Jove (38 anys), format durant un parell d’anys a Anglaterra, decidit, afable, de veu agradable, i disposat a ser políticament incorrecte si això suposa defensar els interessos dels hotelers. Així és Luis Rodríguez, el nou representant de l’associació sectorial comarcal. Des de fa sis anys és director de l'hotel Tres Anclas, a la platja de Gandia, propietat de la seua família. És d’origen madrileny, cosa que, a més de combatre la “madrileñofobia”, tan de moda ara pel coronavirus, també li permet tindre una perspectiva menys localista del turisme de Gandia, un dels problemes endèmics entre representants polítics i del sector a la ciutat.

 

¿Per què va donar el pas per a ser el representant dels hotelers de la Safor?
-Bé, Vicente Frasquet ens va comunicar la seua decisió personal de no continuar, i com que jo havia estat secretari en la seua junta no era res alié a mi. M’abellia i pense que era un exercici de responsabilitat. En la directiva m’acompanyen Pablo del Castillo (secretari), Aida Berenguer i Nieves Torregrosa com a vicepresidentes, i María Martí continua sent tresorera. D’alguna manera estem representats tots els socis.
 

Imagine que aplicar les normes anticovid ha sigut difícil  per als hotels…
-Sí. Al principi, durant la “desescalada” hi havia una certa desorientació, però poc a poc ens hem adaptat. Hi havia departaments que estaven més acostumats a protocols exigents, com el servici d’habitacions. En uns altres hem hagut de fer un esforç, com per exemple assistir el buffet. Però ha anat molt bé. La prova és que este estiu a Gandia no hi ha hagut cap contagi de coronavirus en cap hotel dels nostres associats.
 

¿Tot açò els clients ho han comprés?
-Sí, la veritat és que, en termes generals, han col·laborat, hem tingut la seua complicitat.
 

¿S’ha salvat la temporada estival a Gandia, o ha sigut un desastre? ¿Com ho qualificaria?
-Hem estat oberts i hem treballat, però això no vol dir que ens haja anat bé. Hi ha hagut dies que ens hem mogut en un 30- 40% d’ocupació, i això no és rendible per a un hotel, sobretot de tamany menut o mitjà. Els preus han baixat entre un 15 i un 20%, segons les dates. La facturació ha caigut entre un 70– 80%. I la temporada s’ha acurtat. A Gandia portàvem uns quatre anys en què des de finals de juny fins a principis de setembre estàvem plens. Enguany la majoria d’apertures han sigut en juliol. Ara bé, hem tingut al turisme nacional, fidel com sempre a Gandia, i s’ha d’agrair.  
 

¿Quina repercusió ha tingut això en els llocs de treball?
-Evidentment, els hotels no hem necessitat a la mateixa quantitat de treballadors que en una temporada normal, calculem que este estiu hem deixat de contractar a un 40% de la plantilla habitual, per la baixa demanda. Per exemple, en el nostre hotel, el Tres Anclas, solem contractar a 135 treballadors, enguany hem tingut a 75. La majoria ens hem acollit als ERTO del Govern.
 

Davant del brot de Gandia en juliol, la Conselleria va tancar l’oci nocturn a la ciutat. La mesura després es va generalitzar per a tota la Comunitat Valenciana, però aquells dies Gandia va eixir en tots els telediaris. ¿Com va afectar?
-Va tindre un efecte molt negatiu, tant en reserves com en imatge. M’atreviria a dir que en eixos 15-20 dies es van perdre vora 2 milions d’euros entre tots els hotels. Van desaparéixer els pics d’ocupació que teníem en cap de setmana. I sembla que els mitjans de comunicació tenen una certa fixació amb Gandia, perquè hi havia altres destinacions de la competència que també tenien brots i no eixien tant en les notícies. Ara bé, una vegada que els turistes estaven ací, alguns que havien reservat dos o tres dies allargaren les seues vacances, perquè comprovaren que no era per a tant.
 

Este estiu també s’ha parlat de ‘madrileñofobia’, una suposada aversió cap als turistes procedents de Madrid, en tant que venien d’un dels focus de l’epidèmia. ¿Què li semblen estes actituds?
-Poc apropiades, el virus no entén de regions. El brot de Gandia vinculat a l’oci nocturn va ser d’un cas local, no importat.
 

