Día Martes, 02 de Junio de 2026
Día Martes, 30 de Junio de 2026
Hui ho necessitava com l'oxígen que respire. El soroll templat de la mar, les ones menudes trencant contra les pedres de "la platja Varadero" i el silenci interromput per les colles de xicons i xicones que ja no poden aguantar més estar tancats a casa i s'arrimen a buscar entre canyes de pescar la distracció de la conversa i el traguet de cervesa o de gintònic, que per això han vingut al Grau. Tots i totes tenim la necessitat de mirar la mar però més encara quan naixes a la costa i et cries amb pales i poals plens de sorra, amb bolquers plens de sorra i com no, records plens de sorra de la mar.
Hui, ho necessitava. Demanar una hamburguesa per emportar, agafar el cotxe, llevar la capota, percebre la llibertat entrant com a vent que bufa fort per quasi tots els racons de la meua sensibilitat i aparcar davant del passeig nou i front als tinglaos del port de la nostra benvolguda ciutat. La llum no s'ha apagat.
L'estampa és gratificant i encisadora. És un dels racons més reconeguts i recorreguts de la nostra geografia gandiana. Ara, que sembla que està recuperant-se la vida i l'activitat, també sembla que la por no escampa, la irresponsabilitat de propis i forasters ens acompanya i tot i que la gent que vol seguir vivint a mans plenes, tornem a passejar, sense mascaretes i sense memòria del que acabem de viure fa a penes unes setmanes. Tinc familiars, com molts i moltes també coneixeu, que per la seua condició de població d'alt risc, estan "reclutats" a casa des de mitjans de febrer.
I quan veig que hi ha gent (jove i no tan jove) que es pren a conya totes les mesures i prevencions que ens recomanen (cada vegada tinc més clar que en este país sols funcionem a base de garrot, sancions i multes) arreu de tota Espanya, m'entren uns suors fredolins que em provoquen a parts iguals d'impotència i pena. Encara no sabem el futur que ens espera, però crec que el "reconfinament" està més a prop del que pensem si no posem trellat a la nostra conducta individual i col·lectiva. Ens donen la punta del dit i ens agafem braç i tot.
L'esperança radica en la ciència i en trobar prompte una vacuna contra la COVID-19 (perquè contra l'estupidesa humana d'alguns/es poca esperança hi ha) i els seus efectes secundaris. Mentrestant, cal viure i aprendre a treballar, fer esport i gaudir de les nits d'estiu amb distància social i la mascareta dels nassos.
Espere que la "vertadera" nova normalitat arribe ben aviat. I ens permeta gaudir d'escoltar la mar i el soroll tranquil de l'aigua en constant moviment, sense por a viure, ni riure. Que amb por es viu i es riu a la meitat del podem i mereixem, alguns i algunes.
Escribe tu correo y te enviaremos un enlace para que escribas una nueva contraseña.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.30