Àlex Ruiz: 'La gestió de l’aigua a Bellreguard ha millorat des que l’assumeix l’ajuntament'
L’alcalde de Bellreguard, de Compromís, presentarà el 15 de desembre la seua renúncia per tal d’acomplir el pacte de Govern, cedint la vara de mando al Partit Socialista, i continuant ell com a primer tinent d’alcalde. En esta entrevista per a Safor Guia fa balanç d’estos anys com a primera autoritat municipal. També analitza alguns aspectes que han marcat la seua etapa, com la gestió de l’aigua potable, el debat sobre la regeneració del litoral, la restauració del patrimoni, o el seu paper en la Fundació Vicent Aunión.
¿Com afectarà a l’ajuntament l’anul·lació de l’impost de la plusvàlua?
-Per a Bellreguard suposaven uns 60.000 euros, dins d’uns pressupostos de 3,9 milions. Els ajuntaments som l’administracio pitjor finançada, i damunt ens van llevant ingresos com estos.
¿S’està treballant en els pressupostos de 2022? ¿Alguna novetat?
-Sí. Enguany hem aprovat una Relació de Llocs de Treball, feia 15 anys que es venia treballant en ella. Degut a això, el pressupost per a 2022 augmentarà en 100.000 euros, i superarà els 4 milions. Les principals inversions amb recursos propis continuaran sent la millora del cicle integral de laigua.
En alguna ocasió ha comentat que l’ajuntament té dos reptes pendents: un és el problema de falta d’ingresos perquè des de 2011 no s’ha tocat l’IBI.
-Així és. S’ha anat ajustant perquè el propietari pagara el mateix. En conseqüència l’ajuntament porta 10 anys ingressat el mateix, amb un marge de maniobra bien limitat, però els servicis a la ciutadania han augmentat. L’any que vé no pugem impostos, però haurem de fer una reflexió a curt termini sobre este tema. No hem pujat cap impost municipal des que governem, a més apliquem bonificacions fiscals, com per exemple per als vehicles elèctrics i híbrids.
I un altre és l’envelliment de la plantilla municipal.
-Sí. En funcionariat administratiu hi ha persones que ja tenen vora 55 anys. En personal laboral l’edat augmenta, i són els que fan tasques més físiques. Un exemple es la neteja d’edificis públics municipals, ara mateix hi ha cinc dones; la plantilla és la mateixa, però han anat incorporant-se més edificis. Per tant, ahí tenim problemes i hem de vore com traure més ocupació pública. Almenys en la Policia Local estem millor, per la nova llei, consolidat places interines.
¿Quin balanç fa del treball realitzat en la Regidoria de l’Aigua?
-La gestió de l’aigüa a Bellreguard ha millorat considerablement des que l’assumeix directament l’ajuntament. Feia més de 15 anys que estava bloquejada la construcció del dipòsit per a la platja. Ara, mancomunat amb l’Ajuntament de Guardamar, ja és una realitat. La xarxa s’està renovant, canviant tuberies de fibrociment per polietiré, i s’ha informatitzat. Tenim un esquema millor sectoritzat, de manera que quan fem obres no cal tallar l’aigua en més carrers dels necessaris. Ara s’està millorant la xarxa en la plaça d’Espanya i el carrer Mestre Burguete, i s’han creat molts quilòmetres de xarxa secundària. Este canvi ha millorat la rendibilitat en 10 punts des de 2018. Actualment es perd un 43% d’aigua en el casc urbà, que continua sent molt i hem de reduir, però fa tres anys era del 53%. A més, hem eliminat les diferències del rebut entre el casc urbà i la platja. En la platja l’aigua era més barata i ara estan equiparades. Això ha permés racionalitzar-ne el consum. Per exemple, abans en la platja en les piscines es canviava l’aigua amb mes freqüència de la necessària. A més, crearem un Observatori de l’Aigua, perquè els veïns tinguen accés a les dades amb transparència.
¿Com va la reparació del passeig marítim?
-Bé, començaren en juny i es paralitzaren en estiu. En l’ampit, un muret que els temporals solien tombar, estem posant formigó armat en comptes dels blocs, cosa que proporcionarà més resistència. Contemplar alliberar 360 metres de formigó, perquè la platja tinga més amplada i guanye terreny, i la reparació de la Font de la Roda. El projecte està valorat en 317.000 euros, que subvenciona al 50% l’Estat. Però de moment no hem rebut l’ajuda, i per poder fer l’obra haguérem de demanar un crèdit de 417.000 euros.
¿Quina opinió li mereix la consignació del Govern en els PGE de 2022 de només 230.000 euros per a evitar la regressió de les platges de la província de València?
