La terra cultivable està formada per matèria mineral i per matèria orgànica, a més d’aigua i gasos. La primera representa la part més important quantitativament (del 95 al 98%) i deriva directament del material original (roca mare), que marca la seua naturalesa física i química. La matèria orgànica del sòl representa al voltant d’un 5% en una bona terra d’hort, però d’ella depèn la fertilitat de la terra.

 Una terra fèrtil, sana i productiva és una terra rica en humus. L’humus és la clau de la fertilitat i és el resultat del procés de transformació de la matèria orgànica que va a parar al sòl (resta de collites, fems, etc.) per part dels organismes vius del sòl. Aquests éssers vius són principalment microorganismes com ara fongs, bacteris i actinomicets que descomponen i transformen la matèria orgànica, però també intervenen altres organismes com caragols, bavoses, nemàtodes, escarabats, àcars i sobretot llambrígols, que a més, transporten i mesclen el sòl i realitzen canals que milloren la permeabilitat a l’aire i a l’aigua.

 L’agricultura convencional ha oblidat en els darrers decennis la pràctica del femat i de l’aportació de materials orgànics al sòl i basa la fertilització dels camps a la mera aportació d’adobs minerals de síntesi, directament assimilables per les plantes. Això i l’aplicació d’altres tòxics com insecticides, fungicides i herbicides han anat malmetent la biologia dels sòls de manera tal que actualment moltes terres no són altra cosa que substrats minerals inerts.

 L’agricultura ecològica, en canvi, es basa en la idea central de que cal alimentar el sòl i no la planta. Un dels objectius principals és promoure els processos biològics del sòl a través d’aportacions de matèria orgànica, això vol dir que la planta conreada ha de rebre els nutrients de l’alliberament i mineralització natural mitjançant els organismes presents al sòl. El paper dels microorganismes en l’alimentació de les plantes és fonamental ja que converteixen nutrients no solubles en formes solubles directament assimilables per les plantes.

 Però, per a que aquest ecosistema anomenat sòl es mantinga, cal no utilitzar productes tòxics i sobretot emprar adobs orgànics que serviran d’aliment a la flora i fauna microbiana, i més tard, a les plantes. Aquests materials orgànics els podem trobar sota diferents formes:

· Fems. En trobarem de vaca, cavall, ovella, gallina, etc., però hauran de provindre d’animals criats ecològicament.

· Compost. Es tracta de fer fermentar restes de collites, restes de menjar casolà, les anomenades males herbes, etc. Ho podem fer fàcilment a casa, en un caixó o en compostadors que es comercialitzen ja preparats.

· Adobs verds. Consisteix en plantar diferents vegetals per desprès incorporar-los al sòl.

· Restes de podes. Tant de l’hort com del jardí, triturant-les prèviament i compostant-les o escampant-les per terra.

Qualsevol producte orgànic no tractat amb  tòxics: palla, algues, fulles caigudes, gespa segada...