Fa poc van lliurar parcel·les dels horts socials ecològics a Santa Anna, que se sumen a les de la Ribera del Serpis. ¿Hi ha més en projecte? 
-En realitat el que hem fet és substituir-los i ampliar el projecte iniciat des de fa dues legislatures pel company Xavi Ródenas i per mi mateix. La pandèmia va provocar un cert abandonament dels horts que hi havia a causa de les restriccions. També, recentment, el programa havia patit diferents modificacions; els últims dos espais que quedaven, un darrere l’Alqueria de Martorell, ja no existeix, perquè fa uns mesos es va arribar a un acord amb els usuaris. Cal recordar que s’hi va executar l’ampliació de l’Anella Verda a la zona, amb un parc, un passeig i la dignificació de l’espai. I ja s’estava engegant el nou projecte de Santa Anna. 
La resta d’horts estaven en l’entorn del que havia de ser l’edifici Innova, al Grau, afectats pel projecte del futur pavelló poliesportiu Gandia Arena. Per tant, el que hem lliurat recentment són 44 horts urbans socials nous, en un espai nou, sortejats entre les 115 sol·licituds presentades, entre elles les dels usuaris dels anteriors horts desapareguts, que han tingut prioritat. Concretament, 50 parcel·les amb una superfície de 60 m2 cadascú a una part del camp de futbol del barri de Santa Anna, que estava en desús. Hi ha una reserva per associacions que ja hi eren als anteriors horts, joves o col·lectius que treballen amb dones, etc... El preu públic és de 90 euros a l’any i inclou la despesa de l’aigua. 
I estem treballant amb la direcció del Campus de Gandia de la UPV en un conveni de col·laboració per tal d’habilitar nous espais en el Grau. Cal recordar que no estan pensats per a professionals del camp, sinó per a la gent que tinga gust de treballar la terra i pensant en socialitzar i fer transferència de coneixements intergeneracional amb altres usuaris. Des de l’Ajuntament també posarem en marxa tallers gratuïts de formació de manera periòdica.

Pel que fa al patrimoni, continuen les excavacions en el castell de Bairén, i estan a punt de començar les obres en el campanar de la Seu i en la capella de l’Assumpció. ¿Són estos els projectes més importants d’esta legislatura?

-Eixos són els objectius i projectes més importants d'enguany, així com la renovació completa del Centre d'Interpretació del Parpalló, la millora dels accessos a la Cova i una nova excavació a l'alcassaba de Bairén a finals d'any. Si parlem de projectes de legislatura els fronts es multipliquen. Tenim preparats i redactats els projectes d'execució per a la consolidació i restauració de l'ermita de Sant Vicent i l'ermita de Martorell, ambdues en un estat molt deficient de conservació, però caldrà buscar i gestionar ajudes per poder dur a terme estes intervencions. 
El Pla Director del Castell de Bairén també està finalitzat i planteja per a esta legislatura diverses actuacions anuals més. I el nou dipòsit municipal del Museu Arqueològic de Gandia, adquirit l'any passat, serà un altre dels objectius centrals del Servei Municipal d'Arqueologia, que pretén fer d'ell un espai no només de conservació del patrimoni històric de Gandia, sinó també per a la seua investigació. I vull recordar que s’està tramitant un dels documents més importants en matèria de patrimoni de les darreres dècades, el Catàleg de Béns i Espais Protegits, actualment en la fase de tramitació ambiental.

¿Què s’ha fet en l’ermita de Sant Vicent per a evitar que continue deteriorant-se?

-Sobre l'ermita de Sant Vicent s'han fet les actuacions necessàries per evitar el seu col·lapse immediat, com la retirada d'una teulada que ja estava totalment podrida i vençuda. I de totes les escombraries, així com el seu tancament per evitar la possible entrada al monument. Hem redactat també el projecte d'execució per a la seua consolidació i restauració, que ja està camí de la Conselleria per a obtindre el seu vistiplau, però caldrà buscar recursos econòmics propis i d'altres administracions per poder tirar endavant esta actuació. 
L'edifici, a pesar de la mala gestió del seu entorn en temps passats, que ha acabat per deixar-lo tancat entre murs de formigó i un planejament industrial, ha de ser protegit i evitar el seu deteriorament. És la nostra responsabilitat.
I, òbviament, després dels recents episodis de vandalització (amb foc inclòs) hem executat un projecte d’emergència per a la seua neteja i tancament perimetral.

¿En quin punt està la Torre dels Pares? 

-La primera intervenció a la Torre dels Pares ja està finalitzada. Ara ja no hi ha perill que l'edifici patisca un deteriorament tan ràpid com el que venia sofrint. Això no obstant, encara hi ha elements que requereixen d'una consolidació efectiva urgent, com el xapitell de la torre, que no va poder ser inclòs al projecte inicial per l'elevat cost de l'actuació. A més, ara caldrà redactar un projecte integral de restauració que protegisca el seus valors patrimonials però que permeta dotar l'edifici dels usos i finalitats que la ciutadania requereix.

Canviant de tema, pel que fa a l’eficiència energètica, ¿es continua amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis públics? 

