Oliva prepara una ruta cultural per llocs lligats a la memòria democràtica
“Els camins de la memòria” és un projecte multiplataforma que disposa d’un documental, un lloc web, i ara també d’una ruta.
El regidor de Memòria Democràtica d’Oliva, Josep Escrivà, ha anunciat l’ampliació de la iniciativa “Els camins de la memòria”, un projecte multiplataforma que disposa d’un documental, un lloc web, i ara també d’una ruta per espais lligats a la memòria democràtica.
Es tracta de 13 panells que relaten els fets que van ocórrer a Oliva, arran del cop d’estat militar, contra la II República, en els espais físics que es desenvoluparen. «La ciutat d’Oliva fou destinació d’acollida d’unes 3.000 persones refugiades, entre 1937 i 1939, entre les quals es trobaven 500 infants evacuats i acollits a les colònies instal·lades en el Municipi d’Oliva, gràcies a la col·laboració interadministrativa local, nacional i internacional» va comentar el regidor Escrivà.
El municipi d’Oliva va ser un punt important per a la solidaritat i acollida de persones refugiades, així com un lloc d’interés logístic per la quantitat de magatzems i connexió ferroviària, motiu pel qual també va sofrir atacs aeris. «Hi ha documentació que ratifica que la Legió Còndor alemanya, els italians i La Pava, van sobrevolar Oliva per a atacar punts estratègics, per documentar gràficament la situació dels objectius bèl·lics i atemorir al veïnat del nostre municipi; per tant creiem que, una vegada investigat i corroborat, és convenient compartir públicament aquests fets de gran importància memorialista» assenyala Escrivà.
Oliva també va desenvolupar un sistema de defensa i refugis, igual com en altres municipis de la costa mediterrània, i així es va comprovar en l’últim gran temporal marítim que va descobrir estructures defensives ocultes per sota de les dunes de les platges. A més, en els temps de convulsió política, es van desplegar sistemes d’economia de guerra que van estar dirigits i gestionats pels consells locals i pels sindicats.
Així mateix els veïns d’Oliva no van ser aliens a l’anomenat terror roig, víctimes llistades en una capelleta construïda en els anys 40 en el cementeri d’Oliva. D’altra banda, a 2022 es va construir un memorial en el Cementeri d’Oliva en honor dels represaliats pel franquisme i perquè les famílies tinguen un lloc on poder-se dirigir per a retre dol.
Els treballs de recerca s’han fet gràcies a la col·laboració de professors d’història i investigadors locals, que ja han col·laborat en diverses ocasions en treballs sobre la història recent del municipi d’Oliva, i que compten amb publicacions en format llibre i/o article. També es compta amb la col·laboració dels familiars de les víctimes representats per l’Associació Represaliats del Franquisme a Oliva, ARFO.
“Els camins de la memòria” és un projecte multiplataforma que es va gestar en la legislatura anterior i ha produït un web informatiu i un documental, i ara esta ruta.
El regidor de Memòria Democràtica d’Oliva, Josep Escrivà, ha anunciat l’ampliació de la iniciativa “Els camins de la memòria”, un projecte multiplataforma que disposa d’un documental, un lloc web, i ara també d’una ruta per espais lligats a la memòria democràtica.
Es tracta de 13 panells que relaten els fets que van ocórrer a Oliva, arran del cop d’estat militar, contra la II República, en els espais físics que es desenvoluparen. «La ciutat d’Oliva fou destinació d’acollida d’unes 3.000 persones refugiades, entre 1937 i 1939, entre les quals es trobaven 500 infants evacuats i acollits a les colònies instal·lades en el Municipi d’Oliva, gràcies a la col·laboració interadministrativa local, nacional i internacional» va comentar el regidor Escrivà.
El municipi d’Oliva va ser un punt important per a la solidaritat i acollida de persones refugiades, així com un lloc d’interés logístic per la quantitat de magatzems i connexió ferroviària, motiu pel qual també va sofrir atacs aeris. «Hi ha documentació que ratifica que la Legió Còndor alemanya, els italians i La Pava, van sobrevolar Oliva per a atacar punts estratègics, per documentar gràficament la situació dels objectius bèl·lics i atemorir al veïnat del nostre municipi; per tant creiem que, una vegada investigat i corroborat, és convenient compartir públicament aquests fets de gran importància memorialista» assenyala Escrivà.
Oliva també va desenvolupar un sistema de defensa i refugis, igual com en altres municipis de la costa mediterrània, i així es va comprovar en l’últim gran temporal marítim que va descobrir estructures defensives ocultes per sota de les dunes de les platges. A més, en els temps de convulsió política, es van desplegar sistemes d’economia de guerra que van estar dirigits i gestionats pels consells locals i pels sindicats.
Així mateix els veïns d’Oliva no van ser aliens a l’anomenat terror roig, víctimes llistades en una capelleta construïda en els anys 40 en el cementeri d’Oliva. D’altra banda, a 2022 es va construir un memorial en el Cementeri d’Oliva en honor dels represaliats pel franquisme i perquè les famílies tinguen un lloc on poder-se dirigir per a retre dol.
Els treballs de recerca s’han fet gràcies a la col·laboració de professors d’història i investigadors locals, que ja han col·laborat en diverses ocasions en treballs sobre la història recent del municipi d’Oliva, i que compten amb publicacions en format llibre i/o article. També es compta amb la col·laboració dels familiars de les víctimes representats per l’Associació Represaliats del Franquisme a Oliva, ARFO.
“Els camins de la memòria” és un projecte multiplataforma que es va gestar en la legislatura anterior i ha produït un web informatiu i un documental, i ara esta ruta.



























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.76