¿Està satisfeta amb el resultat i la participació (6.566 vots) en els Pressupostos Participatius 2024? ¿Queda per executar algun projecte pendent d’anteriors convocatòries?
Podem estar satisfets, ja que un any més es demostra l’alta implicació de la ciutadania en ajudar a millorar el dia a dia de la nostra ciutat, amb la utilització d’una ferramenta real que s’enfoca en les necessitats de cada barri, en cada un dels àmbits, ja siga medi ambient, benestar social, esport, cultura o urbanisme. Els pressupostos participatius del 2023 s’executaran ara, en 2024, com estava previst. Els de 2022 ja estan enllestits, com ara les millores dels centres socials de Benipeixcar o de Marenys de Rafalcaid, o el circuit de cal·listènia al districte de Corea. Per tant, podria quedar tan sols un cinc per cent per executar. Enguany, en octubre, traurem els de 2024, que s’executaran en 2025.

¿En quina situació creu que està la immigració a Gandia en els últims anys i la seua gestió, comparat, per exemple, a fa 20 anys? ¿Quina és la diferència entre les polítiques públiques que es fan ara a nivell local i les que s’aplicaven en aquella època?
-Vivim en un món globalitzat. Açò fa que l’increment o disminució de la immigració es produïsca en relació amb les crisis cícliques que tenim, les quals poden ser provocades per l’economia, per les catàstrofes, per guerres, per situacions polítiques... És cert que fa vint anys a Gandia vam tindre un gran repunt d’immigració. Parlem d’un 29%. Per això, vam treballar amb mediadors socials, programes de formació i seguiment de les famílies, integració... des de tots els departaments de l’ajuntament, entitats socials, ONG, sindicats... 
Després, a causa de la crisi econòmica que vam tindre a Espanya i a la millora de la situació política i social en alguns països de Sud-amèrica, es va produir un descens important fins al 16%. Ara, en estos moments, tenim un nou repunt a causa de la inestabilitat en alguns països sud-americans. També hem de tindre en compte les guerres actuals i la inestabilitat de països com Líbia, Senegal, etc. Actualment, a banda del treball que fan les diverses entitats, a l’Ajuntament de Gandia disposem dels cursos de llengua espanyola, integració i acolliment que promou el departament de Cooperació, així com la tramitació de documents i atenció de nouvinguts per part de l’Oficina Pangea. També signarem un conveni amb l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València per a que faça un diagnòstic sobre la situació actual de la immigració i la  convivència a la ciutat. Un estudi que ens ajudarà a efectuar un pla de treball realista amb la situació actual, per donar resposta a les necessitats que té Gandia.

El fenòmen d’agermanaments entre municipis ja ha quedat  com una cosa anticuada, però almenys a Gandia, amb el cas de Laval, s’ha materialitzat en temes productius com els intercanvis d’estudiants. Al marge de Laval, ¿com estan les coses pel que fa a Fano (Itàlia) i Pleven (Bulgària)? ¿Alguna novetat o projecte que es puga contar?
-Els agermanaments van servir en el seu moment perquè Espanya s’obrira a Europa i rebera ajudes per a modernitzar-la. La pandèmia va fer que s’aturaren alguns projectes que teníem ja materialitzats. Tot i això, continuem treballant estretament amb la ciutat francesa de Laval amb l’intercanvi d’alumnes en pràctiques als comerços, restaurants, pastisseries, residències, etc. A més, al llarg de tot l’any que  ve tenim previstos amb Laval actes de tota mena com ara culturals, gastronòmics, esportius, educatius, turístics... 
Amb Fano hem tingut intercanvis culturals de l’Orfeó Borja i hem rebut a Gandia al Cor Polifònic Malatestiano. També hem mantingut intercanvis escolars, amb els projectes del Carnaval de Fano i les Falles de Gandia que també estan agermanades. O la participació, tant a Itàlia com a Gandia, en esdeveniments gastronòmics, com els concursos de la Fideuà de Gandia o del Brodetto a Fano. 
Amb Pleven, en este moment, hi ha hagut canvi de Govern i estem reprenent els projectes previstos anteriorment. Pel que fa als agermanaments, ara, en el marc d’una convocatòria europea per finançar projectes entre ciutats agermanades, estem preparant un projecte entre les quatre ciutats que ens permetrà, conjuntament, ampliar i finançar nous projectes de futur.

¿La gestió de la pandèmia des de l’ajuntament ha sigut el pitjor moment de la seua carrera política?
-Pense que sí. Tot i que, a banda de la pandèmia, també he viscut moments molt difícils, com per exemple quan vaig ser regidora de Seguretat Ciutadana i es va produir l’atemptat d’ETA a la platja de Gandia en plenes Falles. Per sort, tot i que vam tindre molts danys materials, no es van produir danys personals. És cert que la crisi del coronavirus va ser molt dura, sobretot per la pèrdua de vides humanes. Hem de recordar que fins que no es va tindre clar quin era el tractament, vam viure dies molt durs i complicats. 
La gestió sanitària a la Comunitat Valenciana crec que va ser de les millors, com també a nivell de l’Estat. Ací, a Gandia, gràcies al fet que feia temps que ja treballàvem en xarxa amb l’hospital, amb els centres de salut i amb Salut Pública, vam poder fer una bona gestió i vam aconseguir ser una de les àrees de salut menys castigades.

