El terme  tòxic es deriva directament de la paraula grega ???????, que vol dir “arc”, fent referència a l’ús de fletxes enverinades. Moltes plantes són tòxiques. Les plantes medicinals, per exemple, són útils per a curar les malalties perquè són tòxiques. Paracels en el segle XVI ja va deixar dit que totes les coses tenen verí, depèn de la dosi amb que l’utilitzem. La diferència entre un verí i una medicina és solament la dosi. La digital, didalera o clavellinera borda, per exemple, que trobem de manera freqüent per les nostres muntanyes, és una de les medicines més eficaces per a les afeccions cardíaques però en dosis altes pot resultar un verí mortal.

Moltes vegades els components tòxics formen part dels mateixos productes amb els quals ens alimentem. Així per exemple, les creïlles contenen l’alcaloide tòxic solanina, present en major quantitat ens els exemplars amb brots i en aquells que els ha tocat el sol i tenen coloracions verdenques. També algunes verdures amb fama de saludable com els espinacs i les bledes contenen quantitats importants d’oxalats que en dosis altes poden tindre conseqüències desagradables.

El nombre de plantes valencianes que poden provocar algun tipus d’intoxicació és molt gran. En general els trastorns solen ser lleus per haver ingerit una o diferents parts d’una planta de manera accidental. La majoria de les nostres plantes tòxiques produeixen trastorns que  provoquen símptomes que solen ser passatgers com ara vòmits i diarrees, mals de cap o de panxa, marejos o dilatació de pupil·les.

Altres plantes, però, contenen determinats tòxics que fins i tot a dosis baixes són capaces de matar una persona o qualsevol animal o bé provocar-los intoxicacions molt greus. És cert també que les espècies més perilloses es crien a altres indrets de la Península Ibèrica; i d’entre aquestes espècies destaca per la seua perillositat la tora o acònit (Aconitum napellus) que viu en els prats humits i llocs frescos de muntanya, especialment als Pirineus.

Hi ha també una alt percentatge de plantes ornamentals que conreem en jardins públic i privats i a les mateixes llars que són potencialment perilloses per la seua toxicitat. Així podem comprovar que a molts dels nostres jardins abunda el baladre (Nerium oleander) en totes les seues varietats. També és freqüent trobar-se plantes molt tòxiques en jardineres al carrer o, fins i tot, ben a prop de col·legis, jardins i parcs amb jocs infantils.

La curiositat innata dels més menuts fa que s’ho fiquen tot a la boca. Algunes de les  plantes ornamentals que trobem en jardins i fins i tot a l’interior de les nostres llars són un risc potencial per a la salut dels xiquets que les ingereixen, masteguen o, simplement, manipulen degut a la seua toxicitat.

També la creixent afició per el senderisme i les activitats de natura de caràcter familiar suposen un cert risc pel contacte amb diferents espècies que per els seus fruits cridaners o perquè puguen assemblar-se a altres plantes mengívoles o medicinals, pot suposar un potencial perill d’intoxicació per a algun membre de la família.

També alguns animals poden intoxicar-se bé en pasturar lliurement i menjar accidentalment alguna planta tòxica bé perquè estan estabulats i  la palla o el fenc que se’ls subministra puga contindre alguna o algunes espècies verinoses. Sovint s’hi donen també casos d’intoxicacions en animals de companyia, sobretot gossos i gats i especialment els cadells que mengen alguna planta silvestre quan els portem en els nostres passejos o bé mengen alguna planta ornamental al jardí, pati, balcó o interior de la casa.