Diputat provincial, regidor, i secretari d’Organització del PSPV-PSOE… ¿Com afronta esta nova responsabilitat?
-Amb moltes ganes i il·lusió, és tot un repte formar part d’un renovat equip en el PSPV-PSOE baix el lideratge de Diana Morant. 

¿Com ho compagina tot?
-Treballant més, dormint poc i fent moltes hores en la carretera. Ser secretari d’Organització de la Federació Socialista Valenciana és una de les majors responsabilitats que pot tindre un militant socialista, però tinc l’ajuda d’un magnifíc equip capaç i renovat.  

¿Continuarà vivint a Gandia? 
-Sí, ma casa està a Gandia, i afortunadament la Safor és una comarca que està pràcticament al mig de la Comunitat Valenciana, per tant es més fàcils moure’s. 
 
Ha comentat que, amb el panorama actual, els drets dels valencians es defensen millor des de la Moncloa que des del Palau de la Generalitat… ¿Podria posar alguns exemples? 
-Tenim un Consell que sembla un xiquet malcriat, Mazón sols sap queixar-se. No l’han triat per a plorar, sinó per a governar. Treballant tres dies a la setmana no es pot dirigir la Generalitat. Totes les bones notícies que han arribat en els darrers mesos a la Comunitat Valenciana han vingut de la mà de Pedro Sánchez i Diana Morant, com l’ampliació del port de València, el tren-TRAM Gandia-Dénia, tenim uns nivells d’atur baix mínims, s’ha pujat el Salari Mínim Interprofessional, l’ampliació i millora dels aeroports, o la implantació d’espais d’innovació. Front a això tenim un Govern extrem que pretén trencar la convivència, canviar la Història i perseguir als qui parlem en valencià.     

Pel que fa als dies de reflexió que es va prendre Pedro Sánchez, ¿no creu que hauria d’anar en qualsevol càrrec públic una certa pressió mediàtica o tot sacrificar una part de la vida personal o familiar? 
-Trobe que ningú hauria d’estar sotmés a insults, ni assetjaments ni “bulos”, ni el president del Govern, ni la seua família, ni cap càrrec public o persona. Res ho justifica. 

Després de les darreres municipals i autonòmiques, Gandia és una illa socialista en un mar del PP. ¿Quin paper creu que de tindre el Govern local davant d’esta nova situació? ¿Reinvidicar, o continuar sent referent en determinades polítiques, especialment socials i culturals?
-El que ha tingut sempre: defendre els interessos dels gandians i gandianes per damunt de tot. L’alcalde sap molt bé com fer-ho. Afortunadament Gandia és i continuarà sent un referent en polítiques públiques i de Benestar Social, governe qui governe a Espanya o a la Generalitat. 

Sembla que Carlos Mazón vol bolcar-se amb Gandia, ja porta dos visites institucionals com a president de la Generalitat, i s’ha compromés a culminar nombrosos projectes que es van gestar amb el Botànic. ¿És estratègia electoral, o realment pensa que acabarà totes les assignatures pendents? 
-Voldria creure al senyor Mazón, però una persona que s’ha criat políticament amb Zaplana i el pitjor Partit Popular no és de fiar. 

Canviant de tema, ¿sap si el glàmping de la platja està pendent d’alguna autorització de la Generalitat? Sembla que l’obertura es retardaria a 2025…
-El calendari és el previst. Encetarà les obres en breu i obrirà abans de l’inici de la temporada 2025. 

¿Creu que la platja de l’Auir corre perill de desprotecció davant d’una eventual derogació del Pativel? 
-Amb un Govern que nega el canvi climàtic, com el del PP-Vox, tots i tot està en perill, també el nostre litoral. Però no anem a consentir-ho. 
 
¿Hi ha alguna novetat sobre el polígon Sancho Llop? 
-Hem incorporat al pressupost municipal 1,2 milions del romanent per a encetar les obres després de l’estiu.

¿I sobre el PAI d’equipaments de la platja? 
-Pràcticament està finalitzat en un 80%, de fet ja estan donant-se algunes llicències d’obres per a la instal·lació d’activitats i negocis en la zona. 

Per a acabar, ¿creu que la política local està al nivell d’allò que la ciutadania demana actualment, o els polítics de hui són un reflexe de la societat actual? 
-És clar que els polítics som un reflexe de la societat actual, amb els seus encerts i errors, però és una societat i un país que m’agrada, per tant em sent orgullós, encara que tots podem i hem de millorar.