Pren el relleu d’Eduardo Mahiques, que ha impulsat i consolidat nombrosos projectes en Cáritas de Gandia en els darrers anys.

-Sí, Eduardo ha marcat una etapa en Cáritas, oferint solucions als nous reptes que anaven plantejant-se, i augmentant els servicis que oferia l’entitat. Jo sabia que Cáritas feia un gran treball, però no és fins ara, en accedir al càrrec, que no he sigut conscient de la quantitat de programes que té. I tot es presta valorant a la persona com a tal, la seua integritat i dignitat, sense preguntar-li perquè ha vingut, per les seues creences o condicions. Ixa és, jo crec, la fase més important en esta casa, la de l’acollida. La persona que necessite els servicis de Cáritas ha de fer-ho sense avergonyir-se. Tots podem caure en estes situacions. La regidora de Benestar Social de Gandia, Carmen Fuster, que ha sigut companya meua en l’institut, em comentava que arran de la pandèmia l’ajuntament va descobrir que hi havia centenars de persones que no s’atrevien a acudir a cap Servici Social per vergonya. I això és el que volem evitar.

També és secretari de la Ciudad de la Esperanza (CIDES). ¿Quina és la missió d’esta entitat?

-El centre està a Aldaia, dirigit pel sacerdot Vicente Aparicio, i és un recurs més per a persones en risc d’exclussió social, especialment “sense sostre”, amb vivendes i una série d’instal·lacions comuns. En estos moments assisteix a vora 180 persones. M’han demanat que continue vinculat, tot i que entenen que no els podré dedicar tant de temps com abans.

Arriba a Cáritas en un moment molt difícil, on l’epidèmia del coronavirus no sols continua sinó que deixa una crisi econòmica i social sense precedents.

-Sí, en sóc conscient. Diuen que sis de cada 10 persones es quedaran en l’atur. Si no reben prestacions socials, hi haurà un grup considerable de persones que tindran un canvi radical en la seua vida. Vé una crisi molt important, i la clau estarà en la seua durada. Li done una xifra, Cáritas va destinar 60.000 euros en 2019 només en repartir aliments als més necessitats. Per això fem una crida a ser més solidaris que mai amb Cáritas. L’entitat té a unes 200 persones que fan habitualment donatius, però m’agradaria arribar a 800. Es pot donar qualsevol quantitat, amb només 10 euros al mes ja ens seria de gran ajuda. Això ens permetria ser més autonòms i tindre una major seguretat en els comptes, perquè actualment el 70% dels ingressos els obtenim via subvencions públiques. També m’agradaria que hi haguera més gent jove implicada en Cáritas.

¿Preveuen que en els pròxims mesos Gandia tinga més persones en risc d’exclusió, o sense llar, pel fet que hi haja més gent que vinga a la capital de la Safor en busca de millors oportunitats laborals o de recursos assistencials?

-És probable que això és produisca, però no sabria com quantificar-ho. També hem de tindre en compte l’ajuda als refugiats, especialment d’Amèrica llatina i el nord d’Àfrica. Però Cáritas ajuda a tots per igual, tant a la població local com als immigrants.

¿Com creu que valora la societat gandiana a Cáritas?

-Trobe que som apreciats. Però hem de tindre en compte que Cáritas funciona gràcies a les parròquies, si no existira l’Església, no estaríem ací. És la mà caritativa de l’Església catòlica, com he dit abans, sense excloure a ningú. Com diria l’humanista Lluís Vives, l’ajuda al pobre no pot ser per a sempre, sinó perquè vença el seu problema. I, d’altra banda, la persona ha de ser capaç de fer front a l’adversitat, tindre resiliència.

¿Quins reptes planteja el Centro Hogar Maria Teresa Marqués, l’edifici donat a Cáritas en el centre històric?

-A este centre estem derivant progressivament els servicis de centre de dia que s’estan fent en el CAI Sant Francesc de Borja, com per exemple repartiment d’alimentació o les dutxes. No obstant, la planta alta es podria condicionar per a estances temporals de fins a huit persones, perquè hi ha habitacions. Ens faltaria una cèdula d’habitabilitat, i finançament per a dur endavant el projecte, perquè hauria de tindre tècnics adscrits al càrrec. També ens agradaria posar un aula d’informàtica. FAES s’ha compromés a moblar i equipar les instal·lacions. Pensem que d’ací a un any podríem aconseguir-ho, potser es retarde per la pandèmia. Al mateix temps, el CAI, on conviuen unes 15 persones, continuarà la seua tasca.