«Estem molt contentes, perquè un any més es demostra que la fórmula Estiuvers, la seua singularitat, per la combinació de poesia, música en escenaris patrimonials i naturals, triomfa a Gandia. I consolida la nostra ciutat i comarca, bressol dels clàssics Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, i d'algunes de les millors plomes de literatura actual en la nostra llengua». Així es va expressar la regidora de Patrimoni i Medi Ambient, Alícia Izquierdo, promotora de la iniciativa dissenyada i coordinada pel poeta gandià Joan Deusa Dalmau. 

 
Izquierdo va valorar el fet que «després de quatre edicions, s’ha mantingut l'alta afluència de públic, al voltant del centenar de persones per acte, a gairebé l’únic festival de poesia celebrat al ple de l’estiu. Malgrat que siga agost i que en alguns recitals (com va ser el de la Cova del Parpalló) calguera caminar una estona, el públic fidel de l’Estiuvers ha participat d’esta activitat amb emoció i una certa fidelitat. Per tant, hem complit l'objectiu i cal felicitar als departaments de Patrimoni i Medi Ambient implicats en el festival, i en especial al dissenyador i coordinador de cada edició, Joan Deusa per tornar a sorprendre'ns”.

 
Així, va destacar que la qualitat dels espectacles ha estat elevada, amb una combinació arribats i arribades de Barcelona, Mallorca, Eivissa i la Safor. També s’hi van estrenar dos nous escenaris (els Tinglados del port i la Cova del Parpalló) ben equilibrats entre si (mar, muntanya i plana). A més, dedicats a Vicent Andrés Estellés, en commemoració del centenari del naixement d’un dels poetes en la nostra llengua més importants del segle XX. I dins dels actes de l’Any Estellés Gandia programat per l’ajuntament.   

“Com han coincidit a valorar molts escriptors i personalitats assistents, ha estat l’Estiuvers més sentimental. S’uniren més que mai els espais patrimonials amb les vides personals i les obres dels autors i autores”, va relatar Deusa. 

“Tant a l’espectacle del Desembarcament de poetes del Grau com a la Jam de la Cova del Parpalló es van entrellaçar emotivament el paisatge i la poesia. És el cas del guitarrista Peter Connolly, criat a la Drova, que va interpretar peces musicals a la seua llar, al capvespre d’una bellíssima caiguda de muntanyes, com mai abans s’havia fet al Parpalló. I també va passar amb Teresa Pascual i Maria Josep Escrivà, criades al Grau de Gandia, les quals van emocionar intensament el públic amb els seus poemes i anècdotes de vida en aquell ambient mariner, acompanyades de dos dels escriptors més importants de l’actualitat en català: Sebastià Alzamora i Francesc Parcerisas; i de l’acordió d’Amadeu Vidal”.  

S’hi repetia l’encanteri fons-forma amb la poesia d’Isabel Canet, “d’un rerefons natural de complexitat psicològica i feminista, amb la botànica i fauna lèxica a tocar; la poderosa veu de la Cecília Navarro, de vint-i-un anys, en contacte amb els talaiots prehistòrics de les Balears i el seu dialecte salat, abans comú en la vall de la Drova; els versos de Joan Vigó, durs i profunds, en ocasions postapocalíptics, també van captivar el públic, gràcies a la seua magnífica rapsòdia”. 

Fins i tot, assenyala el coordinador, “Ses honorables virtuts il·lògiques” van ser una cloenda perfecta per al festival, en este aspecte: “La jove poeta eivissenca Jèssica Ferrer i el clown i performer Diego Martínez van remoure els sentiments del públic com si es tractara d’un espectacle de màgia. Entre el surrealisme, l’humor i els diferents instruments i tècniques sonores, els artistes arribaren a provar totes les possibilitats de recitar un poema, convertint la Torre dels Pares en un circ bohemi il·luminat per la faràndula”.