Fa uns dies va aconseguir el repte dels 100 KM Borja a favor de Cáritas. Un aspecte curiós és la destinació dels 3.500 euros aconseguits, a roba interior per a les persones més vulnerables. ¿Li va sorprendre? ¿Com li ho van plantejar?
-No, no em va sorprendre, des del principi els vaig dir que l'acció solidària podria destinar-se al que consideraren necessari. Des de l'entitat em van comentar que tenien una despesa anual de més de cinc mil euros en “packs” de roba interior, i ja que l'acció que vaig proposar pretenia recaptar eixa quantitat, es va decidir destinar esta acció a eixa finalitat.

¿És la primera vegada que col·labora en un repte esportiu amb caràcter solidari?
-No, no és la primera vegada, i trobe que no serà la darrera.

Relacionat amb els Borja, també va assessorar a l’Ajuntament de Gandia en una ruta que connecta espais borgians entre Xàtiva, la Valldigna i Gandia. ¿A quin tipus de públic va adreçat este producte?
-Sí, la vaig dissenyar per a l'Ajuntament de Gandia. És una ruta per a tots els públics, es pot fer en etapes que s'adapten al nivell de cada senderista. Té desnivells amables i creua localitats de les comarques de la Costera i la Safor, possibilitant el descans i l'avituallament necessari. Cap tram no requereix nivell tècnic i amb material de senderisme adequat no planteja cap dificultat.

També col·labora des de fa molts anys amb la Cursa de la Dona de Gandia. ¿Creu que s’ha aconseguit l’objectiu de fomentar l’esport femení? ¿En quins aspectes?
-És un objectiu complert parcialment, queda camí per recórrer. La Cursa de la Dona de Gandia fomenta l'esport en femení i aporta eines útils per reduir la distància entre homes i dones si parlem a l'accés a la pràctica esportiva. S'ha millorat en aspectes com la conciliació entre ser mare/pare i participar en una cursa, o en la xifra de participació femenina en les curses, però queda un llarg recorregut i en este sentit hem de continuar treballant.

Imagine que en este sentit té més mèrit la dona sedentària de mitjana edat que ha començat a fer esport gràcies a la Cursa de la Dona, que una xica jove. ¿Ha conegut algun cas?
-Jo no parlaria que té més mèrit, trobe que hem de pensar que fer activitat física és necessari per a totes i tots, sense que estiga excusa l’edat o el ritme de vida. D'altra banda, els casos els puc comptar per desenes, sempre dic que ajudar a algú a iniciar la pràctica esportiva de manera habitual és molt gratificant. En el cas de la Cursa encara és més, ja que no només estem propiciant un canvi individual, sinó que també contribuïm a un canvi social.

¿Li agradaria tornar a fer algun programa per a la televisió?
-Sí, sense dubte, m'agrada la televisió, sempre ho he fet amb gran respecte als professionals del mitjà, ja que jo no ho sóc, per tant sempre estic disposat a entrar en algun projecte televisiu, amb la cautela de saber que no és el meu àmbit.

¿Quin paper tenen les seues xarxes socials (personals o professionals) en el seu treball?
-Actualment és menor, fa anys estava més actiu en xarxes, tot i així són una part important, comunicar el que fas, exposar la teua feina i amb això arribar a més gent. Em guanye la vida entrenant gent i sempre pot haver altes i baixes, per tant les xarxes m’ajuden a estar present i presentar-me com una opció.
 
¿Creu que s’hauria de posar un cert ordre o regulació als “influencers” que aconsellen en matèria d’esport o nutrició en les xarxes socials, especialment Youtube?
-Regular qualsevol àmbit que no ho està pot ser positiu. Igualment, trobe que la informació mai no està de més i que no podem vetar ningú, qualsevol pot parlar del que considere la seua veritat, crec que el receptor de la informació és qui ha de decidir si qüestionar-s’ho, creure-s’ho o posar-ho en dubte. Buscar diverses opinions o exigir garanties hauria de ser una pràctica habitual. Les xarxes socials han multiplicat la quantitat de “gurús”, i és més fàcil que un suposat expert/a et parle, però és important conèixer més opinions sobre un tema que ens interesse. Esta és la meua opinió, encara que puga estar equivocat.

Estem en primavera, època on a molts els entren les presses per practicar esport. ¿Es nota en els gimnasos? ¿Ja li ha demanat algú o alguna posar en marxa una “operació bikini” o “banyador” de cara a l’estiu?
-Això de l'estacionalitat de l'activitat física està canviant, crec que va creixent el número de gent activa tot l'any. Sempre hi ha qui mostra més interès per començar a entrenar en estos mesos, però, com dic, no és tan notable com fa uns anys.