Juan Pablo Tur: 'La recuperació en V és impossible, la profunditat d’esta crisi encara no la coneixem'
Quan en març va esclatar l’epidèmia, Juan Pablo Tur, a president aleshores en funcions de la Federació d’Associacions d’Empresaris de la Safor (FAES) va ser un dels primers a comboiar als empresaris i gran part de la societat de la comarca per a comprar material sanitari de protecció, que en eixe moment escassejava. El passat 7 de juliol l’assemblea de FAES el va ratificar com a president, en sustitució de Miguel Todolí. Tot i que no veu massa raons per a l’optimisme, confia en què la Safor isca reforçada d’esta crisi, amb un nou paradigma productiu. Continua defensant la modernització dels polígons, les infraestructures pendents, sobretot en carreteres, i una reforma en els plans d’estudis de la Formació Professional orientada a la comarca.
![[Img #41325]](https://saforguia.com/upload/images/09_2020/3801_2.jpg)
¿Com està sent la tornada al treball en les empreses de la Safor?
-Està costant perquè les normatives són canviants, i no tenim unes directrius clares, però ja s’estan aplicant mesures des de la desescalada i per tant tenim una certa experiència. Moltes estan apostant per l’ús obligatori de la mascareta per als seus treballadors. Sabem que pot arribar a ser pesat, sobretot en determinades activitats físiques, però és el que toca ara i ho hem de fer per responsabilitat. Sobretot és molt important mantindre i assegurar la distància de seguretat entre treballadors.
¿És partidari de què empreses facen test PCR massius als seus treballadors? ¿Qui hauria de finançar-los?
-Tota mesura és benvinguda, però, per molt que vulga, l’empresa no pot reemplaçar una tasca que és responsabilitat de l’administració. El problema és que un negatiu en el test de PCR hui no et garanteix que a l’endemà et pugues contagiar del virus. Pel que fa al finançament, al remat, la Seguretat Social suposa una despesa per a les empreses, i entenem que s’ha de gestionar i finançar d’ahí.
¿Hi ha alguna empresa a la Safor que haja decidit reconvertir-se i oferir a algun producte o servici que ajude en la lluita contra la pandèmia?
-Sí, tenim alguns casos d’empreses que treballen amb injecció de plàstic que han oferit productes diferents com mampares de metacrilat o senyalètica. Però no ha sigut un fenòmen tan cridaner com el tèxtil d’Ontinyent, per exemple.
Supose que també haurà servit a unes altres com a revulsiu per a potenciar el comerç electrònic…
-Sí, però posar en marxa un ‘e-commerce’ no és tan fàcil, s’ha d’indexar tot el catàleg de productes, actualitzar la pàgina, la ‘web’ requereix un manteniment, atenció al client… Per tant, aquelles empreses que ja havien fet esta tasca abans de la pandèmia, i ja estavan en el mercat, o les que fa van nàixer com empresa digital, han tingut més terreny guanyat.
¿Fins a quint punt haurien de compensar les empreses als seus treballadors que facen teletreball?
-El teletreball hauria de ser molt més que fer a casa la mateixa faena que en l’empresa, sinó crear un entorn digital per a tota la plantilla. A partir d’ahí, és com si l’empresa tinguera xicotetes terminals en les cases, per tant sí que entec que ha de facilitar tots els dispositius necessaris, i ajudar en la despesa d’internet i telèfon. El problema és com valorar i quantificar este plus. Entenc que és complicat si es tenen xiquets o familiars al càrrec a casa, de fet en estos s’està comprovant que ha abaixat la productivitat. Una altra opció és requerir la presencialitat en l’oficina només uns dies determinats a la setmana. Cada empresa ha de valorar la millor opció.
Les administracions endureixen les restriccions, però sembla que ja s’ha oblidat de compensar o habilitar més línies d’ajudes…
-Eixe és el problema, cada limitació que ens imposen, i algunes estan sent dures per a l’hostaleria o l’oci nocturn, hauria d’estar acompanyada per indemnitzacions. No és fàcil, perquè suposem que les ajudes d’Europa arribaran amb condicions.
¿Els ERTE en la Safor per la crisi del coronavirus es convertiran en ERE o comiats definitius?
-Per desgràcia, en molts casos sí, si continuem amb les restriccions i sobretot si el model de negoci es basa en el contacte i les relacions socials. A moltes empreses els han dit de la nit al matí que allò que sempre estaven fet, està prohibit, o proscrit, i per tant ahí no hi ha capacitat de reinvenció. En la Comunitat Valenciana han tancat des de la pandèmia 11.000 empreses, i no descarte que un 15% d’elles siga de la Safor. I si no ho han fet ja ho faran en els pròxims mesos, a mesura que s’acaben les ajudes dels ERTE o les carències dels préstecs ICO. Els diners d’Europa han de servir per als ERTE.
