Gabriel Garcia Frasquet presenta a Gandia el llibre “Lletres valencianes amb veu de dona (1855-1939)” publicat per Edicions 96, que recupera la veu oblidada de les escriptores valencianes entre meitat del segle XIX i la Guerra Civil espanyola.  La presentació tindrà lloc el dia 20 de desembre a les 19 hores a la Societat de Foment AIC Gandia i comptarà amb la participació de l’autor, Gabriel Garcia Frasquet, la professora M. del Carmen Agulló i Maria Josep Escrivà, d’Edicions 96.

A meitat del segle XIX, les lletres valencianes vivien una xicoteta revolució: la Renaixença, compartida amb els altres territoris del domini lingüístic posava en valor una llengua que havia estat relegada durant segles a l’àmbit domèstic. Es tornava a fer valdre el valencià com a llengua de cultura de la mà d’alguns escriptors que han passat a la posteritat com Teodor Llorente o Constantí Llombart. 

Els noms que no ens han arribat d’una manera tan clara, o han estat directament amagats, són els de dones que també van tornar a agafar la ploma i abocar-se al paper. Són noms que han restat ocults, afectats per allò que s’ha convingut a anomenar criptogínia, o tendència històrica a amagar la tasca de les dones en qualsevol camp del saber. 

Per sort, darrerament, moltes línies de treball les reivindiquen, i així anem coneixent els noms i les obres de moltes dones que feren una aportació important en els seus àmbits o, almenys, que formaren part del paisatge cultural del seu moment i ara demostren que la seua aportació va ser important per connectar amb les generacions següents.

En esta línia s’inclou el rigorós estudi que el doctor Gabriel Garcia Frasquet ha bastit els darrers anys i ara veu la llum en format de llibre. Una obra de caràcter divulgatiu que reivindica les dones escriptores en llengua pròpia, tracta de situar-les justament en el seu context i n’aclareix alguns equivocs. 

L’autor organitza el seu estudi per gèneres literaris, entre els quals convindria destacar les aportacions poètiques i teatrals, amb autores de referència com ara Pilar Monzó, autora teatral d’èxit. 

Garcia Frasquet aprofita l’obra per a dibuixar el context del món literari valencià del moment, amb els seus èxits, però també amb les seues xicotetes misèries condicionades per les relacions personals dels implicats. S’ha de tenir en compte que eren anys on les dones difícilment podien assolir una educació si no tenien una ascendència burgesa i una posició econòmica que ho permetera. 

Al llibre també s’ha fet un esforç per posar cara a les diferents autores amb el seu retrat, de manera que la seua imatge també quede fixada en l’imaginari col·lectiu. A més, s’hi mostren moltes de les portades dels seus llibres, que manifesten igualment l’embranzida de les arts gràfiques valencianes entre els segles XIX i XX.