Les plantes que conreem a les nostres cases i jardins per tal de decorar i embellir s’anomenen genèricament plantes ornamentals. Aquesta capacitat embellidora pot ser aportada pel color i forma de les flors i les fulles, pel port general de l’arbust o arbre, o com és el cas que ens ocupa, per l’espectacularitat de la seua fructificació. Es tracta de tres espècies que presenten el seu màxim cromatisme durant l’hivern, d’altra banda l’estació més mancada de l’alegria del color.

ARBOCER Arbutus unedo

Es tracta d’un arbret de fulla sempre verda d’uns 3 a 4 metres d’alçada. Té les fulles coriàcies, semblants a les del llorer, però dentades, i les flors són blanquinoses. Els fruits són carnosos i rojos. A l’arbre podem trobar flors i fruits verds, grocs i rojos al mateix temps, ja que tarden un any a madurar. A la comarca el trobarem en barrancs frescos i humits, com el de Borró i la Falzia a Rótova, de l’Ull a Xeraco i al Circ de la Safor i els seus voltants.

És un arbret molt decoratiu, per la bellesa de les seues fulles, flors i fruits. Podem plantar-lo al jardí, hort o a casa, en una jardinera o test grandet. Les fulles s’utilitzen com antidiarreiques i per a les infeccions urinàries. Per reproduir-lo, hem d’agafar els fruits madurs, treure’n les llavors i sembrar-les i, en 30-40 dies començaran a germinar.

ESPINAL Crataegus monogyna

És un arbust caducifoli que s’alça 2 o 3 metres, de branques espinoses i amb nombroses flors blanques i aromàtiques que apareixen amb la primavera. A partir de la tardor i durant l’hivern, perd les fulles i roman acompanyat únicament per nombrosos fruits rojos, semblants a pometes menudes. El trobem, freqüent, en bona part de les nostres muntanyes, en les vores de boscos i riberes.

Cal utilitzar-lo als jardins en grupets de 3 o 4 exemplars, o bé per formar bardisses impenetrables en horts o jardins. Les flors, a més d’omplir-nos de goig en vore-les, també ens poden omplir de salut, doncs estan indicades en la hipertensió i hipotensió arterial i com a sedants suaus. És difícil de reproduir, però amb paciència és possible. S’han d’agafar els fruits, extreure’n les llavors, netejar-les, barrejar-les amb sorra humida i posar-les a la part baixa de la nevera durant 2 o 3 mesos. Una vegada fet això, les sembrarem, i poc a poc aniran germinant, sempre en baixos percentatges.

RUSC Ruscus aculeatus

També anomenat galzeran o cirer de Betlem, és un matoll de fulles minúscules: allò que semblen fulles són realment tiges modificades i aplanades. Els fruits, carnosos i rojos, apareixen enmig d’aquestes planes i fosques fulles durant l’hivern. Es cria a les parts més fresques, ombrívoles i humides de les nostres muntanyes, resultant més aviat, escàs. Al passeig de Gandia han estat plantats en ambdues vores, sota els plataners.

És una mata molt decorativa que utilitzarem en passejos, jardins o patis, preferiblement a l’ombra. El rizoma o part subterrània, és vasodilatador i s’usa contra les varius. Per reproduir-lo farem com amb l’espinal, però també mitjançant esqueixos o trossets posats a arrelar.