¿Creu que els polítics locals, els del govern i els de l’oposició, són conscients de la realitat social i de la pobresa a Gandia, o a alguns els recomanaria llegir-se les memòries anuals de Cáritas?
-Sí que són conscients i agraïm que s'interessen i donen suport als nostres programes i iniciatives. Però també és cert que, per a la societat en general, el problema de la pobresa i l'exclusió és, en molts casos, una realitat invisible que no es percep en tota la seua extensió. Per això una dels nostres objectius és la sensibilització i la denúncia de les situacions d'injustícia.

¿Tenen la sensació que arriben on les entitats públiques no poden o no volen arribar?
-Evidentment la nostra acció social arriba on no arriben les administracions públiques. Tot i que, alhora, els nostres programes es poden desenvolupar gràcies a les aportacions de convenis i concerts amb les administracions ia la inestimable ajuda que ens presta la societat de Gandia. Cal unir esforços i millorar la col·laboració entre organitzacions com la nostra i les administracions ia més, que es dediquen més fons públics per a l'eradicació de la pobresa.

¿Quin pronòstic fa respecte a la situació dels col·lectius més desafavorits a Gandia en els pròxims mesos?  
-És difícil de preveure perquè estos col·lectius són molt sensibles a factors externs com han estat, durant els darrers anys, la pandèmia, la inflació, el preu dels lloguers o els refugiats i migrants que han arribat a Gandia. Per això, és més important que mai esta col·laboració i comunicació amb l'Ajuntament i amb la Conselleria a què em referia anteriorment.