Com ja hem dit altres vegades en aquestes pàgines, una jardineria respectuosa amb el medi ha de fer un ús generalitzat de la flora pròpia, també anomenada autòctona. A les nostres  muntanyes, marjals, dunes, rius o barrancs trobarem un bon grapat de plantes que harmonitzen bellesa i rusticitat de manera excel·lent.

MARGALLÓ  (Chamaerops humilis)

S’anomena també palma o palma margallonera, i és un arbust que pot arribar a ésser un arbret de més de 5 m d’alçada. És l’única palmera autòctona d’Europa i viu en terrenys secs i assolellats, fins i tot els molt pobres i rocosos. Resisteix perfectament la proximitat a la mar i la salinitat. És freqüent a les muntanyes saforenques, on el trobarem recuperant-se de l’explotació secular, car no hem d’oblidar l’ús que se n’ha fet de les seues fulles per confeccionar cabassos, graneres, cistelles,etc.

Molt ornamental, el plantarem al jardí com arbre solitari o formant grups. Va molt bé en rocalles o prop de marges de pedra. Podem conrear-lo en jardineres en places, carrers, patis i terrasses. La reproducció és senzilla: només cal recollir els dàtils que maduren en la tardor, treure el pinyol i sembrar-lo. En 50-60 dies començaran a aparèixer les primeres palmeretes.

CEPELL, PETORRET   (Erica multiflora)

Arbust de fins metre i mig, fa vistoses flors rosades al llarg de tota la tardor. Es cria en vessants molt seques, sobre terrenys amb cal. A la comarca és molt abundant en totes les zones de muntanya.

Per la floració espectacular i per l’època en que es produeix aquesta, en la qual als jardins no hi ha gaire color, hauria de ser utilitzada més sovint. És útil sobretot en rocalles i zones molt seques, degradades i assolellades. Per reproduir-la, recollirem les flors seques en desembre o gener, les assecarem i extraurem les llavors mitjançant un suau fregament. Les sembrarem i recobrirem amb una mínima capa de sorra. La germinació, que serà escassa, començarà a partir dels 3 mesos.

ESPÍGOL DENTAT   (Lavandula dentata)

Conegut també com encens, és una mata molt ornamental  de flors de color porpra que apareixen al llarg de l’hivern. Viu en les muntanyes més properes a la mar i a la comarca el trobarem abundant al tossal del castell de Bairén de Gandia.

En jardineria, cal usar-lo en rocalles, racons aromàtics o zones seques, on donarà color durant els mesos més freds. Les espigues florals les recollirem durant els mesos d’estiu, les assecarem i extraurem les llavors tot fregant-les sobre un garbell o amb les mans. Sembrarem les llavors i les cobrirem amb un ditet de substrat o terra orgànica, i en 20 o 25 dies veurem aparèixer les primeres plantetes.