-La solució a la regressió de les platges no passa únicament per abocaments d’arena. Mire, a Bellreguard les 5.000 tones que Costes va dipositar l’1 de juny de 2020 van desaparéixer amb un marejol el 5 de juny. Per tant, hem de buscar mesures més racionals, i per descomptant amb 230.000 euros no és suficient ni per a començar.
La “Botigueta Nova” i el rellotge del campanar de Sant Miquel han sigut dos importants actuacions en màteria de restauració del patrimoni moble.
-Sí, a més en esta legislatura vaig crear la Regidoria de Patrimoni, que no existia. La façana de la “Botigueta Nova” pràcticament la vam salvar de la desaparició, perquè la família propietària que hi viu tenia previst fer reformes i eliminar el panell ceràmic. Vam arribar a un acord, i mitjançant un conveni d’11.000 euros el vam conservar. Hem creat la web “patrimoni.bellreguard.net”. També vam invertir 1.851 euros en el rellotge, que és de propietat municipal. I també hem fet nombroses accions en matèria de memòria democràtica.
¿Quin serà el propòsit de la Fundació Vicent Aunion?
-És una fundació privada. Jo sóc vicepresident, però a títol personal, no com a alcalde. La intenció és, quan l’artista ja no estiga, convertir sa casa, que té molt de patrimoni, en un museu, o en un edifici per a divulgar la seua obra o la d’uns altres d’artistes. A més del seu talent com a artista, Aunión ha sigut un gran ambaixador de Bellreguard. Amb l’exposició “Retrospectiva”, que es mostra en la Casa de la Cultura, hem volgut d’alguna manera recuperar-lo i que les noves generaciones coneguen el seu treball.
Últim trimestre com a alcalde. ¿Com li agradaria que li recordaren?
-Trobe que en este temps he sigut coherent amb la ideologia i he volgut retornar l’humanisme que li faltava a la política. Però he de reconéixer que han sigut quatre anys durs, per molts aspectes sobretot per la pandèmia de coronavirus, que ha posat de relleu el valor d’allò public. Per parlar clar i moltes vegades m’he dut ‘galtades’ inesperades, com el debat sobre el passetjos marítims. Als pocs dies d’entrar jo com a alcalde va haver el primer atropellament mortal en un carrer del casc urbà, sense comptar la carretera N-332. També vaig tindre la polèmica amb la Delegació del Govern per la retolació en valencià de la senyalètica de trànsit… Però el balanç, en definitiva, és satisfactori. A partir del 15 de desembre continuaré com a primer tinent d’alcalde.
¿Com afectarà a l’ajuntament l’anul·lació de l’impost de la plusvàlua?
-Per a Bellreguard suposaven uns 60.000 euros, dins d’uns pressupostos de 3,9 milions. Els ajuntaments som l’administracio pitjor finançada, i damunt ens van llevant ingresos com estos.
¿S’està treballant en els pressupostos de 2022? ¿Alguna novetat?
-Sí. Enguany hem aprovat una Relació de Llocs de Treball, feia 15 anys que es venia treballant en ella. Degut a això, el pressupost per a 2022 augmentarà en 100.000 euros, i superarà els 4 milions. Les principals inversions amb recursos propis continuaran sent la millora del cicle integral de laigua.
En alguna ocasió ha comentat que l’ajuntament té dos reptes pendents: un és el problema de falta d’ingresos perquè des de 2011 no s’ha tocat l’IBI.
-Així és. S’ha anat ajustant perquè el propietari pagara el mateix. En conseqüència l’ajuntament porta 10 anys ingressat el mateix, amb un marge de maniobra bien limitat, però els servicis a la ciutadania han augmentat. L’any que vé no pugem impostos, però haurem de fer una reflexió a curt termini sobre este tema. No hem pujat cap impost municipal des que governem, a més apliquem bonificacions fiscals, com per exemple per als vehicles elèctrics i híbrids.
I un altre és l’envelliment de la plantilla municipal.
-Sí. En funcionariat administratiu hi ha persones que ja tenen vora 55 anys. En personal laboral l’edat augmenta, i són els que fan tasques més físiques. Un exemple es la neteja d’edificis públics municipals, ara mateix hi ha cinc dones; la plantilla és la mateixa, però han anat incorporant-se més edificis. Per tant, ahí tenim problemes i hem de vore com traure més ocupació pública. Almenys en la Policia Local estem millor, per la nova llei, consolidat places interines.
¿Quin balanç fa del treball realitzat en la Regidoria de l’Aigua?
