Per si no hi haguera prou problemes, amb l’arribada de l’estiu s’estan trobant amb el dels ‘trastos’ vells, abandonats en ple carrer sense previ avís…    
-Sí, sol passar quan arriba la primavera o l’estiu, però sembla que ara han confluït diverses circumstàncies que han fet d’açò una “tempesta perfecta”. En primer lloc hem estat mes i mig de confinament en les cases, i tres mesos amb restriccions de mobilitat, i això ha demorat els plans d’alguns de fer reforma o neteja en les seues cases o en les segones residències. Per tant, amb la fi de l’estat d’alarma s’han produït estes accions. Però vull deixar clar que l’Ajuntament de Gandia no és una empresa de mudances. Els ciutadans sí que tenen a l’abast un servei gratuït de recollida de voluminosos que funciona molt bé, simplement cridant al telèfon 96 286 11 10.
 

I ja han aplicat algunes sancions…
-Sí. Les multes van de 350 a 750 euros, en aplicació de l’ordenança de convivència. Està funcionant també la col·laboració ciutadana, amb denúncies que són totalment anòmines. Cada vegada hi ha més gent que denúncia al veí, perquè és l’única manera d’acabar amb açò. Estos dies hem aplicat un parell de multes, una d’elles per abocaments de residus d’obra en una zona pròxima a la marjal.  

També es va actuar en l’exterior del xalet “okupat” en el carrer  Galícia encreuament amb Legazpi de la platja de Gandia.
-Sí, allà també van abandonar deixalles. Les vivendes “okupades” són un problema amb el qual els Ajuntaments tenim poc de marge de maniobra, perquè les ordenances no són prou. Cal una legislació més dura, en el Congrés dels Diputats. Moltes vegades s’instal·len “okupes” per ignorància del propietari, per exemple la Sareb. I mentre no hi ha denúncia, continua l’ocupació il·legal. És un problema greu, la veritat, i més si els “okupes” són incívics.  
 

Estan en marxa les obres de l’emissari submarí, front a la desembocadura del Serpis.
-Sí, és una actuació que es va declarar d’emergència i per tant es va poder gestionar durant l’estat d’alarma. Suposa una inversió de 800.000 euros finançada íntegrament per l’EPSAR. L’emissari tenia dos fuites “històriques”, que portaven molts anys sense reparar-se, i una tercera que es va ocasionar al gener amb el temporal “Glòria”.  S’ha de fer un espigó artificial, i des d’ahí arribar a la fuita. En el mes d’agost ha d’estar pràcticament finalitzat.  
 

La platja de Venècia també presenta problemes periòdics de contaminació per aigües fecals. ¿Quan se solucionaran?
-Venècia ha patit este problema després d’episodis de fortes pluges, les primeres de l’estiu, que ens obliga a tancar la platja uns dies fins que els nivells de bactèria E.Coli tornaven a estar dins dels paràmetres normals de salubritat. Açò s’acabarà amb una altra actuació que tenim en marxa que és el nou dipòsit de pluvials anti DSU en el Grau, que estarà, per a entendre’ns, darrere del camp de futbol Fort-Llopis. Este dipòsit dividirà les aigües brutes de les netes, les netes aniran riu abaix, i les brutes riu cap a dalt  fins a tornar a l’estació depuradora. Esta obra està pressupostada en un milió d’euros.
 

Molt a prop hi ha un nou “xiringuito” que li ha donat un altre aire a la platja de Venècia.  
-Cal matisar que la platja de Venècia l’administra l’Autoritat Portuària de València, i és l’organisme al qual es va adreçar un particular per a sol·licitar la instal·lació, per primera vegada, d’un “xiringuito”. Ixa és la raó per la qual este “xiringuito” té una imatge diferent als de les platges Nord i Marenys, que depenen de la Demarcació de Costes, i tampoc no s’ha subhastat perquè l’Ajuntament no té res a vore amb ell. El “xiringuito” de Marenys s’ha quedat sense adjudicar un estiu més.
 

El tancament al trànsit del passeig marítim i del centre històric també van comportar canvis en senyalètica. ¿S’ha pensat en un mobiliari urbà més digne, almenys per a la façana marítima, que no dóne eixa sensació de provisionalitat en una ciutat turística com Gandia?
-S’ha encomanat un nou mobiliari urbà per a la façana marítima, canviant partides pressupostàries. Però cal dir que la pandèmia va vindre de sobte, estes restriccions són precisament una conseqüència de la crisi de la covid, i el primer que vam fer va ser atendre l’emergència sanitària, econòmica i social. Per tant, jo demanaria un poc de paciència, perquè estes comandes no són com les d’Amazon, que al dia següent les tens a casa, i molts ajuntaments estan demanant tancaments semblants.
 

