Als anys setanta del segle passat les joves generacions es van qüestionar un sistema de valors que no volien perpetuar sense sotmetre’l a crítica. Els anys del Josep Piera estudiant universitari a València especialment (1969-1974) estan marcats per estes actituds que definiran la seua persona i la seua activitat literària.

Este volum és un exercici de memòria i una crònica del que va viure i pensar l’autor aquells anys de formació; un procés iniciàtic fertilitzat per amics, amors, lectures i escriptors, davant la decisió íntima de desenvolupar al seu país una vida dedicada a la cultura, més en concret a la literatura. Uns temps, estos, que Piera recupera com una fantasia.