No s’esperava arribar tan prompte a l’Alcaldia. 
-Així és. Però en la vida quan un és representant públic i l’ha triat el seu poble no ha de defugir cap responsabilitat. La mateixa vesprada de la investidura ja vam conformar la Junta de Govern Local perquè l’administració municipal no deixara de funcionar, i els primers dies vam repartir les delegacions. I a partir d’ara a donar el millor de nosaltres mateixos en esta segona fase de la legislatura, no perquè haja canviat l’alcalde, sinó perquè estem en perspectives de vore els resultats de tota la faena que s’ha fet al llarg de sis anys, i especialment els dos últims anys, a més de la gestió de la pandèmia. 
 

En el ple d’investidura va comentar la intenció del seu Govern, almenys dels regidors socialistes, de no deixar cap carrer sense xafar. ¿Fins ara s’havia viscut més pendent del Facebook que del carrer? 
-No en el nostre cas, perquè Facebook és un estat d’opinió, però no és l’estat d’opinió. Les xarxes socials són un canal de comunicació que sense dubte no cal desaprofitar, però nosaltres anem a fer millor una cosa que ja fem bé, que és xafar el carrer. I això és el que he encomanat als regidors, sense hores. 

¿I va a treballar a peu, podrem vore al nou alcalde de Gandia fent-se una cocacola en una plaça…?  
-Sí, sí, jo vaig de ma casa a l’Ajuntament a peu, i intente anar a tots els llocs a peu, perquè Gandia és una ciutat gran però confortable. Aprofite eixes distàncies per a parlar amb tot el món. Mantinc les mateixes rutines que quan era regidor. És cert que com alcalde et para més gent, però és un privilegi, un avantatge perquè pots conéixer els problemes, a banda dels que m’arriben per altres canals. 

¿Què li va semblar la repercusió que ha tingut el nomenament de Diana Morant com a ministra, sobretot en determinats mitjans de comunicació de Madrid, i especialment les crítiques quan ella es va referir als seus origens humils o els comentaris sobre el seu vestuari? 
-En l’ecosistema mediàtic de Madrid hi ha qui no suporta que la filla d’un antenista, de família treballadora, puga arribar a ser ministra del Govern d’Espanya. Però eixe és un èxit de l’Estat del benestar i de la igualtat d’oportunitats que dóna. En general és un nomenament que ha estat molt ben rebut. Respecte del vestuari, jo crec que a un home no se li jutjaria per quina camisa porta o quina corbata ha triat eixe dia. 

¿Assumeix l’herència de Diana Morant? 
-És que l’herència són 90 milions d’euros en projectes que començaran a vore la llum, de les majors inversions per a Gandia en esta etapa democràtica. Si Gandia no fóra una ciutat solvent i confiable no estaríem parlant de la modernització dels centres educatius, del centre sociosanitari de Roís de Corella, del futur Palau de Justícia, i d’unes altres fruit d’eixa gestió. Un Govern és una avaluació contínua. Diana ha sigut l’alcaldessa que ha posat en hora l’economia de l’Ajuntament, i un deute financer que està encarrilat. 

¿La flexibilitat del Pla d’Ajust permetrà baixar impostos, com demana el PP?
-Qui va afonar la ciutat no està en condicions de donar llisons, sinó que hauria d’ajudar, sobretot en temes de ciutat, i saber escoltar. La solució econòmica que hem traçat per al deute és una porta oberta a més mesures que estem ja negociant amb Madrid, per a, en la segona part d’esta legislatura tornar l’esforç que els ciutadans han fet.  

¿Però pensa abaixar l’IBI, algunes taxes…?
-És que nosaltres ja hem baixat dos vegades els tipus de l’IBI per a compensar la pujada del cadastre, perquè no es notara en el rebut. Ara es tracta d’entrar en una segona fase. Gandia ha demostrat que és un ajuntament complidor, i en eixe sentit ens mereixem algunes compensacions per part del Ministeri. Som un Govern d’ordre. Hem demostrat que és possible contindre la despesa pública i seguir invertint en la ciutat.  

A dos anys de les pròximes eleccions municipals, ¿quina revisió necessitaria el Pacte del Serpis? ¿Creu que la lleialtat dels socis de Govern seguirà sent la mateixa?
-Analitzarem sobretot el compliment del pacte, i les prioritats. Perquè la pandèmia ha reforçades algunes, com les polítiques  de salut i sanitàries. Anem a enfocar els esforços en la recuperació econòmica, social i emocional de la ciutat. 

Hi ha hagut algunes discrepàncies amb Compromís MGU, com el glàmping, l’hotel en la Ducal, la CV-60…
-Sí però son discrepàncies pactades. En els grans temes de ciutat no hi ha sigles, hi ha un Govern. Els gandians poden estar tranquils. 

El món faller encara està en ‘shock’ perquè haja deixat les competències...  
-No ha hi ningú imprescindible. Per a mi ha sigut un honor, hem solucionat moltes temes com el Museu Faller, el conveni amb la FdF… Però el col·lectiu faller sap que continuarem treballant per les Falles.

¿Com seran les Falles i la Fira i Festes? 
-Bé, en realitat no parlem de celebrar, això tot el món ho entén. Parlem de tancar un exercici, per a les Falles i la cultura, donar alé a un sector absolutament destrossat per la pandèmia, i buscar algunes fórmules de poder retrobar-nos, de que hi haja una recuperació emocional. Ja hem demostrat, en festivals com el Mira, el Borja Port Art, o el Polisònic, que es poden celebrar espectacles de xicotet format, adaptant-nos a la situació epidemiològica. Que ningú pense en grans aglomeracions de persones, al contrari.