¿Quan creu que recuperarem el favorable ritme inversor que portàvem a la Safor abans de la pandèmia?
-Jo crec que la recuperació en V és impossible. Els Governs tendeixen a ser optimistes, però la veritat és que s’ha quedat un panorama prou complicat per als pròxims mesos. A Espanya recuperar una caiguda del PIB de vora el 20% no serà fàcil. La profunditat d’esta crisi encara no la coneixem. Esta crisi canviarà la manera d’entendre l’economia, com ja va passar en 2008 amb la construcció. Per exemple, amb les reunions per videoconferència, que ja comencen a ser habituals.
¿Estan impulsant el PactSafor o altres instruments que milloren la formació a les persones aturades?
-Sí, en les èpoques de crisi les persones que no tenen feina han de formar-se i reconvertir-se, per a ser els primers que entren en la cadena productiva quan açò repunte.
¿Continua a Gandia la “fulla de ruta” per a millorar els polígons industrials, o s’ha paralitzat per la pandèmia?
-En principi sí. Sembla que l’Ivace va rectificar i ha recuperat la línia de subvenció per als polígons industrials. La Generalitat es va donar compte que millorant els servicis dels polígons també s’aconsegueix que les empreses siguen competitives.
¿Acabar Sanxo Llop hauria de continuar sent una prioritat?
-És un polígon estratègic, però és cert que hi ha un litigi de drets urbanístics molt complicat. La demanda de indemnització en els tribunals per part de l’antiga empresa urbanitzadora farà que difícilment es puguen reprendre les obres.
¿Cap a on ha d’enfocar-se FAES en els pròxims anys, en quant a les seues reivindicacions?
-Les reivindicacions en infraestructures continuen sent les mateixes, perquè malgrat l’alliberament de l’autopista seguim amb carències importants, com l’autovia de l’Olleria, el Tren de la Costa, la duplicació de la via del tren… Són essencials per a la Safor. Però també estem damunt de qüestions que es puguen complir a curt termini, com el tema dels polígons.
¿Continuen en marxa els plans per a adaptar la FP de la comarca a les necessitats de les empreses?
-Sí, perquè, malgrat l’atur que tenim, hi ha perfils professionals que ens costa trobar als sectors de la Safor, com per exemple soldador, programador informàtic, màrketing digital, o cuidadors, i també per a ajustar els programes d’estudis, perquè alguns estan desfasats de la realitat, i això és un problema per als qui s’incorporen al món laboral.
¿Hi haurà Premis FAES?
-Sí, encara no sabem exactament en quin format, però és just que les empreses tinguen un reconeixement, i més en un any com este. Estem estudiant si la gala serà presencial, virtual, o mixta però la convocatòria continua oberta.
![[Img #41325]](https://saforguia.com/upload/images/09_2020/3801_2.jpg)
¿Com està sent la tornada al treball en les empreses de la Safor?
-Està costant perquè les normatives són canviants, i no tenim unes directrius clares, però ja s’estan aplicant mesures des de la desescalada i per tant tenim una certa experiència. Moltes estan apostant per l’ús obligatori de la mascareta per als seus treballadors. Sabem que pot arribar a ser pesat, sobretot en determinades activitats físiques, però és el que toca ara i ho hem de fer per responsabilitat. Sobretot és molt important mantindre i assegurar la distància de seguretat entre treballadors.
¿És partidari de què empreses facen test PCR massius als seus treballadors? ¿Qui hauria de finançar-los?
-Tota mesura és benvinguda, però, per molt que vulga, l’empresa no pot reemplaçar una tasca que és responsabilitat de l’administració. El problema és que un negatiu en el test de PCR hui no et garanteix que a l’endemà et pugues contagiar del virus. Pel que fa al finançament, al remat, la Seguretat Social suposa una despesa per a les empreses, i entenem que s’ha de gestionar i finançar d’ahí.
¿Hi ha alguna empresa a la Safor que haja decidit reconvertir-se i oferir a algun producte o servici que ajude en la lluita contra la pandèmia?
-Sí, tenim alguns casos d’empreses que treballen amb injecció de plàstic que han oferit productes diferents com mampares de metacrilat o senyalètica. Però no ha sigut un fenòmen tan cridaner com el tèxtil d’Ontinyent, per exemple.
Supose que també haurà servit a unes altres com a revulsiu per a potenciar el comerç electrònic…
-Sí, però posar en marxa un ‘e-commerce’ no és tan fàcil, s’ha d’indexar tot el catàleg de productes, actualitzar la pàgina, la ‘web’ requereix un manteniment, atenció al client… Per tant, aquelles empreses que ja havien fet esta tasca abans de la pandèmia, i ja estavan en el mercat, o les que fa van nàixer com empresa digital, han tingut més terreny guanyat.
