En general, l’època de recol·lectar plantes va de la primavera fins al començament de la tardor, especialment per a les plantes en les quals les flors són els òrgans on s’acumulen bona part dels principis actius. Altres plantes s’han de collir preferiblement durant la tardor i l’hivern. En tot cas, per recollir plantes d’una manera segura i respectuosa caldrà tindre en compte alguns consells:

• No recol·lectarem en dies ombrívols i plujosos. És millor fer-ho els dies assolellats quan la planta està seca.
• Cal identificar bé la planta que anem a collir per tal d’evitar confusions.
• No hem d’arrancar mai la planta de soca-rel: portarem sempre unes tisores de podar, una corbella, un ganivet, etc. 
• Evitarem recol·lectar plantes per les rodalies de llocs amb possibles contaminants: vores de carreteres, zones on pasture el ramat o passegen gossos i llocs on es realitzen tractaments fitosanitaris.

ORTIGA   Urtica sp   

Planteta herbàcia d’uns 30 a 50 centímetres segons l’espècie, de tiges quadrangulars i recoberta de pèls urticants que, en contacte amb la pell, produeixen la irritació típica que dóna els noms populars. Viu en terrenys nitrificats i amb certa humitat com són els tarongerars, hortes marjalenques, vores de rius i corrals abandonats. Molt comuna per tot el país.  S’utilitzen les arrels i la planta sencera fresca. Les fulles abans de la floració. Les arrels s’extrauen durant la tardor, s’assequen i es conserven en pots. La part aèria conté clorofil·la, sals minerals i àcids orgànics, d’acció diürètica, antigotosa i antireumàtica. L’arrel té, a més, tanins d’acció astringent.

L’infús de 50 g/l o el suc de la planta fresca es gasta com a tònic i reconstituent en anèmies i estats d’astènia. També per tractar el reumatisme i la gota. En ús extern en les afeccions cutànies i per millorar el reuma, la lumbàlgia i la ciàtica.

RUDA   Ruta angustifolia 

Mateta de soca llenyosa amb poc més de 0,5 m d’alçada. Té les fulles color verd blavós de fort i característic olor. Flors grogues poc cridaneres d’abril a juliol. Colonitza els llocs secs i assolellats, en matollars aclarits, bancals abandonats, vores de camins, etc. S’usa la summitat florida. Quan comencen a obrir-se les flors, assecant-les ràpidament a l’ombra i guardant-les en pots. Conté essència que li dóna propietats emmenagoga i vermífuga. Té també acció revulsiva, rubefaent i antiespasmòdica.

La infusió de 2-3 g/tassa, 1 o 2 vegades al dia, per tractar varius, hemorroides, espasmes intestinals i per millorar la menstruació. En ús extern, en forma de rentats o compreses, està indicada en dolors reumàtics, èczemes i psoriasi. Contraindicada en l’embaràs. Pel seu escàs marge terapèutic no és recomanable el seu intern continuat.

SEJOLIDA   Satureja obovata 

No creix més de 3 pams d’alçada, amb tiges primes i ascendents proveïdes de fulles més o menys ovalades i molt aromàtiques. La florida comença a l’estiu i s’allarga fins ben entrada la tardor, sent les flors de color rosat o blanc. Viu pels matollars aclarits, secs i assolellats sobre sòls prims i pedregosos, comportant-se sovint com a veritable rupícola i creixent en els clavills de la roca. Molt abundant, la trobarem a la majoria de muntanyes desarborades.

Utilitzarem les fulles i parts florides. Es recull al llarg de l’estiu i la tardor, s’asseca bé i es guarda en bosses de tela o pots de vidre. Conté oli essencial ric en timol i en carvacrol amb propietats tòniques, estimulants, aperitives i estomàquiques. La infusió de 15-20 g/l després dels àpats, 2 o 3 tasses al dia, per tractar les alteracions digestives i la desgana. S’usa per aromatitzar les diferents salmorres, actuant també com a aperitiva.