En línies generals, ¿quin balanç fa de les seues respectives àrees en este primer any de legislatura?
-És molt positiu. En l’àmbit d’Hisenda un dels fets més destacats ha sigut l’aprovació del pressupost municipal de l’any 2024 abans de finalitzar l’any 2023 i, així, tractar de regularitzar la situació de tindre enllestit el pressupost municipal de cada any per al seu inici i no quan ja està finalitzant. Esta fita no sols demostra una planificació més eficient i una gestió responsable dels recursos públics, sinó que també garantix la continuïtat dels projectes i servicis municipals sense interrupcions. Era una demanda de molts exercicis enrere del departament d’Hisenda i ajudarà a millorar la gestió del nostre ajuntament. 

Quant a Educació, hem aconseguit desbloquejar les obres de tres centres educatius que estaven pendents des de 2019. Este avanç és fonamental per a millorar les infraestructures educatives i oferir als nostres estudiants un entorn adequat per a la seua formació. A més, hem aconseguit reduir l’absentisme escolar gràcies a la constitució i funcionament de la Comissió d’Absentisme Escolar Municipal i, també, el Pla d’Absentisme Escolar Municipal. Gràcies a la implicació de tots els centres educatius de la localitat (amb les seues Direccions i els departaments d’Orientació), el departament de Benestar Social encapçalat per la meua companya Ana Mascarell, el Gabinet Psicopedagògic Municipal, Inspecció Educativa, Policia Local i, òbviament, el departament d’Educació han estat possibles tots estos avanços i resultats aconseguits. Esta comissió ha treballat de manera proactiva per a identificar i abordar les causes de l’absentisme, promovent l’assistència regular i l’èxit acadèmic dels nostres estudiants.

¿Està complint Oliva els paràmetres que marca el Ministeri d’Hisenda quant a “regla de gasto”, estabilitat pressupostària i deute?
-Segons els paràmetres marcats pel Ministeri d’Hisenda el nostre Ajuntament sí que compleix amb el límit del principi de sostenibilitat financera. El nostre Ajuntament no ha recorregut a cap crèdit bancari per a fer front a inversions, és a dir, el capital viu de deute bancari és de 0,00 €. També disposem d’un estalvi net positiu. Els periodes mitjans de pagament i de morositat se situen per davall del termini màxim de pagament, tal com s'indica en el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i en la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'establixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.
Les informacions anteriors són la part positiva de l’anàlisi de la salut econòmica i financera municipal, però, per altra banda, cal remarcar que, com ja venia passant els últims anys la realitat al voltant de la regla del gasto (l’últim any on es va complir va ser l’any 2019) i del compliment de l’objectiu de l’estabilitat pressupostària (l’últim any que es va complir va ser l’any 2021), és que no s’està complint i, amb la tornada de les regles fiscals per als pròxims anys, suposarà elaborar un PEF (Pla Econòmic Financer).
L’elaboració del PEF implica fer un diagnòstic de la situació; definir les mesures correctives (prioritzar inversions que generen ingressos a llarg termini, optimització de serveis públics per a millorar la seua eficiència, realització d’auditories periòdiques que garantisquen el compliment del PEF) i un calendari d’execució (terminis i etapes); i, per a finalitzar, avaluar l’impacte de les mesures per a complir amb els objectius fiscals.

¿Creu que és millor, en el fons, treballar amb estos paràmetres, o preferiria una major autonomia municipal?
-Estes regles estan dissenyades per a mantindre l’estabilitat pressupostària i evitar l’endeutament excessiu, però poden ser percebudes com una barrera per a aquells ajuntaments que ja han demostrat una gestió financera responsable. Treballar baix les regles fiscals vigents pot semblar injust per a un ajuntament sense deutes i amb romanent de tresoreria, com és el nostre cas, per diverses raons. En primer lloc, limitacions en l’ús del superàvit. Encara que l’ajuntament tinga un romanent de tresoreria, les regles fiscals poden restringir l’ús d’estos fons. Això pot impedir la inversió en projectes necessaris per a la comunitat, com a infraestructures o servicis públics, que podrien millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Les regles fiscals imposen límits estrictes al gasto públic, fins i tot per a entitats locals amb una situació financera saludable. Això pot dificultar la implementació de polítiques expansives o de desenvolupament local que podrien ser beneficioses. A més, són uniformes i no sempre consideren les particularitats de cada Ajuntament. Un municipi amb una gestió financera exemplar pot veure’s obligat a seguir les mateixes restriccions que un amb problemes financers, la qual cosa pot semblar injust. També poden complicar la planificació i execució de projectes a llarg termini, ja que els ajuntaments han d’ajustar-se a límits de gasto anuals que poden no coincidir amb les seues necessitats i prioritats estratègiques.
Està clar que, treballar sense el cinturó de les regles fiscals, seria més senzill aprofitar eixos romanents de tresoreria per a reinvertir-los en més millores per a la nostra localitat, però després de 4 anys amb les regles fiscals suspeses (2020-2023) ja no es podrà disposar de tanta flexibilitat per a fer-ho, així que caldrà ajustar un poc més la previsió del pressupost municipal dels pròxims exercicis.