¿De quin projecte impulsat se sent més orgullosa? ¿Escoletes, centres de majors, la lluita perquè Roís de Corella tinguera el complexe sanitari…?
-Seria difícil decantar-me per un en concret. Podria citar des dels camps de gespa artificial del barri de Roís de Corella o, com molt bé dius, les escoletes municipals, una xarxa que no té ni la ciutat de València. També podria nomenar la posada en marxa del projecte d’alumnes en pràctiques a l’estranger quan no existia l’Erasmus... Són tantes i tantes accions, que és difícil triar-ne una... 
Això sí, tinc alguns projectes que han sigut pioners, com ara aquells que treballen la població més vulnerable, o els programes d’oci alternatiu nocturn per als joves. Però, si tal volta haguera d’elegir-ne un, este seria l’Espai Sanitari de Roís de Corella, que el Govern del Botànic i el seu president en aquell moment, Ximo Puig, va entendre que era una necessitat per a Gandia. És un dels projectes que més m’ha il·lusionat i pel qual pense que més he lluitat.
Ara, estem treballant per a que es pose en marxa definitivament. Voldríem que fora més ràpid, però esperem que prompte estiga en ple rendiment. Salut Pública ja  està en el nou edifici treballant. La previsió és que a mitjan maig es trasllade Salut Mental des de l’hospital Francesc de Borja i esperem que, tot seguit, vaja la resta. Hem de tindre en compte que és una competència de la Conselleria de Sanitat.

Deprés les municipals de maig de 2023 el PSPV-PSOE va retindre gran part del poder municipal. Com a secretària comarcal, ¿li preocupa més els municipis on hi ha pactes, com Gandia, Tavernes, Daimús i Bellreguard?
-No em preocupen els municipis on tenim pactes, ja que el Partit Socialista sempre ha sigut un partit dialogant i els socialistes hem sigut capaços d’arribar a consensos i bons acords, quan són bons per la ciutadania. Actualment, allò que sí que em preocupa realment són les retallades que s’estan produint per part del Consell de PP-Vox en projectes que estaven a punt executar-se en els nostres pobles. Per exemple, en educació, la Generalitat ara està abandonant el Pla Edificant. S’estan retirant competències que ens havien donat als ajuntaments, amb la qual cosa es retardaran molt les reformes i noves construccions de centres educatius en la comarca. Em preocupa també la CV-60; el tramvia Gandia-Oliva-Dénia; l’ampliació de l’hospital comarcal; el nou Centre Integrat de Formació Professional, entre d’altres. Tot açò és el que més em preocupa, més que els pactes de progrés que tenim a la Safor-Valldigna, els quals estan funcionant molt bé.

¿Creu que esta serà la seua última legislatura en la política local, o encara té metxa per a més enllà de 2027?
-Mai se sap, encara estem a tres anys de les pròximes eleccions municipals. Estem en 2024 i queda molt per a això. En política, tres anys és un món. En estos moments, ni m’ho puc plantejar. Depén de moltes circumstàncies. Mai es pot dir que d’esta aigua no beuré. He d’agrair la confiança i complicitat de les alcaldesses i els alcaldes que han confiat en mi per acompanyar-los en les seues llistes al llarg dels darrers 29 anys. Els socialistes hem tingut cartells electorals magnífics a Gandia. Però, el que hem de fer ara és mirar el present, ja que tenim molta tasca i molts reptes al davant. L’actual Grup Municipal Socialista està fent un bon treball i ara hem de centrar-nos a gestionar moltes coses, tenint sempre el cabet en la faena. 

En línies generals, ¿hui la política local té nivell i alçada de mires, o fa 30-40 anys era molt millor, en tots els sentits? ¿Els polítics locals que tenim a Gandia actualment són un reflexe de la societat?
-Els temps han canviat molt. Fa trenta anys no teníem ni xarxes socials, ni Intel·ligència Artificial. Crec que en l’actualitat, a Gandia, tenim un gran alcalde i un Govern municipal amb capacitat d’arribar a consensos i acords de ciutat. A Gandia només hem tingut crispació i un ambient irrespirable durant els quatre anys de majoria absoluta del PP. I, a la nostra ciutat, no volem que torne eixe temps de baralles contínues i enfrontaments que hi havia quan manava Torró. 
Crec que l’actual Govern local reflecteix la voluntat de la ciutadania. La nostra ciutat és plural i diversa, i el PSPV-PSOE és el partit que més s’assembla a Gandia. Ací, els veïns volen que els polítics els escoltem i que ens preocupem pels seus problemes, per xicotets que aquests siguen. I, sobretot, volen que els resolguem. I és que els problemes dels ciutadans també han de ser els nostres problemes. Eixe és el sentit de la política local.