El darrer divendres a la Casa de Cultura de Gandia vam escoltat a Gandia dos grans artistes, partitures immortals i el so d’un violí singular; un Guarnieri del Jesu de 1740 cedit per la Fundació Armonia a I. Zenaty. Escoltant el violinista txec vam poder assaborir en viu la sonoritat característica de un Guarnieri, instrument poderós, amb una dolçor suau que en les mans de Zenaty es transforma en una cascada de colors tímbrics.

Després d’un intensa sonata de R. Schumann, el programa s’endinsava per nous paisatges sonors. Des de la Chaconna de J.S. Bach (versió Shumann) fins arribar a la gran música txeca on Zenaty-Bogunia desplegaren tot el seu potencial creatiu per acostar-nos el seu país, les seus tradicions,  amb imatges musicals que pintaven noves realitats sonores. Estàvem al cor d’Europa. Des de  Dvorak a Smetana, el concert anava creixen en lirisme. Amb From my Homeland (B. Smetana) vam descobrir uns duos absolutament meravellosos de l’autor d'El Moldava on el Guarnieri del Jesu, en mans de Zenaty,  aconseguia dotar a la partitura d’una densitat que per moments feia el so quasi sòlid. Instrument potent i contundent al registre greu, aconseguís una plasticitat única als aguts i al registre mig una amplíssima gama tímbrica. Zenaty és un artista singular.

Al darrer de cada nota hi ha sempre una sorpresa musical, un nou color que descobrir, un nou atac, un nou vibrat i, sincerament, no vols deixar de ser sorprès. No és casualitat que Zenaty haja compartit escenari amb Y. Menuhin, Yo-Yo Ma o col.laborat amb les millores orquestres com ara Berliner Philarmonie o Concertgebouw de Amsterdan. El públic a Gandia va acabar en peu ovacionat els artistes després de dos bis (Brahms i Txaikovski). Ara mes que mai, cal tornar a retrobar-nos amb la bona música en directe i reivindicar el protagonisme reparador de la cultura en esta nova època.