La darrera modificació de crèdit va estar qüestionada per l’oposició; consideren que es destinen massa a diners a despeses que haurien de ser corrents i suposen una esmena als pressupostos en vigor... ¿Què opina? 
-Sempre que es vaja a fer una modificació de crèdit, els partits de l’oposició faran crítica dels crèdits que vas a suplementar o donar d’alta perquè no hi havia crèdit consignat a l’inici de l’any. Les modificacions de crèdit són ferramentes necessàries per a adaptar-se a les circumstàncies canviants i assegurar una gestió eficient dels recursos. Estes modificacions no són una esmena al pressupost, sinó una adaptació necessària per a respondre a necessitats imprevistes o urgents o, com hem anat adonant-nos este primer any de la legislatura, de projectes que estaven oblidats i que hem decidit rescatar-los i dur-los a terme.

Sempre hem buscat aconseguir que la ciutadania es beneficie amb esta modificació de crèdit, com per exemple: obres per a la renovació de la xarxa d’aigua potable des del C/Illa de Mallorca fins al C/Canyades i el tram posterior al C/Illa de Sicília, 32.625 €; treballs de manteniment i millora de les instal·lacions elèctriques i adequació d’espais dels col·legis públics i l’EPA municipal, 60.500 €; reforma dels vestidors de la piscina coberta municipal, renovació del paviment i de l’equipament del pavelló d’esports municipal, pintura, asfalt i paviment exterior cafeteria, 311.000 €; servei de prevenció i control integral de plagues, 151.999,72 € anuals (este import ja apareixerà reflectit els pròxims 4 anys en el pressupost municipal i, així, ja serà una despesa que no es registrarà i pagarà com a “reparo”); treballs de manteniment i instal·lació de millores en el cementiri, centre Polivalent, Llar de Jubilats, CPC El Pinet, biblioteques municipals, enllumenat del passeig Gabriel Miró i Torre del Parc de l’Estació, insonorització Centre Social Sant Francesc, platges, Mercat municipal, barana C/Estrella, etc., per un import total aproximat de 950.000 €. 

¿Oliva tornarà a tindre projecte de pressupostos de 2025 en temps i forma?
-Com ja vaig comentar en el plenari ordinari del mes de juny, ja feia un parell de mesos que he estat analitzant programa per programa i partida per partida quins han estat els imports reals d’ingressos i despeses a data de 31 de desembre, ja que sempre s’havien estat fent els pressupostos agafant com a referència la fotografia del pressupost a data de l’1 de gener... i, amb uns pressupostos passats on es van fer un fum de modificacions de crèdit, resultaven poc ajustats a la realitat econòmica del pressupost municipal els imports consignats. Abans d'acabar este mes d’agost els grups de l'oposició tindran el primer esborrany de despeses dels capítols 2, 4 i 6 per al pròxim any 2025, on ja s’han reflectit els imports dels contractes plurianuals. Vull aconseguir que els pròxims pressupostos s’aproven, abans d’acabar el mes de novembre i, com ja els vaig comunicar-hi als companys i companyes de l’oposició, que siguen uns pressupostos on hagen pogut col·laborar tots i totes. Pel meu caràcter, sempre acceptaré la crítica constructiva i la col·laboració de la gent que treballa conjuntament per la nostra localitat sempre buscant el bé comú i millorar el benestar de la nostra ciutadania.

