¿Amb quines sensacions van eixir de la darrera reunió de la fundació, el passat 30 de juny?
-Bé, amb bona sintonia, esperançadores, perquè es va reprendre el contacte personal, i vam traslladar a les autoritats el treball realitzat en els darrers huit anys per a la conservació del temple. Tant l’alcaldessa, Diana Morant, com el diputat provincial, Vicent Mascarell, es van mostrar receptius i disposats a col·laborar. La fundació ha demanat una subvenció a la Generalitat per a la Porta de Santa Maria, en el marc de les ajudes a el patrimoni de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i una altra per a béns mobles, en concret, per a reparar la imatge de Sant Antoni de Pàdua. Esperem que estes sol·licituds arriben a bon terme, perquè són necessàries per al manteniment i l'esplendor de la Col·legiata.

Amb la crisi econòmica que deixarà l’epidèmia del coronavirus, ¿és el moment de demanar ajudes públiques per a la Seu?
-Pel que fa a les convocatòries de subvencions, estes ixen periòdicament, amb independència de la situació econòmica, per això pensem que sí s’havien de demanar. Però si hi ha despreniments de pedres, és lògic que s’ha d’actuar amb urgència. Si les administracions concedeixen ajudes per a la rehabilitació d’edificis, no entenem perquè no es pot fer el mateix amb la Seu.
 

¿Parlen d’inversions semblants a fa deu anys?
-El que demanem és que hi haja una continuïtat, un pla d’inversions plurianual. Aquella restauració va estar molt bé, però es va parar en sec, és més, sorgiren desperfectes que la Col·legiata ha hagut de reparar amb fons propis. Per posar un símil agrícola, no podem plantar un arbre i després oblidar-nos d’ell. Ací si volguérem estaríem tota la vida restaurant el fum de patrimoni que hi ha.  
 

Han comentat que determinats elements la restauració de fa 10 anys es va fer d’una manera deficient, i han dit també que han invertit 50.000 euros en esta dècada per a reparar alguns desperfectes. ¿En quins, exactament?
-La fundació entén que aquella restauració era prou millorable. Després s'han fet unes altres actuacions. La sagristia es va remodelar, fa tres o quatre anys no es podia ni passar de les humitats que hi havia. També es va actuar en la capella de Sant Martí, els òculs, o la part baixa del campanar. Però tot açò s’ha gestionat a través de la parròquia, perquè era més fàcil i ràpid obtindre els recursos que demanant ajudes públiques. No obstant, també hem redactat informes tècnics per a optar a subvencions més generals.

¿En quina situació es troba el campanar?
-Requereix una actuació integral de dalt a baix. Estem parlant d’un element que data d’abans del segle XIII, si contemplem la torre mudèjar. Necessitaria vora un milió d’euros.

¿I la capella de “cristall”?
-Pensem que no és ni funcional, i a més presenta goteres. És un afegit que no acaba de quadrar ni integrar-se en l’estètica del monument gòtic. A més, lamentem que per a la seua rehabilitació es destruira una escala del segle XVI.

¿S’esperaven que la declaració institucional presentada a instàncies del PP obtinguera la unanimitat del ple de Gandia, el passat 18 de juny?
-És que no hi ha una altra opció. La fundació és una institució civil i té un paper, que és el de reivindicar el monument, i involucrar a tota Gandia en l’estima per la Col·legiata, ja siga pel seu valor simbòlic, religiós, cultural, artístic o turístic. I una altra cosa és la propietat com a tal, la parròquia. És important deslligar les dos entitats, perquè són diferents. Hi ha part de l’Església representada en la fundació, però la fundació no és Església.

¿Han contemplat obtindre ingressos per a la restauració mitjançant el cobrament d’una entrada, bé per accedir al temple fora de l’horari litúrgic, o bé fer un projecte museogràfic?
-Ho hem estudiat, però no és massa viable. Si una persona paga per a entrar a un monument se li ha d’oferir una visita guiada o un plus, que en estos moments no tenim. Es podria fer un museu artístic o religiós, però no hi ha lloc dins de la Col·legiata, hauria de ser fora. A curt termini no ho valorem.

¿I el mecenatge empresarial?
-També s’ha intentat, però no ha quallat, i ara mateixa en esta situació econòmica no és el millor moment. I el marc legal actual tampoc afavoreixen estes inversions, és una assignatura pendent que hi ha Espanya.
 
Per acabar, ¿tenen alguna informació més sobre la suposada venda del retaule major al port de Marsella o a França?
-No, més enllà de les notícies aparegudes en premsa, però està perfectament documentat i ens considerem propietaris a tots els efectes, en cas que apareguera. La Guerra Civil va ser un periode molt fosc, i fer elucubracions sobre què va passar és delicat.