-La gestió de l’aigüa a Bellreguard ha millorat considerablement des que l’assumeix directament l’ajuntament. Feia més de 15 anys que estava bloquejada la construcció del dipòsit per a la platja. Ara, mancomunat amb l’Ajuntament de Guardamar, ja és una realitat. La xarxa s’està renovant, canviant tuberies de fibrociment per polietiré, i s’ha informatitzat. Tenim un esquema millor sectoritzat, de manera que quan fem obres no cal tallar l’aigua en més carrers dels necessaris. Ara s’està millorant la xarxa en la plaça d’Espanya i el carrer Mestre Burguete, i s’han creat molts quilòmetres de xarxa secundària. Este canvi ha millorat la rendibilitat en 10 punts des de 2018. Actualment es perd un 43% d’aigua en el casc urbà, que continua sent molt i hem de reduir, però fa tres anys era del 53%. A més, hem eliminat les diferències del rebut entre el casc urbà i la platja. En la platja l’aigua era més barata i ara estan equiparades. Això ha permés racionalitzar-ne el consum. Per exemple, abans en la platja en les piscines es canviava l’aigua amb mes freqüència de la necessària. A més, crearem un Observatori de l’Aigua, perquè els veïns tinguen accés a les dades amb transparència.
¿Com va la reparació del passeig marítim?
-Bé, començaren en juny i es paralitzaren en estiu. En l’ampit, un muret que els temporals solien tombar, estem posant formigó armat en comptes dels blocs, cosa que proporcionarà més resistència. Contemplar alliberar 360 metres de formigó, perquè la platja tinga més amplada i guanye terreny, i la reparació de la Font de la Roda. El projecte està valorat en 317.000 euros, que subvenciona al 50% l’Estat. Però de moment no hem rebut l’ajuda, i per poder fer l’obra haguérem de demanar un crèdit de 417.000 euros.
¿Quina opinió li mereix la consignació del Govern en els PGE de 2022 de només 230.000 euros per a evitar la regressió de les platges de la província de València?
-La solució a la regressió de les platges no passa únicament per abocaments d’arena. Mire, a Bellreguard les 5.000 tones que Costes va dipositar l’1 de juny de 2020 van desaparéixer amb un marejol el 5 de juny. Per tant, hem de buscar mesures més racionals, i per descomptant amb 230.000 euros no és suficient ni per a començar.
La “Botigueta Nova” i el rellotge del campanar de Sant Miquel han sigut dos importants actuacions en màteria de restauració del patrimoni moble.
-Sí, a més en esta legislatura vaig crear la Regidoria de Patrimoni, que no existia. La façana de la “Botigueta Nova” pràcticament la vam salvar de la desaparició, perquè la família propietària que hi viu tenia previst fer reformes i eliminar el panell ceràmic. Vam arribar a un acord, i mitjançant un conveni d’11.000 euros el vam conservar. Hem creat la web “patrimoni.bellreguard.net”. També vam invertir 1.851 euros en el rellotge, que és de propietat municipal. I també hem fet nombroses accions en matèria de memòria democràtica.
¿Quin serà el propòsit de la Fundació Vicent Aunion?
-És una fundació privada. Jo sóc vicepresident, però a títol personal, no com a alcalde. La intenció és, quan l’artista ja no estiga, convertir sa casa, que té molt de patrimoni, en un museu, o en un edifici per a divulgar la seua obra o la d’uns altres d’artistes. A més del seu talent com a artista, Aunión ha sigut un gran ambaixador de Bellreguard. Amb l’exposició “Retrospectiva”, que es mostra en la Casa de la Cultura, hem volgut d’alguna manera recuperar-lo i que les noves generaciones coneguen el seu treball.
Últim trimestre com a alcalde. ¿Com li agradaria que li recordaren?
-Trobe que en este temps he sigut coherent amb la ideologia i he volgut retornar l’humanisme que li faltava a la política. Però he de reconéixer que han sigut quatre anys durs, per molts aspectes sobretot per la pandèmia de coronavirus, que ha posat de relleu el valor d’allò public. Per parlar clar i moltes vegades m’he dut ‘galtades’ inesperades, com el debat sobre el passetjos marítims. Als pocs dies d’entrar jo com a alcalde va haver el primer atropellament mortal en un carrer del casc urbà, sense comptar la carretera N-332. També vaig tindre la polèmica amb la Delegació del Govern per la retolació en valencià de la senyalètica de trànsit… Però el balanç, en definitiva, és satisfactori. A partir del 15 de desembre continuaré com a primer tinent d’alcalde.



























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.172