Tot i que és difícil trobar-les als vivers i a les botigues de venda de plantes i flors, les plantes autòctones tenen un indubtable valor ornamental, i per altra banda, moltes d’elles les podem produir nosaltres a casa, agafant llavors silvestres i sembrant-les: estarem experimentant sobre un tema del qual la bibliografia és encara escassa.

ALADERN, PALINESTO (Rhamnus alaternus).

Arbust de fins a 3 metres d’alçària, frondós, de fulles ovals lluentes i amb dentetes a les vores, i de fruits rogencs que en madurar es tornen negres. S’utilitza en medicina popular per rebaixar la sang i per al colesterol. Apareix molt comú en els matollars de muntanya, preferint els vessants d’ombria. Freqüent a tota la comarca.

Al jardí, el podem fer servir per fer tanques i bardisses, o bé com arbust per a les zones més seques i assolellades. És interessant plantar-lo en jardineres o testos de fang grans i anar podant-los per tal de donar-li forma de petit arbre-bola. Agafarem els fruits a partir de juny i els deixarem macerar en aigua unes hores, per a, tot seguit, separar les llavors de la polpa mitjançant aigua a pressió i un garbell. La sembra es pot realitzar des de tardor fins a començaments de l’estiu, i en 2 o 3 setmanes començarà la germinació.

CLAVELLINERA BORDA, DIDALERA (Digitalis obscura).

Es tracta d’una planteta perenne d’uns 2 o 3 pams d’alçària i que a partir de maig presenta una espiga terminal formada per flors en forma de didals de color ataronjat, molt cridaneres. S’ha utilitzat popularment per guarir ferides i granets. La trobarem als matollars aclarits i sobretot a les vores de bancals de secà, mai abundant.

Al jardí, pot anar bé en les rocalles i prop de murs de pedra. També la podem conrear es cossiols i jardineres. Per reproduir-la, agafarem les llavors en acabant l’estiu i les sembrarem.

SEMPREVIVA, BOTJA (Helichrysum stoechas).

Mateta d’uns 2 pams d’alçada, amb fulles de color grisenc i espectacular i primerenca (a partir del mes de febrer) florida. S’usa popularment com a digestiva, per enfortir els cabells i en glopejos per al mal de queixal. Viu als matollars secs, i en alguns rogles apareix en gran quantitat.

Al jardí realitzaria un bon paper per emmarcar camins i per ornamentar llocs secs i assolellats. Les flors s’assequen molt bé i duren molt, per la qual cosa es poden fer ramellets per alegrar l’interior de les cases. Agafarem les llavors al llarg de l’estiu i les sembrarem, bé a la tardor, bé a la primavera.