En línies generals, ¿què ha canviat pel que fa a les atencions de persones sense recursos en Cáritas de Gandia en 2021 en comparació amb 2020?
-Malauradament les famílies tenen menys entrades d’ingresos, i també estan notant l’encariment dels preus dels aliments i de l’energia. Demanen més ajudes per a pagar rebuts d’aigua i de llum. Hem conegut casos de persones que han estat dos mesos sense dutxar-se. Pel que fa a Cáritas, en 2021 hem ampliat la cobertura de servicis de l’edifici del carrer Gutiérrez Mas, i això ha permés atendre millor als més necessitats. Hi ha molta demanda de vivenda social. El recent anunci de l’Ajuntament de Gandia de la compra d’un edifici amb 16 pisos està molt bé, però és insuficient. Nosaltres en tenim quatre pisos, i tampoc és prou. A més, cada vegada són demandants més joves. El lloguer està caríssim, una habitació a Gandia costa entre 250 i 300 euros al mes. 

¿Vénen persones vulnerables a Gandia pensant que ací hi haurà més recursos per a atendre’ls?    
-Quan arriba a Cáritas una persona necessitada no mirem si té papers o no. Intentem que se senta protegida i, sobretot, acompanyada. I que refacen la seua vida, perquè no volem cronificar la pobresa, ni fer-los depenents. Que tinguen un treball és fonamental. I una dignitat, per això el canvi que vam fer substituint l’economat per la targeta prepagament és molt important.  A més, nosaltres podem donar arròs o pasta, però potser eixa persona no té un forn per a cuinar. 

¿Quin és actualment el perfil de les persones que viuen al carrer a Gandia?  
-Calculem que hi ha entre 50 i 60 persones que viuen regularment al carrer a Gandia. Però per a molta gent són invisibles, com si foren fantasmes. Molts tenen malalties no sols físiques sinó psíquiques, són erràtiques, i costa molt que vagen a un centre. Però cal dir que el CAI és un servei admirable. És un centre on la persona passa d’estar aïllada de la societat a tindre un lloc en la societat, després d’una estança entre sis mesos i un any.  
 

¿Una mateixa família pot rebre ajuda de diversos organismes?
-Ens coordinem amb tècnics municipals, de la Generalitat, i unes altres oenegés benèfiques, com Creu Roja o Bunyoleres sense Fronteres, perquè no hi haja duplicitats ni acumulacions 

¿Han notat un major interés per participar en la iniciativa “Empresas y Entidades con Corazón”?
-La veritat és que sí, Gandia és solidària, ja són més de 60 entitats. Tots eixim guanyant, elles amb desgravacions fiscals i millorant la responsabilitat social corporativa, i reputació. A més, poden plantejar ofertes de treball. També tenen molt bona acollida les iniciatives solidàries i esdeveniments que organitzem durant l’any, com la gala gastronòmica o “Ballem amb el Cor”. Són activitats per a visibilitzar tot el que fem, que no sols és donar menjar i roba. I continuen funcionant les vidrioles de cartró, que s’emporten moltes famílies, i xiquets per a estalviar i fer donatius. Un euro per a nosaltres és una fortuna. 

¿Com està funcionant el Centre Hogar María Teresa Marqués?
-En primer lloc, vam fer treballs de manteniment, perquè feia una dècada que eixe edifici estava buit. Durant el confinament va ser un centre d’acollida fonamental, amb l’ajuda de l’Ajuntament. Actualment, a banda dels servicis bàsics de dutxa (s’estan dutxant unes 10 persones al dia) i repartiment de menjar, hem incorporat a un educador social i un psicòleg, perquè és important que els usuaris es coneguen entre ells. En la planta de dalt hi ha dues de dalt tenim dos pisos tutelats, molt ben equipats. A més, per la vesprada organitzem tallers de tota classe perquè socialitzen. Donar diners i recursos materials està bé, però el que necessiten la majoria d’estos usuaris és que algú els dedique temps i els escolten.