¿Com està vivint el poble este repunt generalitzat de contagis, especialment entre la gent jove?
-Vivim la situació amb preocupació. La pandemia està repuntant a tot el territori valencià; i entre tots i totes hem de parar-la. Des dels ajuntaments traslladem la informació i treballem perquè es respecte la normativa vigent. Hem de ser conscients que la pandèmia no ha passat, i que no podem baixar la guàrdia.

¿Té dades de vacunació al poble?
-Sanitat treballa de manera coordinada amb les àrees de salut, i els ajuntaments hi donem suport, i reforcem la informació necessària, perquè no quede ningú sense vacuna i, en eixe cas, que les persones es posen en contacte amb el centre de salut del poble; esta setmana, per exemple, els majors de 40 anys que no s’hagen vacunat. La setmana propera s’iniciarà el tram de 30 a 40 anys. Com hem comentat la citació és personal i directa a cada persona.

¿Ja han abonat totes les ajudes del Pla Resistir?
-Hem completat les dos fases del Pla Resistir. En el cas de Ròtova, ha repartit 38.655 €, i hem acabat reforçant els establiments més afectats, tant com hem pogut.

No hi hagué Porrat de Sant Macià, i tampoc no hi haurà festes al setembre. ¿Es podran celebrar actes culturals o simbòlics?
-Este any vam celebrar un «Porrat a casa», amb activitats a distància i per a rememorar la festa amb seguretat des de casa. De cara a les festes patronals de setembre, les comissions festeres de la Mare de Déu de la Salut, del Crist de la Fe, de la Divina Aurora i de les Dames, junt a l’Ajuntament, davant la situació de la covid han acordat postposar-les a 2022. Des de l'Ajuntament estem treballant en una programació cultural alternativa, que pense en els diferents públics i amb totes les mesures de seguretat.

¿Contemplen peatonalitzar més carrers, o les actuacions van més encaminades a eixamplar voreres?
-La urbanització del municipi es va pensar amb un disseny peatonal i s’hi van introduir els cotxes. És una errada en la pràctica, que ens ha de fer repensar el model amb la gent. El nostre repte actual és millorar els carrers, ara amb uns pilons que no són apropiats per separar zona de vianants de la zona de cotxes. Han provocat i provoquen nombrosos accidents, fan malbé els cotxes i molesten els vianants. La renovació dels carrers Joan XXIII, Juan Gimeno, Sant Josep i Venerable anirà acompanyada enguany, també, per la redacció del Pla de Mobilitat, que tractarà aspectes importants sobre direccions, trajectes, etc. a nivell municipal.

L’Ajuntament continua treballant l’eficiència energètica en edificis municipals, i també l’estalvi d’aigua de la xarxa pública...
-Una de les línies centrals del projecte de municipi és tenir una mirada verda. I això significa treballar per reduir emissions, ser més eficients, controlar més la despesa d’energia. Estem introduint les certificacions energètiques dels edificis, i hem instal·lat plaques solars a la Nau Polivalent i a l’escoleta. L’objectiu és, d’una banda, que tots els edificis municipals s’autoabastisquen i, de l’altra, poder implicar la població perquè faça este pas també.
Per altra banda, treballem també en l’estalvi d’aigua, un bé escàs que hem de valorar: renovarem la vàlvula reguladora de pressió i les xarxes d’aigua potable dels carrers Assagador, Jaume I i Sant Vicent Ferrer de Ròtova, amb una ajuda del Pla Reacciona de la Diputació de València, per produir un estalvi del 10% en el consum. A més, hem impermeabilitzat la piscina municipal, per evitar-ne les pèrdues d’aigua.

¿Tenen previst posar en marxa pressupostos participatius?
-Ròtova tindrà per primera vegada uns pressupostos participatius. És un del objectius que hem explicitat en el nostre programa i ja hem començat a preparar-los. Volem que la gent tinga una altra ferramenta per a decidir què vol fer al poble.  A més, posarem en marxa diversos òrgans de participació. Convocarem el Fòrum Jove (estem en el període de diagnòstic) i posarem en marxa el Pla de Joventut. I també el Consell de Xiquets.  

La vil·la romana de la Sort té més potencial arqueològic, o ja està pràcticament tota al descobert? ¿Quan podria començar la primera restauració o consolidació del Palau dels Comtes?
-La vil·la romana de la Sort és un projecte de futur del municipi que obri les portes a mirar una altra Ròtova. Ara hi ha museïtzat un espai de treball de transformació del raïm, on queden zones en reserva per a futures excavacions. I hi ha, junt a l’autovia la zona residencial, amb les termes, que van ser parcialment destruides amb les obres de l’autovia. En el futur Ròtova pot mostrar al públic les diferents part d’una vil·la, un fet que la converteix en un referent ben interessant. El potencial és alt.
Pel que fa al Palau Comtal, el Pla Director ens està marcant quines línies hem de seguir. Farem unes sessions de participació per tancar-lo. I ja hi ha previstes dues fases inicial d’intervenció: la primera d’elles, de consolidació de l’estructura i eliminació de filtracions, per assegurar-ne l’immoble, amb una ajuda de Diputació. Volem que la recuperació física del Palau vaja acompanyada amb un major coneixement i apropiació per part de la gent.
 

¿Està la situació més calmada amb l’oposició, després que isqueren endavant en març els pressupostos?
-Nosaltres tenim la mà estesa a tots els regidors i regidores, i volem col·laborar amb totes i tots pel bon govern de Ròtova. Tenim molts reptes per davant i objectius en comú en els que ens podem posar d’acord i estic convençut que ho continuarem fent.Volem agrair a l’oposició la predisposició que van mostrar per facilitar l’aprovació dels pressupostos. Gràcies a això comptem amb uns pressuposts que oferixen a Ròtova una gran oportunitat en inversions.

Recentment, el Bloc va celebrar el seu congrés, apostant per un valencianisme més pragmàtic. ¿Creu que ha sigut la decisió més encertada?
-Estem en un moment molt important de la formació. Ens hem posat d’acord en unes línies de futur, acceptades de manera ampla. Les ponències plantegen uns reptes ambiciosos; els valencianistes volem ser sobirans en molts sentits, i volem ser majoria al país, per treballar com ho fem en els pobles on governem. El congrés, de fet, és un bon moment per marcar de quina manera volem avançar, i discutir com podem millorar com a organització. Si som capaços ara de donar passos de manera decidida i cohesionada, el valencianisme pot aspirar a ser majoria, per a defensar els interessos dels valencians, com ja ha demostrat que sap fer.