¿Com afecta a Gandia l’anul·lació de l’impost de la plusvàlua?
-Doncs impacta molt, perquè ara mateix ens hem trobat que tenim un forat de 3 milions d’euros per la via dels ingresos, que era el que recaptàvem. Així és que ens ha obligat a refer el projecte de pressupostos. 
 

¿Afrontar la pandèmia sense generar més deute ha sigut el principal èxit del Govern local en els darrers dos anys?
-Haguérem de posar molts recursos públics a l’abast de la gent i es van deixar de cobrar molts preus públics i taxes. Però, a l'igual que la reducció del deute, això no té un mèrit especial, simplement cal posar una miqueta de trellat, tenint un control molt exhaustiu de la despesa i fent un pressupost realista per la via dels ingresos.

¿Es poden donar per liquidats i repartits tots els conceptes de la pandèmia, les subvencions...?
-Sí. Quedaran algunes ajudes a la digitalització, perquè es va ampliar la partida per a motivar a les pimes a presentar més sol·licituds.

¿Com es convenç als regidors perquè vagen reduïnt el periode mitjà de pagament a proveïdors? 
-Doncs pegant-los la “brasa” cada dilluns en les Juntes de Govern Local, mostrant-los les factures pendents, per a què vagen acurtant el periode de morositat (des que entra la factura en el registre fins la firma que permet el seu abonament) i el de proveïdors, que conta des que la factura es validada pel càrrec polític fins a què el proveïdor la cobra.  Tinc fama de “pesat” però al remat els resultats estan ahí; en el tercer trimestre el periode mitjà de morositat és de 14 dies i estem pagant a 12,34 dies. Per tant una factura des que es registra fins que es cobra no està més de 30 dies per l’ajuntament. Lògicament, un altre requisit és tindre la caixa sanejada per a poder pagar. 

En estiu van aconseguir que el Ministeri flexibilitzara el Pla d’Ajust. ¿Tindre cinc anys d’amortització per a tornar prèstecs no és una hipoteca per a les generacions futures?
-Seria una hipoteca si no amortitzarem res, però és que per a 2022 hi ha previst entre 4 i 5 milions d’euros. En l’any 2020 i 2021 hem amortitzat poc, però vam pensar que era més important i urgent ajudar a les associacions, al teixit productiu, atendre l’emergència de la pandèmia… Sobretot tenint en compte que l’Estat ens ho permetia, perquè va deixar en suspens les regles fiscals.

S’ha fet molt, però encara queda molt a fer. Queden 275 milions de deute, són 3.400 euros per habitant…
-Necessitem reduir deute paulatinament. Primer, perquè ens obliga el Pla d’Ajust. Segon, perquè este Govern no és partidari de fer una fugida cap endavant. Això eren uns altres, nosaltres no. I tercer, perquè això millora la reputació i la credibilitat de Gandia com un ajuntament responsable que compleix. En l’any 2015 teníem 350 milions de deute, l’hem reduït un 20% en estos sis anys. No anem a la velocitat que voldríem, però la pandèmia ha marcat les prioritats. Mire, li donaré una xifra com a exemple, en el primer any de la pandèmia ens vam gastar 500.000 euros portant menjar a casa de la gent més necessitada, hi havia dos o tres mil famílies que es van quedar sense cap tipus d’ingrés.

¿Té alguna notícia sobre l’anunci que va fer la Generalitat en juliol de 2019 de què compraria l’edifici de Correus com a fórmula per a reduir deute?
-Hi ha dubtes, perquè és un edifici dotacional. Si no fóra possible, s’intentaria vendre-li a la Generalitat uns altres immobles que siguen patrimonials, no dotacionals. No obstant, amb independència d’esta operació el Consell manté el compromís d’ubicar en Correus o en un altre immoble el Districte Digital.
 

¿Estan revisant les ordenances fiscals de cara a 2022? ¿Alguna novetat?
-Sí, però són de poca entitat.Tinga en compte que estos preus no solen actualitzar-se a l’IPC, com passa amb els salaris. I tenim prohibit pel Pla d'Ajust fer noves bonificacions fiscals. Pel que fa l’IBI el nostre objectiu és rebaixar-lo. D'altra banda, anem a impulsar la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis públics municipals. Pensem que això ens permetrà estalviar uns 40.000 euros anuals en el rebut de la llum.

¿No creu que a Espanya continua primant entre els polítics aquella màxima de “l’últim que tanque la porta”?
-Les ocurrències dels polítics no poden acabar en sentències dels jutges condemnant a l'ajuntament a pagar-les amb la butxaca de tots. Cal matisar que en moltes ocasions els polítics firmem papers validats pels tècnics. Però hi ha casos on l'actuació és massa discrecional, com el "cas Tele 7". Personalment, no m'alegra, però eixes coses no es poden permetre. En els diners públics hem de tindre molta cura.

En setembre l’Audiència Provincial va condemnar el funcionari que s’encarregava de la gestió del cementeri per quedar-se, almenys entre els anys 2007 i 2017 més d’un milió d’euros. ¿Una cosa així podria tornar a passar? ¿Com és possible que es pague en metàl·lic en serveis municipals?
-Seria molt difícil que es repetira. En l'ajuntament actualment es paguen en metàl·lic quantitats menors, com una entrada en el Serrano, o en el poliesportiu. Però la tendència és pagar per internet o posar datàfons, per a evitar justament el que va ocórrer. A mi també m'agraria saber com es va arribar a eixa situació. El que li puc dir és que quan vam arribar al departament ho vam denunciar a la Justícia.

¿La baixada de preu i les millores en manteniment i accessibilitat dels pàrkings del Prado i del Centre Històric han augmentat el seu ús?
-Sí, és un fet constatable. Hi ha entre 700 i 800.000 moviments de cotxes a l'any, i tenim 200 persones en llista d'espera entre els dos pàrkings. Per tant, pensem que estem en la línia correcta. Els dos tenen el mateix "software" i serveix la mateixa targeta.

¿Quan entrarà en funcionament el sistema de descomptes en els pàrkings públics per fer compres o consumir en l’hostaleria?
-Està pràcticament a punt, tenim ja 120 terminals per a repartir, i estem esperant que estiga la campanya de comunicació.