La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el llibre “La immigració estrangera al País Valencià. Espills per a una  societat diversa i canviant”, escrit per l’antropòleg Albert Moncusí. El volum és el número 9 de la col·lecció Descobrim, especialitzada en ciències socials i dirigida pel sociòleg Antonio Ariño. El disseny de la col·lecció és de l’editor valencià Jaume Ortolà i el de la coberta és del dissenyador valencià Eugenio Simó.

Segons l’estudi la immigració de persones de l’estranger contribueix a la transformació demogràfica de la societat valenciana: d’una banda, la rejoveneix, tot i que també es destaca la concentració i nombre de persones majors del Regne Unit i d’estats de la Unió Europea; i, d’una altra, de fonamental, contribueix a la diversitat d’orígens. 

Hi ha un predomini de persones del Regne Unit, Marroc, Romania, Colòmbia i Equador, amb increment recent de persones d’Hondures i Veneçuela, i es produeix una més gran concentració en zones costaneres, sobretot d’immigrants de la UE i del Regne Unit. Així, el volum analitza els tres diferents tipus de migració: residencial (de persones amb recursos econòmics que cerquen qualitat de vida); laboral (per qüestions de treball) i, per últim, “per amor” (que es donen per vincles o afectes).

En matèria de treball, les condicions laborals de les persones immigrades tendeixen a ser pitjors que les autòctones, sobretot si es tracta de dones i si estan en situació irregular. Treballen en agricultura, construcció, hostaleria i servei domèstic i comerç, amb una aportació clau per a l’economia valenciana.  Cap col·lectiu s’ha especialitzat en ocupacions particulars, llevat de persones d’origen asiàtic, que presenten prou més dedicació al comerç que altres. 

En comparació amb els autòctons (sobretot si són dones) els treballs són menys estables, menys reconeguts i es paguen pitjor. En sectors com l’agricultura o els serveis es dona treball informal, cosa que limita molt la vida quotidiana, ja que impedeix regularitzar la residència. A més, són situacions que afavoreixen l’explotació i un cas extrem és la prostitució.

El llibre explora també les polítiques d'immigració, que tendeixen a controlar l'entrada de persones de l'estranger, però amb l'obligació d’atendre els drets humans (sobretot de menors d’edat i sol·licitants d’asil). Sobre les relacions socials, la convivència i les pràctiques culturals, tot i que hi ha mostres de xenofòbia i racisme, Moncusí conclou que els vincles i els llaços comunitaris contribueixen a contrarestar les males experiències i les tendències negatives i sovint ho fan connectant el nou lloc de residència amb el lloc d'origen o amb llocs de pas i que es tradueix en iniciatives de desenvolupament als països d'origen.