Aquelles persones que s’estimen les plantes, troben, de vegades, dificultats per mantindre verds alguns espais de la casa excessivament ombrius. En aquests casos solem plantar algunes espècies que toleren, més o manco, baixes intensitats lumíniques: hortènsies, aspidistres, cales, colocàsies, i poques més. Les falgueres són una bona solució per a aquests casos, i molts són els patis que compten amb unes mates d’aquests vegetals sense flor en els racons més foscos. A la nostra muntanya apareixen diferents espècies de falagueres, totes ben boniques, i que caldria utilitzar per tal d’embellir les nostres cases i jardins. Aquest ús de la nostra flora ens ajuda a conèixer-la i respectar-la. Vos propose el cultiu de 3 d’aquestes precioses plantes:

- El polipodi (Polypodium cambricum) és bastant fàcil de trobar en fissures de roques o entre les pedres dels marges, en llocs ombrívols i humits. És una espècie perenne, però renova les fulles cada any, les quals queden seques durant l’estiu. El rizoma (l’arrel) s’empra, en medicina popular, per a bronquitis, restrenyiments i parasitosis.

- La dauradella (Ceterach officinarum) és una petita falaguera que viu als clavills, roques, murs i marges. Resisteix ambients més càlids i fins i tot el sol directe. Les frondes (fulles ) s’utilitzen en afeccions hepàtiques i renals i també com expectorants.

- La falzia de pou (Adiantum capillus-veneris) es cria a llocs humits com pous, fonts, parets on regalima aigua, etc. Les frondes es recomanen per a bronquitis i faringitis.

Les falagueres, a diferencia de la majoria de plantes, no produeixen flors, i per tant, tampoc llavors. Per reproduir-se utilitzen les espores, que es troben en els anomenats esporangis (els puntets marrons del revers de les frondes). Nosaltres podem agafar aquestes frondes o fulles amb els esporangis madurs (amb 2 o 3 en tindrem prou) i els posarem a assecar sobre un paper durant una setmana. Després omplirem una safata o jardinera amb terra vegetal i sembrarem les espores que hauran caigut sobre el paper. A continuació cobrirem les espores i taparem la safata o jardinera amb un plàstic o vidre. Regarem sovint i protegirem dels rajos solars. En 4 o 5 setmanes haurem de trasplantar les plantetes per tal que tinguen més espai.

Les falagueres formen mates compostes de diversos frondes que ixen del terra, on es troben les arrels. Aquestes mates es poden dividir tantes vegades com vulguem, deixant un parell de fulles en cadascuna. Altres formen un rizoma gros, del qual broten diferents fulles. Podem també tallar aquests brots amb un ganivet i plantar-los en testos. Aquests sistemes de reproducció es duran a terme en l’època de descans de les plantes, açò és, durant l’hivern, i sempre abans que moguen la saba.