-És una inversió estratègica, prioritària per al Govern local en el marc dels objectius locals de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Gandia és una de les ciutats pioneres en la lluita contra el canvi climàtic al territori valencià amb la creació del primer Pla Estratègic energètic i de reducció d’emissió de CO2, que es materialitzarà en els pròxims mesos. I Gandia també és una de les primeres ciutats valencianes pel que fa a destinar partides econòmiques als pressupostos per a inversions en projectes en este sentit.
Com sabeu, tenim les instal·lacions de la plaça Tirant i l'Urbalab i, juntes, aconseguiran generar més de 161.845 kW/hora a l'any i estalviar més de 25.000 € anuals a la factura elèctrica de l'Ajuntament. El pròxim edifici a sumar-se en breu a esta mesura serà el del Mercat, que es convertirà en la instal·lació més gran dins de la iniciativa i suposarà la generació de 172.496 kW/hora a l'any, permetent un estalvi anual d'aproximadament 30.000 € cada any per a la ciutat. En total, estes tres instal·lacions reduiran al voltant de 55.000 euros l'any la factura energètica municipal. 
Paral·lelament, com dic, estem licitant un nou projecte que implicarà la instal·lació de plaques solars en 11 nous edificis municipals entre els quals hi ha el CEIP Botànic, CEIP Roís de Corella, CEE Enric Valor, la central de la Policia local, el poliesportiu i els centres socials del Raval i Corea, a més de quatre més del Grau i la platja (CEIP Joan XXIII, Escola Infantil Municipal de les Alqueries, etc.). 
Amb una inversió de 750.000 euros, el pla convertirà Gandia en una ciutat pionera en la lluita contra el canvi climàtic dins del territori valencià mitjançant la reducció de 170 tones anuals de CO2 al llarg de tota la vida útil de les plaques, que oscil·la entre els 20 i 25 anys. Una vegada s'adjudique el projecte, la previsió és que s'execute en un periode no superior a cinc mesos. Estes instal·lacions també beneficiaran 26 edificis públics més de la localitat, ja que l'energia solar sobrant dels immobles productors es repartirà entre els altres. I la resta es vendrà, raó per la qual el consistori espera reduir encara més la factura elèctrica.

¿En què consistirà l’Aula d’Emergència Climàtica, en col·laboració amb el Campus de Gandia de la UPV?  
-També és una iniciativa pionera al nostre territori i, fins i tot, a l’Estat espanyol. El que es tracta és de potenciar la transferència de coneixements des del Campus de la UPV, que compta amb cicles ambientals, forestals, ciències de la mar o telecomunicacions… Perquè l’Ajuntament i la ciutat puguen adoptar respostes que donen resultat davant el repte de l’emergència climàtica. Este intercanvi va des de l’impuls de les energies renovables a les mesures per estalviar aigua… O la detecció de microplàstics en la mar, control de plagues… D’altra banda, els estudiants, amb les seues aportacions, poden contribuir, per exemple, al disseny d’espais urbans més frescos i adaptats als mesos més calorosos de l’any. O la reducció de la contaminació acústica i atmosfèrica…

En termes ja més polítics, ¿com va anar la darrera Assemblea Municipalista de Més Compromís? ¿Quines conclusions van traure, o de què van parlar?  

-L’Assemblea Municipalista és un òrgan de formació de regidors i regidores i de debat sobre qüestions que afecten l’àmbit municipal. Està contemplat en els estatuts de Més-Compromís i la de Gandia fou l’assemblea constituent d’aquesta legislatura, després de les darrers eleccions municipals. Per tant, estic molt orgullosa d’haver-la acollit. Es va aprovar la Mesa que la dirigirà (de la que formaré part) i, a banda de la formació, s’aprovaren diverses declaracions com la referent al finançament autonòmic, als incompliments del Pla Edificant per part del nou Govern de la Generalitat o una, que ens toca més de prop, en suport a l’Ajuntament de Palma de Gandia  pel seu problema amb l’aigua potable.

¿Continua pensant que s’ha de continuar amb les confluències d’esquerres en els processos electorals, és a dir, anar a les eleccions amb Sumar, Podem i/o Esquerra Unida, o, a la vista dels resultats en Galícia, millor presentar-se com a Més-Compromís?

-Per començar, hauríem de deixar clar que el País Valencià no és Galícia. Vull dir que, tant des del punt de vista sociològic com electoral, tenim una realitat pròpia i diferenciada i, de cap manera, podem treure conclusions estratègiques en base als resultats d’un altre país, tot i que siguen un element més per a l’anàlisi, què hem de fer exclusivament en clau valenciana.
Nosaltres prenem sempre les decisions dins dels seus contextos i amb en les seues conjuntures. I ho fem per procurar assolir els millors resultats possibles, que permeten una major representació del valencianisme polític en les diferents institucions. I en eixe sentit, hem anat en solitari, en coalició o en «confluències», com l’actual acord amb Sumar. I vull recordar que este acord es fonamenta en dos elements. D’una banda, la bilateralitat. És a dir: nosaltres no formem part de Sumar, sinó que tenim un acord electoral. I, d’una altra, la no competència electoral en les eleccions autonòmiques. A hores d’ara, estem analitzant els distints escenaris i les distintes propostes per a les eleccions europees. I podem dir que Compromís és considerat com un soci fiable i de prestigi i, per tant, comptem amb diferents ofertes, les quals seran analitzades per la direcció, aprovades pel Consell Nacional i ratificades per la militància.