Des del 26 de febrer de 2021, fins el 17 de juny de 2023 vaig treballar com assessor de l’Ajuntament d’Oliva en matèria de comunicació i com a enllaç de part del govern amb els mitjans de comunicació de la comarca, autonòmics i fins i tot estatals, per a poder promocionar, donar a conèixer i fer arribar la realitat, els atractius i tot allò que guardara relació amb Oliva i la seua ciutadania. No sols vaig fer fotos, que sí, ne vaig fer més de cent mil, i vídeos, també un bon grapat. 

Però no sols dels membres del govern, com deien alguns fa a penes uns mesos. Els mateixos que ara aprofiten la menor i més absurda excusa per traure pit, el seu millor i més fals somriure i “posar” per a les fotos que es publiquen a les xarxes socials de l’Ajuntament.

Vaig fer entrevistes, reportatges, sessions fotogràfiques i vídeos, rodes de premsa i articles, així com publicacions, anuncis i recordatoris, de les activitats que tots els centres educatius, organitzacions, associacions i col·lectius de la ciutat van organitzar.

Ho vaig fer el millor que vaig poder i saber. Sempre es pot fer millor, per descomptat, però ho vaig fer de tot cor i és una de les millors experiències laborals de la meua vida. Fins i tot vaig tindre un reconeixement per part d’AFISA, l’Associació de Fibromiàlgia de la Safor, en una de les seues nombroses activitats en les que solia col·laborar la regidoria de Salut, que encapçalava el company regidor, Miguel Monzonís.

Les i els que venien a canviar el “bombo y platillo” l’han intensificat en aquesta nova legislatura. Projecte Oliva i la seua alcaldessa, per fi l’alcaldessa que tots i totes volien, ara no para de nomenar nous càrrecs de confiança. En concret 3, dos per al seu grup i un per a UCIN Oliva, que tindrà quasi tants assessors (1) com regidors (2).

La cosa és que l’assessora electa i nomenada és una dona, veïna d’Oliva que en els anteriors 4 anys ha sigut molt activa i crítica amb la situació d'abandonament de la ciutat, molt crítica, fins el punt, en ocasions de ser ofensiva, agressiva i maleducada, sempre darrere del seu perfil de les xarxes socials.

La dona en qüestió és Natàlia Savall. Una persona que podria estar mantenint una reunió amb tu pel matí per a demanar una subvenció i ajudes per a l’Associació de la que ella és membre, reconeixent el treball d’ajuda que feia l’anterior govern municipal conformat per PSOE i Compromís i per la vesprada criticant-lo per a poder seguir sumant punts en la seua carrera cap al càrrec públic que finalment ha aconseguit de la mà de Salvador Llopis “Cota” i de l’Alcaldessa Yolanda Pastor. 

Aquesta dona és Tècnica Administrativa i supose que haurà treballat de valent en la seua vida per portar endavant la seua vida personal i familiar. Però no sembla que ara mantinga el mateix criteri a l’hora de valorar l’abandonament que continua sofrint el poble. Ha desaparegut la crítica a canvi d’un sou. Imagine que ella voldria ser regidora, per això figurava en les posicions capdavanteres de la candidatura d’UCIN.

No seré jo qui diga que la formació és una qualitat indispensable per a poder exercir bé un càrrec públic. No vull ser classista perquè va contra tots els valors que he defensat sempre. De fet hi ha excel·lents professionals en el món de la comunicació als que seguisc i admire, que no han anat mai a la facultat i s’han convertit en magnífics comunicadors. Però sí que és cert que la formació, la cultura, els estudis, compartir amb gent que sap més que tu, un temps de la vida ajuda a descobrir el nostre lloc al món.

Vaig tindre l’oportunitat de comprovar en el concurs amateur de Coca Dolça d’Oliva del passat mes de maig, la falta d’escrúpols que la senyora Savall i algunes de les persones que l'acompanyaven, membres d’UCIN en la passada campanya electoral, tenien a l’hora de col·locar-se junt als i les membres del jurat del concurs, els i les participants i autoritats oficials per tal d'aparèixer en les imatges. Com que Salva Llopis no estava present en eixe acte no van dubtar ni un moment en ocupar un lloc, que no els corresponia, per tal de fer-se propaganda. Error de protocol. Cal prendre nota.

Fa uns dies, el passat 4 de setembre, davant les portes de la casa consistorial, en un acte institucional organitzat per l’Ajuntament d’Oliva condemnant l’assassinat masclista d’una dona a Alzira, la senyora Savall, tampoc tenia molt clar quin era el seu lloc ni el seu paper en aquest minut de silenci. Les autoritats i els membres de la corporació municipal, escollits pel poble en les eleccions del passat 28 de maig, van deixar clar a qui volien en les fotos dels propers 4 anys i a qui no.

Com a consell, igual podria fer un cicle superior d’imatge i so: té 4 anys per davant i amb un sou de secretària de grup, que segons Salva Llopis ronda els 1.500€/nets al mes, no li suposarà una “fallida forçosa” per a la seva economia. Altra cosa és el que puga suposar per a les arques públiques, que segons Pastor i Llopis estan buides, però no per a “cometre” els mateixos errors que els seus antecessors. “Ver para creer!”, que diria un amic meu del barri del Pinet.

Parlant amb companys i companyes periodistes sobre l’actualitat d’Oliva, el que també  és vertaderament preocupant és que 3 mesos després de la formació del nou govern, el portal de transparència encara no recull la declaració de béns de tota la corporació municipal ni els salaris dels 12 regidors de l’actual govern. Supose que ja no serà una prioritat per a l’equip de govern actual d’Oliva, com si ho és viatjar a Itàlia amb les despeses pagades per a la meitat dels regidors delegats per promocionar la Setmana Santa olivera. “Ver para creer!”, que diria l’amic del Pinet.