Com ja hem dit en altres ocasions, les plantes medicinals poden ser una bona alternativa per tractar malalties i afeccions que no impliquen molta gravetat. En les afeccions cròniques suaus o en les més benignes, principalment dels aparells respiratoris, digestiu, genitourinari i en les dermatosis, és on poden substituir o complementar els medicaments.

ALL  Allium sativum L.   

Herbeta de fins a 0,5 m d’alçada amb les fulles planes i llargues que ixen de la tija. Flors menudes, de color rosat, en primavera i estiu. Fa un bulb subterrani, la cabeça d’alls. Molt conreada i comercialitzada al nostre territori. Es recol·lecten com a alls tendres o bé en sec, en forma de cabeces, al llarg de tot l’any segons la varietat.

Conté fructosans d’acció diürètica i oli essencial d’al·liïcina que es transforma en disulfur d’al·lil, d’acció antisèptica i antifúngica. També té propietats hipotensores, hipocolestoremiants, antiagregant  plaquetari i hipoglucemiant. Menjat directament o en forma d’essència, en càpsules, 2 al dia abans dels menjars, com a preventiu de les trombosis, per combatre la tensió arterial alta, grips, bronquitis, infeccions i paràsits intestinals.

CAPUTXINA  Trapaeolum majus L.   

Planteta herbàcia de fins a 0,5 m d’alçada. Fulles arrodonides. Fa les flors aïllades, vistoses, de color ataronjat, entre març i  setembre. Es planta en jardins i hortes tot i què el trobem també assilvestrat en llocs frescos i humits. Utilitzarem les summitats florides. Recollirem les fulles i les flors, les assecarem ben escampades i les conservarem en pots hermètics.

Conté isotiocianat de bencil, de propietats balsàmiques i expectorants. A més, és estimulant del cabell. L’infús de 10 g/l, 2 o 3 tasses al dia, per tractar bronquitis i encatarraments. Externament , per tractar l’alopècia i en fongs de la pell.

DAURADELLA    Ceterach officinarum Willd.     

Petita falaguera de no més de 10 o 15 cm d’alçada amb les frondes o fulles de color verd fosc per la part superior i de color rovell o daurat per la part posterior. Es cria en les fissures i clavills de roquissars, murs, parets i marges de les nostres muntanyes on, per altra banda, és la falaguera més comuna i trobadissa i la què resisteix ambients més càlids i secs.

Farem servir les parts aèries. Es recull al llarg de tot l’any, llevat de l’estiu. Conté tanins, àcids orgànics i mucílags, d’acció diürètica, estimulant hepàtica, tònic general i pectoral. La infusió de 10-15 g/l, 2 o 3 vegades al dia després dels menjars, en casos de bronquitis, encatarraments i litiasi renal i biliar.

ESPARREGUERA   Asparagus acutifolius  L.   

Planta vivaç de port herbaci i lianoide que de fins a 2 m de llargada. És una mata amb ramificacions arquejades i lleugerament punxants. Del rizoma o tija subterrània naixen, a partir del mes de febrer, els brots carnosos i tendres, anomenats botànicament turions, i que són els popularíssims espàrrecs o espàrrecs de marge. Es troba als carrascars litorals on forma part de l’estrat lianoide i de les bardisses. És una planta bastant comuna  i fàcil de trobar pels voltants dels barrancs, marges de camps abandonats i vores de senders de muntanya. Són molt més visibles i nombroses després dels incendis.

Utilitzarem les arrels, rizomes i puntes dels espàrrecs. En primavera, en plantes de més de 3 anys. Glúcids anomenats fructosans, una saponina dita sarsapogenina i sals de potassi. Aquests components li donen una important acció diürètica i depurativa. Els espàrrecs tenen efecte laxant.

Decuit de 50 g/l, 3 tasses al dia, entre menjades. En forma de xarop 20 a 60 g/dia. Pot utilitzar-se també el suc de la planta fresca. De totes aquestes maneres té efecte diürètic i depuratiu de la sang. Contraindicada en cas d’inflamacions de les vies urinàries.