Llig amb preocupació - que no amb sorpresa - en un informe científic de l’Organització Mundial de la Salut que en el primer any de la pandèmia per COVID-19 la prevalença mundial de l'ansietat i la depressió va augmentar un 25%. Però és que alerten que la informació que tenim ara sobre l'impacte de la COVID-19 en la salut mental del món és només la punta de l'iceberg (!). Per tant, o les administracions es posen les piles i presten més atenció, donen més suport la salut mental des de la infància o ens trobarem amb una altra pandèmia d’efectes més devastadors a mitjà i llarg termini. 

I, efectivament, una de les principals causes d'aquest increment va ser l'estrés sense precedents que va causar l'aïllament social provocat per la pandèmia. A aquest factor, se li ha d'afegir altres condicionants com les limitacions de les persones a l'hora de treballar, a rebre el suport de les persones estimades... En definitiva, a eixir al carrer i continuar amb les relacions socials. Altres factors que van conduir als alts nivells d'ansietat i depressió van ser la soledat, la por a la infecció, al sofriment i a la mort, tant pròpia com dels sers estimats, el dolor després del duel i les preocupacions econòmiques. Entre el personal sanitari, l'esgotament va ser una de les principals causes dels pensaments suïcides. L'informe mostra també que la pandèmia ha afectat la salut mental dels joves i que aquests corren un alt risc de patir conductes suïcides i d'auto-lesionar-se.

Paradoxalment, l'augment de casos de depressió i ansietat va coincidir amb greus interrupcions en els serveis de salut mental. I a pesar de tot plegat, continuem sent molt deficitaris pel que fa als especialistes; uns 10 o 11 psiquiatres per cada 100.000 habitants i uns 5 o 6 psicòlegs, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea. També hi ha manca d'infermers de Salut Mental.

Com tot, és també una malaltia econòmica, ja que les persones que més dificultat tenen per a accedir al psicòleg són les que menys recursos tenen. La mitjana d’espera perquè t’atenguen en la sanitat pública és de mesos (estem parlant de depressions i altres trastorns que poden derivar fins i tot en suïcidi!). I les consultes de psicòlegs privats estan plenes i venen a costar uns 240 euros al mes (60 per sessió). No cal dir, que hi ha molta gent que no s’ho pot permetre, cosa que no ocorre, almenys d’una forma tan sagnant, en altres especialitats.

Una reflexió que compartia fa uns quants mesos amb la meua psiquiatra (sí, jo també patisc d’ansietat i necessite d’una especialista), quil va introduir un nou argument que va més enllà de la cura i el tractament de les malalties mentals i les patologies derivades. Es tracta de la prevenció i de l’atenció de la salut emocional de la infància i l'adolescència. Una cosa fonamental per al seu desenvolupament present i futur, però que encara no ha trobat el seu espai en els plans d'estudi. I és que les polítiques educatives presten més atenció als hàbits saludables relacionats amb l'activitat física i, més recentment, amb els alimentaris. I la prevenció i el tractament del malestar psíquic passa a un segon pla. 

La raó? Encara existeix una certa incomoditat social a l'hora de parlar de salut o benestar mental i emocional?. Això és de per si mateix ja preocupant, però el més alarmant és que aquesta incomoditat augmenta si ens posem a pensar en la infància. Poques vegades es posa el focus en el sofriment que molts xiquets, xiquetes i adolescents pateixen i en les repercussions que això té per a la seua experiència vital present. Però també en el seu desenvolupament futur. I quan es fa, és generalment per a diagnosticar, segregar i estigmatitzar des de molt primerenca edat, sense qüestionar res més enllà dels símptomes. Previndre en salut mental en la infància i l’adolescència des de l'àmbit educatiu és fonamental.

Problemes de desajustament emocional i de conducta condicionaran la seua adaptació a l'àmbit educatiu. La infància és l'etapa en la qual s'inicia l'aprenentatge i la socialització, on l'escola té un paper protagonista, ja que és el moment de l'adquisició, maduració i consolidació de les funcions elementals; un temps molt vulnerable, amb desequilibris constants deguts als múltiples canvis físics, intel·lectuals, emocionals, socials que poden desencadenar conductes inadaptades que es mantinguen en l'edat madura. En done fe. 

Per aquesta raó, buscant a la xarxa llig amb esperança prudent la presentació per part del Govern central, a finals de l’any passat, d'un Pla de Salut Mental, dotat amb 5 milions d'euros, que es durà a terme en col·laboració amb les comunitats autònomes. Diuen que donarà especial importància a la formació del professorat, proporcionant-los eines que els ajude a identificar i actuar davant aquestes situacions. Evidentment, alarmats per les xifres de l'assetjament escolar, especialment les del ciberassetjament (un fenomen que també ha crescut amb la pandèmia), l'addicció a estar connectats des d'edat primerenca i totes les seues derivades... 

Sembla un tòpic, però també pel que fa a la salut emocional l'escola juga un important paper ja que és el primer espai públic d'aprenentatge de convivència fora de la família. Un lloc en el qual les relacions allí experimentades es transformen en models de convivència social.