Hem comentat altres vegades des d’aquestes pàgines, la importància que té l’ús de les plantes pròpies o autòctones en la jardineria. Amb aquestes plantes reduïm al mínim les necessitats d’aigua i fertilitzants, i pràcticament eliminem la necessitat de tractaments contra plagues o malalties. En presentem dos de molt importants:

CÀDEC O GINEBRER. (Juniperus oxycedrus)

Es tracta d’un arbret de fins 10 metres d’alçària que es manté verd tot l’any; molt ramós i amb la capçada cònica. És una planta dioica, açò és, les flors masculines i les femenines es troben en peus diferents. Les femenines produeixen fructificacions carnoses i globoses, al principi verdes i quan maduren rogenques. Suporta perfectament els sòls pedregosos i poc profunds, així com la sequera i les exposicions assolellades. A la comarca és freqüent a totes les zones muntanyenques.

El podem conrear com ornamental pel seu agradable fullatge i el seu estètic port. Pot substituir perfectament el xiprer, tant com a arbre singular com en la formació de bardisses: és més resistent a la sequera i pràcticament no pateix plagues ni malalties. Es pot utilitzar també en les rocalles, com arbust central, o bé en testos de tamany mitjà per adornar patis, balcons o jardins.

Les baies o fruits s’han utilitzat en infús pres en dejú per depurar el cos. Aquestes mateixes boletes es masteguen per tal de previndre infeccions respiratòries o per llevar el mal alè. De la fusta s’obté un oli que s’ha fet servir per cicatritzar les ferides i per tractar afeccions cutànies com èczemes i psoriasis, i per eliminar cucs intestinals. En veterinària s’usa per guarir la sarna i altres malalties de la pell dels animals.

La reproducció ha de realitzar-se mitjançant les seues llavors. Cal agafar els fruits quan són madurs tenint cura que s’hi troben peus masculins a prop per tal que hi haja hagut pol·linització i fecundació de les flors femenines, que com ja hem dit es troben en arbres diferents dels mascles. Aquests fruits els posarem a macerar durant 10 o 12 dies fins que es facen blanets. Els posarem sobre un garbell i els hi aplicarem aigua a pressió per separar les llavors. Una vegada netes i seques aquestes llavors, les sembrarem quan vulgam. La germinació es retarda uns mesos i sempre es produeix en baixos percentatges.

HERBETA DE LA SANG (Lithospermum fruticosum)

Es tracta d’una humil planteta de no més de 3 pams d’alçada, de fulles petites i asproses. Les flors, de color blavenc o morat, són les més primerenques a la muntanya de cara a la primavera. La trobarem als matollars acarassolats i secs, amb freqüència vorejant els camins i sendes de muntanya, per tota la comarca i comarques veïnes. És bastant coneguda com planta remeiera, per a rebaixar i depurar la sang.

La plantarem en rocalles, marges de pedra o talussos secs i assolellats, o bé en testos i jardineres. Per reproduir-la, agafarem les llavors pel juny o juliol i les sembrarem en bona terra.