Oliva, sotmesa a una crispació subtil, quasi imperceptible, va decidir que el govern passara a mans de la dreta, el 28M, una vegada més. Però no a una dreta qualsevol. Una dreta populista, de discurs fàcil, negacionista i catastrofista, sense propostes més enllà de les auditories interessades, reduïdes a treure a la llum, fantasmes que sols Projecte Oliva i ara el seu soci, UCIN, el partit de Salvador Llopis “Cota”,  veu en la gestió del govern de Compromís i PSOE en aquests 4 anys.  

Els socialistes d’Oliva han donat la cara en la transició moderada i tranquil·la que tot procés de canvi de govern mereix. Però ja han traslladat a Pastor, que si no fan l’auditoria en 6 mesos, serà Morell i el seu equip qui la sol·licitarà, reclamant els comptes de les dos anteriors legislatures, ja que la cobertura contractual de la legislatura de 2015-2019 té xifres de "reparos" de legalitat molt preocupants per a la transparència. En la darrera roda de premsa de l’anterior legislatura Ana Morell i Miguel Monzonís ja ho van explicar. 

La legitimitat dels resultats, molt contundents, ens ha de fer reflexionar a tots els progressistes sobre per què una candidata que no ha estat al govern ha arrasat de tal manera en una ciutat com Oliva. Els socialistes aspiràvem a guanyar l’Alcaldia i ens hem quedat a la meitat dels regidors que esperàvem. La derrota és inapel·lable. L’autocrítica ha de ser profunda. ¿Hi ha coses que hem de millorar? Per descomptat. Més de les que ens agradaria. 

Però que ningú pose en dubte que Ana Morell, Miguel Monzonís, Maria Josep Llorens, Kino Calafat i Anna Mena han treballat de manera exemplar. Els resultats són els que són i no sempre s’ha valorat la dedicació, la capacitat de diàleg i els esforços fets contra les circumstàncies. 

També tinc altra teoria: La tasca del Govern d’Oliva ha sigut eclipsada per les ganes de “revenja” d’un sector de la població que va viure la “traició” de David González a Yolanda Pastor, com a pròpia. I quatre anys després han pogut desfer aquell matrimoni “mal casat”, per a començar un “nou idili”, sembla que més natural, entre Pastor i "Cota". Dóna igual la feina que s’haja fet. Una altra mentida, la del tancament dels "xiringuitos", va ser grossa i va fer molt de mal. Però el temps posa a cadascú al seu lloc. Per això pense que les mentides han guanyat aquesta partida, de moment. 

Després està el que acaba de fer la guanyadora de les eleccions a Oliva, a qui desitgem tots els encerts i èxits per a la ciutat, perquè seran els de totes i tots, que no ha començat el seu mandat i ja ha deixat un poc en entredit la seua capacitat de lideratge, buscant com a aliat a qui fins a l’arribada de Germán Salazar havia obtingut els pitjors resultats del PP en Oliva.