Des del temporal Glòria fins a la nova normalitat s’han dedicat moltes hores de treball en la platja de Gandia.  
-Efectivament. I vam treballar més apressa sobre la platja Nord perquè en Venècia i en Marenys el temporal “Glòria” ens van deixar milers de canyes arrossegades pel riu Serpis, que estem llevant però que costem moltíssim. A més, va passar que se li va adjudicar este treball a Tragsa a finals de febrer, va començar a treballar en març, i a la setmana es va declarar l’estat d’alarma. D’altra banda, l’1 de juliol es va acabar el periode de nidificació del corriol i ja podem fer neteja mecànica en les platges, per tant tot anirà més rodat. La voluntat del Govern és tindre-ho tot net fil per randa, però de vegades hem de fer front a les trabes administratives i circumstàncies excepcionals com esta epidèmia.

 

¿Continuen fent-se desinfeccions per a evitar el coronavirus?
-Sí, sí. Ara la neteja també és desinfecció, perquè tota l’aigua que es gasta ja té el clorhidrat (el tractament viricida) incorporat, i crec que això ja ha vingut per a quedar-se. Però, sí, s’estan repassat els llocs de màxima concurrència, i fent-se atomitzacions i el tractament manual en punts sensibles com per exemple els jocs infantils, els polsadors dels semàfors, els contenidors…
 

¿Alguna novetat pel que fa al Consorci de Residus?
-Dimecres passat vam tindre a Xàtiva una assemblea general, ja de manera presencial. Bàsicament continuen els projectes de les plantes d’Ayora i una altra a Bolbaite, i estem esperant la ubicació de les plantes de valoració i de bioresidus, que alguna d’elles aniria a la Safor. D’altra banda, els municipis estan introduïnt el contenidor marró de matèria orgànica. A Gandia volem començar pel centre històric, ja ho teníem previst, però va arribar la pandèmia.
 

Com a regidor delegat de la Setmana Santa, també voldria demanar-li  una reflexió al voltant del mandat de María José Martí, que acaba després de huit anys.
-Crec que María José ha fet una gran gestió al front de la Junta Major, li ha donat un aire de proximitat a la Setmana Santa. Passarà a la història per haver-se suspés la celebració en 2020 pel coronavirus, però no sols per això, sinó per la declaració d’Interés Turístic Nacional, la Trobada Diocesana… Moltes activitats. Si no passa res, li succeïrà Emili Ripoll, i té el repte de fer en 2021 una Setmana Santa, almenys normal, perquè en 2019 es va deslluir per la pluja i en 2020 es va cancelar pel coronavirus.  
 

Per cert, canviant de tema, acostuma a posar desenes d’imatges en el seu Facebook personal cada dia de les actuacions de les brigades municipals. ¿Per què?
-En primer lloc, no vull col·lapsar la web municipal, perquè el gabinet de premsa està per a altres coses. Però és una manera de comunicar les actuacions que fan les brigades, i acallar algunes veus de veïns que diuen que mai passen pel seu carrer.
 

Al marge de la gestió municipal, ¿què opina de la fusió dels clubs del futbol gandià?
-Si no fóra per la pandèmia jo crec que és la notícia de l’any. Gandia hauria de tindre sols tres grans clubs històrics, el Portuaris, el Beniopa i el CF Gandia. Jo crec que s’han donat compte tots que la unió fa la força, i vull donar l’enhorabona a tots els presidents que han fet possible este acord. El CF Gandia tindrà equips en totes les categories, m’agrada el primer equip que està fent en Preferent i a vore si arriben a Tercera o metes més altes.  
 

¿I com està vivint el futbol sense públic i la situació del València CF?
-El fútbol sense públic no m’agrada gens, és una pena, encara que siga mirant-ho per televisió. Però pitjor que vore els camps buits està el VAR, venia a solucionar problemes i n’ha creat més, sobretot en les jugades d’interpretació, que estan beneficiant al Madrid i al Barça. Pel que al València CF, crec que el problema d’esta temporada vé de lluny, és de gelosia entre la propietat i Marcelino. Han tornat a recórrer a Voro, però trobe que Voro no té “mimbres” per a reconduir la situació. Amb un tercer entrenador ja, els aficionats culpen al planter i a la propietat, i tenen raó, però trobe que Lim té més responsabilitat en tot açò.