¿Fins a quint punt haurien de compensar les empreses als seus treballadors que facen teletreball?
-El teletreball hauria de ser molt més que fer a casa la mateixa faena que en l’empresa, sinó crear un entorn digital per a tota la plantilla. A partir d’ahí, és com si l’empresa tinguera xicotetes terminals en les cases, per tant sí que entec que ha de facilitar tots els dispositius necessaris, i ajudar en la despesa d’internet i telèfon. El problema és com valorar i quantificar este plus. Entenc que és complicat si es tenen xiquets o familiars al càrrec a casa, de fet en estos s’està comprovant que ha abaixat la productivitat. Una altra opció és requerir la presencialitat en l’oficina només uns dies determinats a la setmana. Cada empresa ha de valorar la millor opció.
Les administracions endureixen les restriccions, però sembla que ja s’ha oblidat de compensar o habilitar més línies d’ajudes…
-Eixe és el problema, cada limitació que ens imposen, i algunes estan sent dures per a l’hostaleria o l’oci nocturn, hauria d’estar acompanyada per indemnitzacions. No és fàcil, perquè suposem que les ajudes d’Europa arribaran amb condicions.
¿Els ERTE en la Safor per la crisi del coronavirus es convertiran en ERE o comiats definitius?
-Per desgràcia, en molts casos sí, si continuem amb les restriccions i sobretot si el model de negoci es basa en el contacte i les relacions socials. A moltes empreses els han dit de la nit al matí que allò que sempre estaven fet, està prohibit, o proscrit, i per tant ahí no hi ha capacitat de reinvenció. En la Comunitat Valenciana han tancat des de la pandèmia 11.000 empreses, i no descarte que un 15% d’elles siga de la Safor. I si no ho han fet ja ho faran en els pròxims mesos, a mesura que s’acaben les ajudes dels ERTE o les carències dels préstecs ICO. Els diners d’Europa han de servir per als ERTE.
¿Quan creu que recuperarem el favorable ritme inversor que portàvem a la Safor abans de la pandèmia?
-Jo crec que la recuperació en V és impossible. Els Governs tendeixen a ser optimistes, però la veritat és que s’ha quedat un panorama prou complicat per als pròxims mesos. A Espanya recuperar una caiguda del PIB de vora el 20% no serà fàcil. La profunditat d’esta crisi encara no la coneixem. Esta crisi canviarà la manera d’entendre l’economia, com ja va passar en 2008 amb la construcció. Per exemple, amb les reunions per videoconferència, que ja comencen a ser habituals.
¿Estan impulsant el PactSafor o altres instruments que milloren la formació a les persones aturades?
-Sí, en les èpoques de crisi les persones que no tenen feina han de formar-se i reconvertir-se, per a ser els primers que entren en la cadena productiva quan açò repunte.
¿Continua a Gandia la “fulla de ruta” per a millorar els polígons industrials, o s’ha paralitzat per la pandèmia?
-En principi sí. Sembla que l’Ivace va rectificar i ha recuperat la línia de subvenció per als polígons industrials. La Generalitat es va donar compte que millorant els servicis dels polígons també s’aconsegueix que les empreses siguen competitives.
¿Acabar Sanxo Llop hauria de continuar sent una prioritat?
-És un polígon estratègic, però és cert que hi ha un litigi de drets urbanístics molt complicat. La demanda de indemnització en els tribunals per part de l’antiga empresa urbanitzadora farà que difícilment es puguen reprendre les obres.
¿Cap a on ha d’enfocar-se FAES en els pròxims anys, en quant a les seues reivindicacions?
-Les reivindicacions en infraestructures continuen sent les mateixes, perquè malgrat l’alliberament de l’autopista seguim amb carències importants, com l’autovia de l’Olleria, el Tren de la Costa, la duplicació de la via del tren… Són essencials per a la Safor. Però també estem damunt de qüestions que es puguen complir a curt termini, com el tema dels polígons.
¿Continuen en marxa els plans per a adaptar la FP de la comarca a les necessitats de les empreses?
-Sí, perquè, malgrat l’atur que tenim, hi ha perfils professionals que ens costa trobar als sectors de la Safor, com per exemple soldador, programador informàtic, màrketing digital, o cuidadors, i també per a ajustar els programes d’estudis, perquè alguns estan desfasats de la realitat, i això és un problema per als qui s’incorporen al món laboral.
¿Hi haurà Premis FAES?
-Sí, encara no sabem exactament en quin format, però és just que les empreses tinguen un reconeixement, i més en un any com este. Estem estudiant si la gala serà presencial, virtual, o mixta però la convocatòria continua oberta.



























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.249