En línies generals, ¿quin balanç fa de 2023 pel que fa a la gestió municipal? 
-Trobe que ha sigut un any de consolidar projectes i inversions que milloraran la ciutat, i sobretot assentar les bases perquè avance. Gandia lidera entre les ciutats del seu tamany els principals indicadors econòmics, com per exemple en turisme l’ocupació hotelera, la millor de la província en tres mesos consecutius, i per damunt de destinacions consolidades com Benidorm, sis mesos seguits de reducció de l’atur, amb xifres d’ocupació que no vèiem tan bones des de feia 15 anys. A més, 2023 va ser un any on la inversió ha estat garantida, apostant pels projectes familiars i empresarials.  Ahí estan mesures pioneres com el xec cultural escolar, que repetirem, o els xecs al consum per al comerç, i que van paliar les conseqüències de la inflació i la guerra d’Ucraïna. 

¿I quins són els reptes per a este 2024?
-Consolidar el que tenim en marxa, seguir reivindicant el que Gandia necessita, i sobretot executar els 105 milions en inversions que tenim previstos, sumant les del pressupost (6 milions) i les transferències d’unes altres administracions, com Generalitat, Diputació i Fons Europeus Next Generation. Serà un any de transformació important per a la ciutat. Volem que Gandia avance d’una forma més clara que en altres legislatures.  

¿Quants mesos (o anys) falten per a vore a Gandia l’inici d’alguna promoció pública de vivenda, ja siga del Consell o de l’Ajuntament?  
-Hi ha projectes de construcció, com les 106 de Santa Anna, o 62 del Pla d’Habitatge Protegit, però també continuem amb la compra directa de pisos, que és una fórmula de donar solució als actuals problemes de la vivenda. De manera immediata comprarem 14 més a a la Sareb, i en farem més a  través del pla ADHA de la Generalitat. En total tenim un parc públic d’unes 200 vivendes. 
A més, en el plenari de gener aprovarem una mesura pionera, acordada amb el sector, que és transformar parcel·les de patrimoni municipal del sòl en mixte, de tal manera que les traurem a licitació, amb la condició de què es construisca un 60% d’habitatge públic protegit, i el 40% restant de vivenda lliure a preu de mercat, a disposició del promotor. És també una mesura social de xoc, perquè realment els ajuntaments tenim poques competències en matèria de vivenda. 

Sembla que sí son més immediats projectes com el d’evitar la soletat dels majors, o millorar la salut mental dels joves.
-Sí, això ja està aprovat en la darrera Junta de Govern de 2023 i son programes que estan contemplats en els pressupostos de 2024. D’una banda el conveni amb el Col·legi de Psicòlegs per a l’atenció als joves en salut mental, que és pioner, en tant que atendrem des dels centres socials de barri, de forma gratuïta. El pla Radars serà més extens en el temps perquè requereix d’un estudi previ sobre quanta gent tenim en eixes condicions, i quines necessitats tenen d’alimentació o medicaments... I després una atenció amb professionals i una xarxa de voluntariat.    

¿Alguna novetat sobre una nova residència de majors pública per a la ciutat, promesa per Mazón?
-Sobre eixa no sabem res. De moment tenim promocions privades, la de Vitalia en el sector Beniopa-Passeig que va molt avançada, i una altra sol·licitud que ha iniciat el tràmit urbanístic en el sector Molló de la Creu, presentada per una mercantil, i que gestionarà un grup sociosanitari. Totes les residències privades tenen una part de places concertades. I tindrem el centre de dia per a persones amb diversitat funcional en Sanxo Llop, que farà de tractor de més inversions en este sector de la tercera edat. Gandia necessita més places públiques de residència per a majors. 

 
¿Per què els pressupostos municipals de 2024 són tan expansius, en un context on alguns indicadors econòmics encara no són massa esperançadors?
-Primer, per a garantir les inversions i les oportunitats. I també per a amortitzar deute, que serà la més important en els últims anys, amb 8,5 milions previstos per a tornar de manera ordinària, i això ho hem de fer compatible amb la bona marxa de la ciutat i les inversions. 

¿En què consistirà el pla de “Alcem persianes” per a revitalitzar el comerç local?
-L’executarem en este 2024. Estem a punt de licitar l’estudi per a diagnosticar la tipologia dels comerços, perque cada barri té uns d’específics. I quan estarà acabat encetarem una línia d’ajudes directes per a comerços i per a plans de negoci de persones que vulguen obrir-ne. Gran part del pressupost de l’àrea de Comerç anirà ahí. 

¿El projecte del pavelló Gandia Arena està en “pause”?
-No, la voluntat és fer-lo, però el projecte, com tota l’obra pública, ha patit un increment de preus, i no podem hipotecar l’economia municipal. Per això l’hem dividit en dues fases, garantint les subvencions públiques que ja tenim concedides. En una primera fase farem l’estructura del pavelló, però podrà usar-se, i en la segona l’acabaríem d’equipar, i afegir les grades per als grans esdeveniments. En esta legislatura començaran les obres.  

¿Com valora l’adéu de la política local de Juan Carlos Moragues?
-No valore els processos interns dels partits, simplement desitjar-li a Moragues tota la sort professional i personal, i agrair-li que volguera dedicar-se al servei públic. A partir d’ahí demanar que l’oposició m’ajude en els projectes que són bons per a Gandia, en tant que són partits que governen en la Generalitat. Nosaltres no som un Govern de crispació i m’agradaria que el PP fera el mateix. 

Pel que fa al congrés del PSPV-PSOE, què seria millor, ¿articular una candidatura de consens, o anar a primàries?
-La unitat no invalida els processos democràtics interns, i hauríem d’anar cap a una candidatura el més unitària possible. Hem de reforçar el nostre projecte polític, perquè som un partit de majories.  Entenem que hi ha una via valenciana encetada pel president Ximo Puig que prioritza els problemes dels valencians, i no podem perdre el pols social, igual que estem fent-ho en les ciutats on hem revalidat el Govern. A Gandia hem pogut articular projectes de majories, i podem fer el mateix en la Comunitat Valenciana. M’agradaria que no ens tornàrem a enganyar en les baralles internes que ens va costar estar tants anys en l’oposició, hem de superar les errades del passat.