El Govern de Gandia ha mantingut certes activitats culturals i d’oci este estiu a la platja, i algunes accions de promoció. ¿Com les valora?
-Pel que fa a la dinamització, ens agradaria que arribaren a tota la platja de Gandia, també a la part nord. Dit açò, crec que ha sigut un esforç important. D’altra banda, la millor manera en què les administracions, i en particular l’ajuntament, podrien ajudar-nos en esta crisi del coronavirus seria baixant-nos els impostos, especialment l’IBI.
 

¿Els empresaris locals del turisme haurien d’implicar-se en el finançament d’activitats de dinamització de la platja? Ho fan a Benidorm, per exemple.
-Benidorm té 140 hotels, Gandia en té 20, en xifres rodones. Per tant, hi ha una gran diferència de places, l’associació és més potent i té més recursos. D’altra banda, hi ha un consorci per a la promoció de la destinació que disposa de vora 1,5 milions d’euros cada any.
 

¿I no podria Gandia tindre un consorci semblant?
-Primer necessitem saber quina és la fulla de ruta, tindre una estratègia clara, i que es puga debatre en la Mesa del Turisme, que fa temps que no es convoca.
 

¿’La Morada’, tallar al trànsit el passeig marítim, ha sigut beneficiós, perjudicial, o indiferent?
-Trobe que enguany esta mesura s’ha entés per la situació del coronavirus, però crec que allargar-ho més enllà d’este estiu és un error. Trobe que no és comparable el centre històric amb el passeig marítim, perquè en este últim no hi ha un problema de saturació de persones, almenys durant 10 mesos a l’any.
 

Sembla que hi ha un projecte de construir un hotel en la Colònia Ducal. ¿Com veu l’assumpte?
-Que hi haja més hotels a Gandia sempre és possitiu per a tots.
 

¿Què suposarà l’aposta de Senator per Gandia amb un hotel de quatre estreles superior?
-Trobe que és una cadena seriosa i, com la resta que ja estan a la ciutat podem aprendre molt d’elles, tenen estàndards molt professionals, arriben a molta gent, tenen molta capacitat financera i ajuden a què Gandia siga més coneguda si cap.  
 

Supose que coneix el moviment de ‘las Kellys’, que denuncia la precarietat laboral de les cambreres d’hotel, les subcontractacions, malalties no reconegudes per la Seguretat Social... ¿Poden els hotels guanyar menys per a pagar millor?
-Als hotels de Gandia no tenim empreses subcontractades per a estes tasques, almenys entre els nostres associats. El conveni de neteja paga menys que el d’hostaleria. Dit açò, sóc partidari d’oferir unes condicions laborals dignes a les cambreres (i cambrers) d’habitacions. Hi ha un tema que ja no depén de nosaltres, que és el de les malalties professionals, però sí que seria de justícia que es poderen jubilar als 60 o als 61 anys.
 

¿Quines expectatives tenen per al pont d’octubre? ¿I per a la resta de festivitats de l’any, especialment cap d’any?
-El pont del Pilar arriba amb la majoria d’hotels tancats i amb el confinament perimetral de Madrid, per tant, no ens fem massa il·lusions. Respecte de cap d’any, també hi ha una incertesa enorme, perquè a vore qui s’arrisca a programar un “cotilló” veient com està el panorama, a més si està prohibit ballar... Estem a allò que diguen les autoritats sanitàries.  
 

Sembla que el Govern central està per recuperar l’Imserso. En la seua opinió, ¿baix quines premises hauria de tornar per a ser un programa segur des del punt de vista sanitari, i rendible per als hotelers?
-Els preus són tan baixos que perquè siga rendible l’Imserso els hotels necessitem molts cilents. L’alliberament de les dates no va ser una bona notícia per a Gandia, perquè la demanda pràcticament va desaparéixer, i ara li sumem el problema de la covid. Els hotels som entorns segurs, i crec que estem preparats per a acollir este tipus de turisme. Potser s’hauria de reformular i permetre que vinguen per lliure, en el seu cotxe particular.