L’Ajuntament de Beniarjó ha organitzat una xarrada demà dijous, 7 de març, al voltant del paper de les dones escriptores valencianes en el període comprés entre la Renaixença i la Guerra Civil espanyola. Este acte, que porta per títol “Per molt ocult que el foc estiga” (contra la criptogínia), procedeix d’un vers de Constantí Llombart, extret d’un poema que adreça a la també poeta, inclosa al llibre, Manuela Agnés Rausell (València 1839-1918). La xarrada, emmarcada en els actes commemoratius del Dia Internacional de les Dones, tindrà lloc a les 19.30 hores a l’auditori municipal de Beniarjó.

Garcia Frasquet reflexionarà al voltant del fet que a mitjans segle XIX, les lletres valencianes vivien una xicoteta revolució: la Renaixença, compartida amb els altres territoris del domini lingüístic. Aquesta etapa va fer valdre una llengua que havia estat relegada durant segles a l’àmbit domèstic. Es tornava a fer valdre el valencià com a llengua de cultura de la mà d’alguns escriptors que han passat a la posteritat com Teodor Llorente o Constantí Llombart. 

Segons el professor Garcia Frasquet, els noms que no ens han arribat d’una manera tan clara, o han estat directament amagats, són els de dones que també van tornar a agafar la ploma i abocar-se al paper. Són noms que han restat ocults, afectats per allò que s’ha convingut a anomenar criptogínia, o tendència històrica a amagar la tasca de les dones en qualsevol camp del saber. Per sort, darrerament, moltes línies de treball les reivindiquen, i així anem coneixent els noms i les obres de moltes dones que feren una aportació important en els seus àmbits o, almenys, que formaren part del paisatge cultural del seu moment i ara demostren que la seua aportació va ser important per connectar amb les generacions següents.

En esta línia s’inclou el treball que el doctor Gabriel Garcia Frasquet ha bastit els darrers anys: traure a la llum escriptores que restaven amagades, reivindicar-les i situar-les justament en el seu context. Eixe esforç ha donat com a fruit un llibre que serveix per a dibuixar el context del món literari valencià del moment, amb els seus èxits, però també amb les seues xicotetes misèries condicionades per les relacions personals dels implicats. S’ha de tenir en compte que eren anys en què les dones difícilment podien assolir una educació si no tenien una ascendència burgesa i una posició econòmica que ho permetera. 

Al llibre també es posa cara a les diferents autores amb el seu retrat, de manera que la seua imatge també quede fixada en l’imaginari col·lectiu. A més, s’hi mostren moltes de les portades dels seus llibres, que manifesten igualment l’embranzida de les arts gràfiques valencianes entre els segles XIX i XX.