Arriba al Teatre del Raval de Gandia una de les propostes més experimentals de la seua programació, el Cicle d'Escena Contemporània, el qual inclou enguany tres peces personals que naveguen entre la realitat i la ficció. Arts visuals i escèniques que ja no tracten de retratar la realitat o contar una simple història sino ser, en sí mateixes, una realitat alternativa que convida a la reflexió i a crear un punt de vista propi. 
 

L'austeritat d'elements escenogràfics és compensada amb diferents estímuls auditius i visuals, nota característica del teatre contemporani. Noves veus que conten històries amb enginy, estil i passió, com es el cas de la Cia. Macarena Recuerda (País Basc) que obrirà el cicle el 12 de novembre amb 'The Watching Machine', una peça composada de xicotetes instal·lacions on es ficciona la llum i les ombres a través d’il·lusions òptiques. La màquina de mirar era el nom que rebien aquells objectes del S. XIX el quals, a través d’espills i obturadors, creaven il·lusions. En 'The Watching Machine' “la màquina” és la pròpia caixa escènica. En ella juguen amb la llum, les ombres i els reflexos per a experimentar què és il·lusió, què és representació i què és convenció teatral. 

El 26 de novembre la sala rebrà al “performer” alacantí Vicente Arlandis, qui ha reescrit un material molt sensible: la història d'un home, son pare, condemnat a 29 anys de presó per un robatori amb homicidi que no va cometre. 'Sumario 3:94' és la recreació escènica d’un llarg procés de judicis, recursos i errors processals, els quals acabaren amb una reclusió de més de 13 anys.  A més d'incloure els autors més joves i obres de nova creació, el nou teatre també inclou produccions de xicotet format que han rebut bona acceptació de crítica i públic. 

Antón Reixa porta al Teatre del Raval 'Melancoholomia' (Vida de un Mamarracho) l' 11 de desembre, una "vídeo performance" amb una pantalla que reprodueix imatges el presumpte personatge, també conegut per Persona. Li manca una manera de ser i l’autor denomina aquest estat com melancoholemia. El protagonista d’este sorprenent i descarnat relat és l'amfitrió en la jornada de portes obertes d'una institució de salut mental. Una història entre el seny i l'alienació que naix de la radical diferència entre la realitat i la percepció d'allò real. Reixa, fundador del grup Os Resentidos, és escriptor, músic i director de cinema. El text d'esta obra és seu; el vídeo és una creació del vídeoartista Antonio Segade, i s’utilitzen músiques del grup Cahopou, un loop de ritme de heavy i efectes de sound track.