Les principals formes de preparació per a l’ús de les plantes medicinals són les següents:

INFUSIÓ. També dit infús, tisana, te o altres denominacions, és la forma més comuna d’utilitzar les plantes medicinals. Consisteix en fer actuar de manera poc prolongada l’aigua a temperatura propera a la d’ebullició sobre la planta, seguida d’una maceració durant 10-15 minuts. Poden preparar-se afegint la planta sobre l’aigua quan comença a bullir, apagar el foc i deixar reposar deu minuts a un quart d’hora. A continuació es cola sobre la tassa o got i s’endolceix al gust amb sucre, mel, etc.

DECUIT. També dit decocció, s’empra quan les parts de la planta utilitzades són de consistència dura com ara escorça, arrel, rizomes, etc. Consisteix en afegir la planta a l’aigua en ebullició i mantindre-ho entre 5 i 10 minuts bullint. Tot seguit s’apaga la font de calor i es deixa reposar 5 o 10 minuts més.

SUCS. S’obtenen per extracció en fred de la planta fresca o els fruits. s’ha de consumir immediatament.

XAROPS. Són dissolucions de sucre en aigua a les que després se’ls afegeix la planta.

MACERACIONS. Consisteix en posar en contacte la planta amb un líquid fred que actua com a dissolvent i extrau els principis actius. Poden ser alcoholats quan s’utilitza alcohol per extraure la part medicinal de la planta, com l’alcohol de romer. També es poden fer vins medicinals quan posem a remullar la planta o les plantes en un vi, com el vi d’anous. O també, es poden fer oleats quan el dissolvent de la planta és un oli, com per exemple el conegudíssim oli de pericó.

POMADES, UNGÜENTS, EMPLASTRES. Formes destinades a ser aplicades sobre la pell per tractar ferides, dermatosis, etc.

ARITJOL   Smilax aspera 

Enfiladissa amb de punxes i circells que li permeten enfilar-se pels arbres i arbustos del seu voltant. Flors, entre blanques i rosades, a la tardor. Viu per les parts més frescals i ombrívoles de la majoria de zones de muntanya, especialment als barrancs més humits. 

S’utilitzen les arrels que s’extrauen de terra, es renten, es trossegen, s’assequen i es conserven en pots. Contenen midó, sals potàssiques i colina, d’acció diürètica, depurativa i sudorífica. El decuit de 20 g/l, 2 o 3 tasses al dia després dels menjars, per tractar la cistitis, nefritis, reumatisme, gota, acne i èczemes.

ENCISAM BORD   Lactuca serriola  

Herba de cicle anual molt robusta que pot assolir fins 1,5 m d’alçada. Fa les flors en capítols o margaridetes de color groc, a partir de la primavera avançada. Es cria, molt abundant per tot el territori, pels herbassars nitròfils, marges de bancals, vores de camins i sèquies, terrenys erms, hortes, etc. Cal recollir el làtex que segreguen les parts aèries de la planta en ferir-les i s’asseca a l’ombra en forma de boletes. Conté components amargs d’acció sedant i hipnòtica. S’afegeix el làtex a les begudes o menjars calents per tranquil·litzar i ajudar a dormir. S’ha d’usar a dosis baixes. Les parts tendres de la planta es poden menjar en amanides com a vitamíniques i remineralitzants i també coma sedants. 

PINASTRE   Pinus pinaster 

Arbre amb tronc gruixut i capçada piramidal. Fulles aciculars llargues i gruixudes. Pinyes còniques de fins a 20 cm. Menys resistent a la sequera que altre pins, prefereix els sòls solts i sorrencs, principalment desproveïts de cal. S’usa la trementina, secreció de resina en fer talls en l’escorça del tronc  des de primavera fins la tardor. La trementina és expectorant, antisèptica de les vies urinàries i rubefaent. En ús extern en forma de liniments, emplastres i ungüents com a revulsiu i antisèptic. En inhalacions i bafs en les afeccions respiratòries. Per via interna en bronquitis i inflamacions de les vies urinàries.