¿Com resumiria estos quasi 20 anys vinculat al club com a entrenador, dels quals 10 anys en el primer equip? 
-Només he estat fora del primer equip en tres temporades. En una no vaig entrenar, en un altra vaig entrenar un equip júnior i en l’altra vaig estar a Paterna. Set anys vaig ser ajudant d’Isma Cantó. Estos anys han donat per a molt, hem passat per LEB Or, LEB Plata, EBA… Com a jugador  vaig passar per totes les categories i en el club he sigut coordinador del planter, preparador físic, entrenador… El balanç és possitiu, evidentment. Esta és ma casa, ací he sigut molt feliç, i li dec molt al bàsquet a Gandia, en general. Per a mi el club ha sigut una escola de vida. 

Un club que ha tingut èpoques daurades, però també difícils. 
-Sí, i modestament crec que jo també he lluitat en eixos temps difícils perquè la flama del bàsquet no s’apagara. Vaig viure les vaques grosses, però com a ajudant, perquè ja d’entrenador em van tocar les flaques, com el descens de LEB Or a EBA, dos ascens i a la temporada següent haver de baixar per motius econòmics... també l’època d’Apleg. Mai he tingut abundància de res, i malgrat tot vam aconseguir que Gandia continuara enganxada al bàsquet, i que el club continuara sent un referent en la ciutat. I eixe és el major orgull. 

El bàsquet a Gandia sempre s’ha caracteritzat per una afició fidel. 
-Sí, no sols ho diem nosaltres. La resta del club marca en roig  en el calendari quan li toca competir a Gandia. El pavelló té una atmòsfera diferent, hem tingut partits de 800 i 900 aficionats en lliga EBA. El més paregut a això, sense cap dubte, és Llíria.  I per això també em vaig animar a acceptar la seua oferta, després que no arribara a un acord amb la directiva. 

¿Què li desitjaria o li aconsellaria al nou entrenador? 
-Aconsellar no em correspon. L’únic que li diria és que gaudisca d’esta ciutat, d’una afició que sap de bàsquet i que sempre està amb el seu equip. Que intente adaptar-se al tipus de joc que agrada ací, i que gaudisca de l’experiència. Gandia sempre serà un referent en esta lliga per a qualsevol entrenador i qualsevol jugador, i això no s’ha de perdre. Confie en què la meua eixida, que no va ser per un tema exclussivament econòmic, servisca almenys perquè hi haja una reacció de la directiva, en positiu. Han sigut dos anys durs, i damunt ha vingut la pandèmia.

¿Creu que es mantindrà la plantilla d’esta temporada? 
-No ho sé. Molts són de casa, i trobe que els reforços que van vindre han estat a gust.

¿Què va passar per a què en la lliga per la permanència el Gandia tornara a ser el que sempre havíem conegut, i no “s’enxufara” abans? 
-Bé, això no és cert del tot, perquè després de Nadal, quan faltaven set partits de lliga regular vam guanyar als cinc clubs que després van jugar la lliga d’ascens. Però vam tindre el brot de covid que ens va desestabilitzar prou, i després el calendari. Vam tornar del paró nadalenc i ens van fer jugar dijous i diumenge, i dijous i dissabte de la setmana següent. D’altra banda vam tindre una pretemporada un poc atropellada on apenes vam poder entrenar. En aquell moment va quedar molta feina per fer que sols va començar a lluir a partir de Nadal. 

Imagine que els partits a porta tancada van ser difícils per a motivar als jugadors… 
-No tant, però si haguérem jugat a casa amb públic, amb un equip tan jove que tenia 21 anys de mitjana, molts dels partits no se’ns haurien escapat.

En el confinament li va donar temps a escriure un llibre, “Siempre preparado”. ¿Com va la distribució?
-Estem esgotant la segona edició i probablement eixirà una tercera. Però està tenint molt bona acollida. De moment és que no he tingut temps per a acudir a fires del llibre. Sempre dic que no és sols un llibre de lideratge de grups, ni d’autoajuda, ni biogràfic, però al mateix temps és tot això a la vegada. 

Ha fitxat pel Llíria, un club que sí confia en el seu projecte.
-D’alguna manera desfaig el camí d’Isma Cantó, perquè ell va vindre de Llíria a entrenar a Gandia, després d’una gran trajectòria professional, i ara jo vaig a Llíria. És, com Gandia, una ciutat referent en el bàsquet. Només València Basket, Lucentum i Llíria han jugat en ACB, i mantenen unes reminiscències històriques de ciutat de bàsquet i d’afició, amb independència de la categoria. Aniré a entrenar a Llíria tres dies per la vesprada, més el partit. 

¿Com passarà l’estiu? 
-Doncs vacances tindré poques. He deixar-me en el col·legi programat tot el curs acadèmic següent, per a anar avançant. I també lògicament construir el nou equip a Llíria. Calcule que la pretemporada començarà el 15 d’agost. A més, ¡tenim unes reformes a fer a casa!