Sábado, 18 de Julio de 2026

Text i foto: Josep Camacho
Martes, 25 de Agosto de 2020

José M. Navarro: 'És més segur fer-se la paella familiar de diumenge en un restaurant que a casa'

L’hostaleria també està veient-se afectada per la crisi del coronavirus. Ara bé, pel que fa a la temporada estival i en el cas dels establiments de costa depenents del turisme nacional, com els de la Safor, el sector ha pogut salvar els mobles. A diferència dels allotjaments turístics, que han estat al 50%, els visitants han omplit amb una certa normalitat les terrasses de bars, restaurants i cafeteries. La tardor i l’hivern, però, no pinten tan bé. Sobre la situació del sector parla en esta entrevista José Manuel Navarro. Aprofita també per anunciar que este serà el seu últim any com a representant dels hostalers.

[Img #40729]

 

¿En quin moment es troba el sector de l’hostaleria de la Safor per l’epidèmia?

-Treballem amb molta incertesa, vivim en la corda fluixa. L’obligació de fer quarantena tant als possitius com als contactes estrets pot provocar, per exemple, que es tanque un restaurant per una persona que potser és totalment aliena a l’establiment. El brot de Gandia de mitjans de juliol va afectar, però en agost el consum es va recuperar. Crec que no estem ni millor ni pitjos que altres zones d’Espanya, hem de conviure amb el virus i no hem d’abaixar la guàrdia.

 

El personal de sala també té un important risc de contagi. ¿Els clients tenen alguna consideració al respecte, saben comportar-se en este context de pandèmia?

-Trobe que el client d’ara no és el de fa uns mesos. Ja sap mantindre les mesures de seguretat. Sempre hi ha excepcions, però cada vegada hem d’exercir menys eixa tasca de “policia”.

 

¿Ha suposat algun problema la norma de no seure a més de 10 persones per taula?

-Trobe que no, perquè normalment no hi ha taules tan nombroses, se solen evitar els grans grups. Però quan els separem els clients ho comprenen perfectament. Sí que ha afectat la falta d’esdeveniments socials, com bodes, comunions, o càterings al sector de l’hostaleria que es dedica a això.

 

¿I la prohibició de fumar en la via pública si no es manté la distància de seguretat?

-Tampoc. El client, o s’aguanta les ganes de fumar, o s’allunya de l’establiment.

 

Treballar amb mascareta, desinfectar continuament… No deu ser fàcil, però és el que toca…

-Així és, de la mateixa manera que el client ha de ser responsable, nosaltres com a treballadors i empresaris també hem anat assumint eixos protocols i adaptant-nos a eixa manera de treballar. Es pateix sobretot en la cuina, amb la mascareta posada. Però açò és una cadena, hem de ser complir-ho tant en el treball com en la vida personal i amb la família, si no, no té sentit. Trobe que l’hostaleria és el més complidor amb les normes higièniques i de prevenció. Estem molt conscienciats perquè treballem de cara al públic.

 

[Img #40730]Aleshores, ¿per què eixa fixació amb l’hostaleria per part de les autoritats?

-Eixa és una pregunta que ens fem tots. No obstant, assumirem eixes normes sempre que siguen raonables i es demostre que serveixen per a reduir la xifra de contagis. De moment sembla que no són massa eficaces.

 

Han dut a terme una campanya en xarxes socials “Tingues cap”, on els hostalers han sigut protagonistes…

-Així és, ha tingut molt bona acollida, i va dirigida tant a l’empresari com al client, perquè les coses aniran bé, si tots ho fem bé.

 

Tal i com està el panorama i els brots familiars, potser siga més segur fer-se la paella del diumenge en un restaurant que una casa o una “caseta” de camp…

-Doncs jo diria que sí, perquè la majoria dels contagis són per reunions familiars. A casa ens relaxem més, però quan estes reunions es fan en un local hostaler, la gent compleix més les normes, està sempre asseguda en la taula…

 

¿Quin balanç fa de la temporada estival en la platja de Gandia, a uns dies de que comence el curs escolar i per tant baixe considerablement la faena? Els allotjaments han estat a un 50%, però a Gandia també hi ha molta segona residència i turisme nacional que ha eixit a sopar i dinar…

-Esta temporada no és comparable a l’anterior, però és cert que no ens podem queixar respecte d’altres sectors com l’allotjament. Malgrat el brot de juliol i el seu impacte mediàtic, hem trasmés la idea que Gandia és una destinació segura, fruit del treball de tots.

 

¿De què depén que els bars continuen oberts després de l’estiu?

-Els primers que notaran esta realitat seran els treballadors, perquè l’empresari necessitarà menys ma d’obra. Ara bé, l’èxit i la continuïtat d’un negoci dependrà del compliment de totes les mesures, d’higiene, desinfecció, distància social, aforaments… Això el client, que ja no vol locals massificats i es fixa en tot, acabarà valorant-ho.

 

Supose que han notat un increment del “take away” o “delivery”, així com l’augment del fenòmen dels “riders” a Gandia. ¿Ha servit això per a millorar la facturació en estos temps incerts?

-Bé, és una opció per al restaurant, però hem de tindre en compte que estes plataformes també cobren una comissió, que no és barata, per anunciar-te i dur-te comandes. No obstant, sí, estudiar fórmules de menjar per emportar és una manera d’eixir endavant, sobretot si en el futur tornen les restriccions i els confinaments… Per tant jo animaria a les empreses a que ho creen elles mateixes, en comptes de subcontractar el servici.

 

Els salaris en hostaleria continuen sent baixos, fins al punt que de vegades treballar de cambrer no permet una vida digna. Això se suma a casos d’explotació laboral i treball en negre, que sempre es donen. ¿Li preocupa a Destí Safor estes qüestions?

-Totalment. Des de l’associació sempre hem dit el mateix: els qui s’aprofiten dels treballadors no són empresaris, perquè en este sector, i més treballant de cara al públic, és fonamental que estiguen a gust i ben tractats en la faena, per a transmetre-ho al client.

 

¿Què aconselleria a un cambrer que s’haja quedat en l’atur per la crisi del coronavirus?

-Que continue formant-se, en altres disciplines que estan més demandades i on falta personal, com per exemple en la cuina, o especialitzant-se en atenció al client per a fer-se competitiu. Nosaltres col·laborem amb el CdT en cursos de formació, i l’empresari després ho valora a l’hora de contractar entre un o altre.

 

¿Quina era la filosofia quan van canviar d’Asemhtsa a Destí Safor? ¿Creu que la societat ha captat eixe missatge?

-Sobretot volíem posar en valor la gastronomia associada a la destinació, el turisme gastronòmic.

 

En novembre farà cinc anys en el càrrec. ¿S’imagina que seria així?

-La veritat és que no... Quan vaig entrar ni coneixia als polítics de l’Ajuntament. Trobe que en estos últims anys hem intentat remarcar el caràcter independent de l’associació, despolititzar-la, i així m’agradaria que continuara. Per la meua part posaré punt i final a esta etapa com a president de Destí Safor, abans que acabe l’any renovarem la junta directiva. Trobe que és millor la renovació, perquè quedar-se massa temps té el risc d’acomodar-se, i tenim a gent disposada a agafar el relleu.

 

Comentarios
Comentar esta noticia

Normas de participación

Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.

La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad

Normas de Participación

Política de privacidad

Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.60

Todavía no hay comentarios

Con tu cuenta registrada

Escribe tu correo y te enviaremos un enlace para que escribas una nueva contraseña.