¿Com van les temudes picadures de medusa este estiu? 
-De març, quan vam començar la temporada, a maig pràcticament no hi hagué, i en el mes de juny vam tindre un centenar d’assistències per contacte amb meduses. Lògicament això té a vore amb l’augment de temperatura del mar i la major afluència de banyistes. No obstant, la platja de Gandia té un avantatge; a diferència de les cales, on les meduses queden més estancades, ací si bufa el garbí les desplaça cap al nord, per tant la presència dels bancs no sol durar més d’un dia. D’altra banda, està el conveni de l’ajuntament amb els pescadors per a arreplegar meduses, que també es nota quan comencen. D’altra banda l’espècie de medusa que predomina per ací no és perillosa. En 2018 va arribar a la C.Valenciana la carabel·la portuguesa, però és una medusa que a partir dels 19 graus li costa viure, per tant no està en l’estiu. 

¿I el peix aranya? 
-La medusa la pots vore en la superfície i, si et dona temps, fugir, però el peix aranya és diferent, perquè està semisoterrat en el fons marí, i si tens la mala sort de xafar-lo trau tres pues xicotetes. En juny vam tindre una vintena de casos. Però amb aigua calenta el mal passa de seguida. 

¿Quin és el rànquing d’assistències?
-Tenim el contacte amb meduses i peix aranya, i també cremadures solars o lipotímies, i ferides, contusions, luxacions o colps per caigudes. Ixes són les més comunes. 

En el que portem de temporada hi ha hagut dos morts per infart, en juny, però per contra també han tingut intervencions claus per a salvar la vida. 
-Sí. El primer cas va passar el dia 7 de juny, amb un home de 59 anys en la platja Nord, i l’altre el dia 12 de juny en l’Auir, quan esta última platja no havia començat la temporada de salvament. Val a dir que en molts casos no són ofegaments per falta o demora de rescat de Creu Roja, sinó que és un infart fulminants que, malauradament, ens pot tocar a tots en qualsevol lloc i moment. 

¿La gent major, entre 60 i 80 anys, hauria de ser més precabuda quan entra a la mar? 
-Alguns haurien de ser més conscients de les seues limitacions, saber que ja no tenen les mateixes condicions físiques que un jove. Inclús no estaria de més que en les llars de jubilats o centres socials els donen una xarrada sobre els perills del sol i de la mar, especialment aquells turistes que vénen de l’interior d’Espanya, on no estan tan acostumats a banyar-se en la mar. També la dieta, perquè de vegades en vacances es relaxen i això també influeix després a l’hora de vindre a la platja, o la medicació que prenen. Amb temperatures de 30 a 40 graus s’ha de tindre molt precaució amb els majors i els xiquets. 

¿Canvia el perfil mitjà del banyista de la platja de Gandia entre el matí i la vesprada? 
-Se sol dir que a la gent major li agrada més el matí, i als joves la vesprada. Però el que sí estem observant és que cada vegada tots fan més cas de les recomanacions de no prendre el sol en les hores centrals del dia. Això provoca una tendència a acudir més de vesprada, i de vegades quan nosaltres acabem el servici a les 20 hores encara queda gent a la platja, sobretot en l’arena. A la platja se li ha de tindre un respecte, és un mar obert, amb corrents circulants encara que hi haja bandera verda. 

¿Hi ha zones més perilloses que unes altres en les platges de Gandia? 
-En general la platja de Gandia és prou còmoda, ampla i segura, sense corrents fortes, però sí que hi ha un punt conflictiu i és la zona de l’escollera, per les corrents i per les roques. És una de les zones on més intervencions realitzem i on sempre tenim de manera fixa als socorristes. 

¿Quin és el perfil mitjà del socorrista a Gandia?
-Solen ser joves estudiants al voltant d’uns vint anys, que necessiten els ingresos per a la resta de l’any. Solen repetir cada estiu, però sol passar que quan acaben la carrera o els estudis ja es desvinculen. Entre socorristes i sanitaris treballem entre 45 i 50 persones al dia. 
 

¿Els banyistes estan respectant la distància social i les normes anticovid? 
-Sí, sí, com l’estiu passat, la gent està molt conscienciada i la Policia Local també vigila. A més de la norma de distància entre parasols o nuclis de no convivents, tenim el passadís de 10 metres en la voreta, que es deixa lliure per a facilitar el passeig. Ens hem donat compte que estes mesures de distanciament, al marge de previndre el virus, també ha ajudat a reduir els casos de lipotímies, perquè l’aire circula millor, i fins i tot s’han reduït moltíssim els casos de xiquets perduts, perquè quan el xiquet ix de l’aigua li resulta més fàcil localitzar el parasol. Per tant, estaria molt bé que estes normes es quedaren quan passe la pandèmia. De fet, la platja de Gandia no té cap problema perquè es garantisquen estes distàncies. La gent agraeix molt tindre el seu espai, ja no hi ha ixes carreres per estar en primera línia.

¿Com està sent la “convivència” amb els informadors covid de la Generalitat? 
-Molt bona, cadascú tenim clares les nostres competències i ajudem a que siga una platja segura. Per exemple, ells posen cada dia les banderetes per a marcar el passadís a vora mar. 
 

Després de tants anys de servici, ¿quines anècdotes o aspectes positius destacaria? 
-Hi ha molts, però sobretot el sentiment de gratitud d’una persona quan li salves la vida per un ofegament, o quan la reanimes perquè ha quedat inconscient. Això no té preu. També hem salvat animals, com un dofí que el passat mes d’abril va quedar varat en la platja de Gandia i amb l’ajuda de l’Oceanogràfic el tornàrem a la mar.