 
¿Encara queden a Oliva contractes per a regularitzar i evitar "reparos" de legalitat? ¿Quines serien les prioritats?
-Estem treballant en este tema de valent i anem prioritzant contractes per a regularitzar esta situació anòmala del nostre Ajuntament. Estem treballant amb els contractes del servei de prevenció i control de plagues, el de la poda de palmeres i arbres, hem adjudicat el contracte de subministrament i manteniment dels desfibril·ladors (que estava vençut des del passat mes de gener de 2023), el servei del càtering de l’EIM El Caragol, subministrament de material d’oficina per als diversos departaments i, continuem estudiant i valorant més despeses que s’haurien de regularitzar mitjançant contractes plurianuals i evitar tanta despesa justificada com a “reparo” de legalitat per no tindre formalitzat un contracte plurianual.

¿Com va l’execució del pla Edificant en els centres educatius? ¿Es podran compaginar estes obres amb el curs escolar?
-Des que vam entrar com a nou equip de Govern teníem clar que s’havia de desbloquejar este problema, perquè els centres portaven des de l’any 2019 esperant l’inici de les obres... i ho hem aconseguit. L’alcaldessa i jo ens vam entrevistar amb el Subdirector General d’Infraestructures Educatives, Román Grisolía, el passat 24 de novembre de 2023 per a analitzar la situació dels Edificants pendents de la nostra localitat. La reunió va resultar molt satisfactòria i ens va garantir el desbloqueig de les obres si aconseguíem tindre-les, com a mínim, en procés de licitació per al mes de juliol de 2024.
Després d’eixa reunió ens vam reunir amb tots els departaments implicats (Urbanisme, Contractació, Intervenció i Educació) periòdicament i, sincerament, he d’agrair a tots i cadascun dels seus membres el seu esforç, constància, dedicació i treball en equip que han exemplificat estos darrers mesos i que, sense ells i elles haguera estat impossible aconseguir-ho. 
El mes de juny vam licitar les obres del nou gimnàs de l’IES Gregori Maians i, en el mes de juliol, es va adjudicar l’obra a l’empresa “Gruexma, S.L.” per a iniciar les obres este pròxim mes de desembre, segons el nou cronograma de les fases d’obres segons els nous imports dels consignats per Conselleria per als pròxims anys; pel que fa a la reforma integral del CEIP Alfadalí, el procés de licitació es va tancar el passat 1 d’agost i s’adjudicaran les obres abans d’acabar el mes, ja que s’iniciaran per al mes d’octubre; per últim, també tenim en procés de licitació (el termini de presentació d’ofertes finalitza el 16 d’agost) les obres per a ampliar el Conservatori de Música Josep Climent i, també, s’adjudicaran les obres a l’acabament del mes d’agost, perquè, com passa amb el CEIP Alfadalí, les obres s’iniciaran el pròxim mes d’octubre.

En els tres casos les obres es podran compaginar amb els curs escolar, ja que s’ha treballat amb tots els centres per què la planificació de l’execució de les fases de les obres per a ocasionar les mínimes molèsties en cadascun dels centres. La finalització de totes les obres està prevista per a la fi de l’any 2025 i el primer semestre de 2026.

El següent objectiu, una vegada hem aconseguit dur a terme, per fi, traure endavant eixos tres Edificants, és tractar de fer realitat l’Edificant del CEIP La Carrasca, que ja porta més d’un any en València a l’espera de ser fiscalitzat i afrontar nous Edificants, com el del vestidor nou per a l’IES Gabriel Císcar i la reforma integral del CEIP Verge dels Desemparats i l’edifici de l’Escola d’Adults.

El curs vinent se celebren els 50 aniversaris de l’IES Gabriel Císcar i el CEIP Lluís Vives. ¿Com participarà l’ajuntament en estos aniversaris?
-Així és, comptaran amb el recolzament i la participació activa de l’Ajuntament, mitjançant diversos departaments implicats en cadascun dels actes. De fet, ja hem començat a tindre reunions amb els centres, participant com a membres de les comissions especials creades per a organitzar i planificar els diversos actes. 
Entre les iniciatives previstes s'inclouen exposicions, tallers, conferències i activitats culturals que ressaltaran la història, els èxits i les fites d'estos centres educatius. Com he dit anteriorment, l’Ajuntament col·laborarà amb la planificació i l’organització dels actes i, fins on puga, amb el cost econòmic d’algunes activitats. Convidem a tota la comunitat a unir-se als centres i a nosaltres en esta celebració tan especial i a participar en les diverses activitats programades. Junts, celebrarem mig segle d'excel·lència educativa.