Ha començat el curs a Gandia amb casos positius en treballadors de dos col·legis,  previs a l’entrada dels xiquets. Ha causat molta inquietud entre les famílies, però eixa podria ser la tònica del curs...

-Així és. Tant les administracions com els propis centres educatius han treballat de valent per a tindre a punt els plans de contingència, però no podem assegurar el risc zero, perquè estem en una pandèmia mundial, i hi ha variables que se’ns poden escapar. Hem començat un curs atípic i molt incert. Però li puc garantir, perquè he visitat tots els centres educatius, des de les ‘escoletes’ fins als de Secundària, que han extremat al màxim i amb rigor les mesures de prevenció. Quan hi haja un possitiu en un col·legi se’n farà càrrec automàticament Salut Pública, i tots haurem de seguir les seues instruccions. Salut Pública és la que marcarà en este curs tots els procediments, i la Conselleria d’Educació els executarà. Al mateix temps, les Regidories de Sanitat i Educació treballem conjuntament, amb una interlocució diària i contínua amb l’hospital comarcal.

¿Li preocupa l’estigmatització dels alumnes, o dels centres educatius on es donen casos de covid?

-No m’agradaria que arribàrem a eixe extrem, perquè seria injust. Tots els centres estan igual de preparats, i com deia abans, els contagis poden ser totalment fortuïts.

¿És partidària de la màxima transparència amb les dades sobre positius, tancament de classes...?

-Trobe que s’ha d’informar amb transparència i rapidesa, sempre mantenint la confidencialitat de les persones contagiades. Però si s’ha de tancar una classe, és normal que es comunique perquè afecta a la ciutadania, a la manera en què s’han d’organitzar les famílies...

¿Coincideix amb la recomanació que va fer la regidora de Sanitat de no portar als xiquets als parcs a jugar?

-És raonable. Els centres educatius han fet un esforç ingent per adaptar les instal·lacions, i ser espais segurs, però necessitem de la corresponsabilitat de les famílies. En la ‘nova normalitat’ hem de prendre precaucions en tots els àmbits de la nostra vida.

¿Les quarantenes podrien afectar al rendiment escolar?

-Això també està previst pel professorat i es tractarà de minimitzar, perquè no estem en la mateixa situació de març, quan l’educació hagué ser virtual fins a final de curs.

La matrícula en les ‘escoletes’ ha caigut lleugerament, en 52 xiquets, però no està malament, podria haver sigut pitjor…

-La veritat és que sí. És més, en xiquets de 0 a 1 anys hem augmentat en 10 respecte de l’any passat. Entenc la preocupació de les famílies, però insistisc en què les ‘escoletes’ són espais segurs. Vam fer test PCR als 61 treballadors de la xarxa, amb 72 hores d’antelació, i tots donaren negatiu.

¿Continuarà fent-se periòdicament test de PCR al personal de les ‘escoletes’?

-L’Ajuntament farà, com ha fet fins ara, tot el que faça falta per a garantir al màxim la seguretat. Hem de tindre en compte que el PCR és com una foto que reflecteix la situació en eixe moment.

¿Seria partidària que els col·legis tingueren un servei d’Infermeria?

-Sí, de fet estava en el programa electoral del Partit Socialista. Ara bé, hem de tindre clar que inclús abans de la pandèmia tots els col·legis tenen un centre de salut de referència, i una persona dins d’eixe ambulatori que actua d’enllaç i d’atenció a xiquets que tenen, per exemple, malalties cròniques. I a partir d’ara tots els centres han de tindre un «coordinador covid», tot i que no és sanitari, però la comunicació serà fluïda.

¿Cal una línia d’ajudes municipals per a compra de material d’escolar, sobretot per a famílies vulnerables, com proposa el PP?

-És que no és necessari, perquè el Departament de Serveis Socials ja valora estes casuístiques en les ajudes que atorga.

¿Confia en què el curs acabarà de manera presencial?

-Més que confiar, és un desig. L’ensenyament presencial és fonamental, perquè no sols és estudiar, també hi ha un component de socialització important. Precisament si els centres han planificat tant és perquè no saben com evolucionarà la pandèmia però sí que són conscients dels beneficis que aporta anar a classe.

Pel que fa a infraestructures educatives, ¿quin és, a grans trets, el grau d’execució del pla Edificant a Gandia?

-El pla Edificant no ha parat a Gandia, sols en les setmanes del confinament, però així i tot es van fer moltes gestions quan ens vam reincorporar. Pel que fa a l’IES Ausiàs March s’adjudicaran este mes i la previsió és que comencen en gener de 2021. En el projecte del nou CEIP Les Foies s’estan rebent les ofertes de les empreses, però encara no s’han obert pliques. Hi ha altres centres on en breu començaran obres de reforma i manteniment com el Tirant lo Blanc, o el CEE Enric Valor. I pel que fa al Mondúver, Veles e Vents, Sant Francesc de Borja, Joanot Martorell i Roís de Corella, està presentat el projecte però s’està supervisant pels tècnics, i arreplegant propostes dels equips directius.

¿Continuen en marxa els plans junt a FAES per a adaptar la FP de la comarca a les necessitats de les empreses?

-Sí, és un projecte que teníem quasi a punt, però la pandèmia ens l’ha demorat. Es diu «FP 2023» i tracta d’ajustar els programes formatius a les necessitats econòmiques de la comarca, en vistes també a eixe centre integrat que tindrà la ciutat aprovat per la Conselleria. Enguany hi ha 2.147 alumnes que estudiaran FP en els centres de Gandia, és un número considerable, i la xifra més elevada respecte d’altres cicles. Els perfils laborals són canviants, i malgrat l’atur que tenim hi ha llocs de treball que no es cobreixen per falta d’especialistes. Per tant, hem de corregir eixe fenòmen.

Pel que fa als Serveis Socials, ¿preveuen a Gandia una major demanda en els pròxims mesos?

-És de suposar perquè entrarem en una crisi econòmica forta. Sols s’ha de vore la destrucció d’ocupació que s’espera en el sector turístic i d’hostaleria. L’Ajuntament està fent un esforç pressupostari immens, ja des de l’estat d’alarma, com ens va indicar l’alcaldessa, perquè cap persona es quedara enrere. Tots els departaments municipals s’han bolcat a prioritzar els aspectes sanitaris i socials. Continuem coordinant-nos amb oenegés com Creu Roja, Cáritas o el menjador social. Optimitzem els recursos i treballem en equip. La prova és que a Gandia no hi hagut «cues de la fam». Durant la pandèmia l’Ajuntament va atendre a 5.000 famílies, i continuem detectant i cobrint les necessitats dels més vulnerables.