¿La quarantena li ha sentat bé al medi natural de Gandia?

-Vam vore com alguns animals de muntanya s’acostaven a fites més baixes, davant l’escassa presència humana.Fa uns dies va criar una gavina en l’institut Ausiàs March, i del tema es va fer càrrec el Seprona, perquè suposava un risc tant per a la mare com per al pollet, que estaven en la rotonda. En el Serpis hem tingut una major presència d’ànecs, peixos i garses, no tant pel confinament sinó per haver-se mantingut el cabal d’aigua. La menor mobilitat també ha reduït la contaminació atmosfèrica.

Ha reobert el centre d’interpretació Parpalló-Borrell amb mascareta obligatòria. ¿Què tal estos primers dies?

-La veritat és que molt bé, continua havent un degoteig de persones interessades. L’Aula de la Natura no està oberta encara, estàvem remodelant l’exposició interior quan ens va pillar l’estat d’alarma. Calcule que la reobrirem d’ací a un mes. D’altra banda, estem fent les activitats de la Xivega’t, de natura activa, com excursions a la marjal. La novetat es que el Govern central obliga, a banda de prendre les mesures higièniques i de seguretat, a signar una declaració responsable per a acreditar que no es tenen els símptomes compatibles amb la covid. Les activitats s’estan omplint al poc de temps d’obrir el termini de sol·licitud, sembla que la gent té ganes de contacte amb la natura després de dos mesos tancats a casa. 

¿Com va el projecte ‘Marxuquera Verda’ i totes les ajudes que en el seu dia van rebre els afectats i el propi ajuntament?

-De les ajudes que ens vam donar encara falten per gastar-se 400.000 euros per a restauració ambiental. També tenim 15.000 euros de la Diputació per a netejar el Molló de la Creu. Però tots els treballs de neteja forestal els vam paralitzar per la crisi del coronavirus i no podran reprendre’s fins a després de l’estiu, perquè en esta època estan prohibits. Quant a la part urbana les zones verdes de les urbanitzacions estan quasi acabades. A més, s’està reconstruïnt el pont d’accés a la urbanització Montepino. En setembre també començarà la brigada de prevenció d’incendis que es va aprovar amb els pressupostos participatius, amb eixa partida inicial de 50.000 euros.

El sector pesquer continua maltret per la crisi del coronavirus. ¿De quina manera se’ls ha ajudat per part de l’Ajuntament?

-Durant l’estat d’alarma vam llançar una campanya en els mitjans de comunicació per a promocionar el seu consum. A més, hem reeditat el conveni per a netejar de meduses la platja, que hem augmentat en 5.000 euros, perquè puguen ixir més barques. Eixiran en cap de setmana a partir de finals de juny. Tot això se suma al conveni anual amb la Confraria de Pescadors, per valor de 20.000 euros. Hauríem de, en primer lloc, consumir més peix fresc, no tant congelat o preparat, i fixar-nos més en l’etiquetatge, per a comprar-lo de proximitat. Així estaríem ajudant a un sector que porta patint des de fa molts anys, i és una faena molt dura.

Continuen les obres de consolidació del Castell de Bairen. ¿En quina fase estan, aproximadament?

-Així és, és un gran projecte de consolidació i divulgació que estem fent entre dos àrees municipals, Urbanisme i Patrimoni. Té finançament de fons europeus FEDER, i això implica que hem de acabar i justificar els treballs abans d’este 2020. Entre altres actuacions s’ha fet una gran neteja de vegetació invasiva, que fins i tot sembla que el castell haja “crescut”, i consolidació d’estructures. Posarem panells en l’itinerari de pujada. Està quedant tot molt bé.

¿I la Nevera de Marxuquera?

-Nosaltres li diem “nevasca”, perquè en realitat no és una nevera, li falta el pou, i sembla que era una construcció de transició per a emmagatzemar el gel d’altres neveres, com puga ser la de Barx. No obstant, la gent li pot dir com vulga, durant molts anys s’ha conegut com a “morabit”. Les obres de restauració estan pràcticament acabades. Dins tindrà un xicotet centre d’interpretació sobre el paratge, la Cova de les Meravalles, que es veu des de l’edifici, i la vida rural en Marxuquera. També anem a millorar l’entorn, plantant més arbres d’ombra i autòctons de l’agricultura tradicional. Ara bé, no l’obrirem al públic fins a desembre. 

¿Fins a quan seran gratuïtes les visites al MAGa?

-Fins a setembre. Servirà també per a ajudar la campanya turística d’estiu. D’altra banda, tenim un projecte de modificar, de cara a novembre, la Sala de Dones per a posar més etapes històriques de la ciutat de Gandia, perquè no siga només la Prehistòria, i puga exhibir-se material de l’època ibera, romana o medieval.

La Fundació de la Col·legiata demana ajudes públiques per a reparar determinats desperfectes. ¿Fins a quin punt es pot implicar l’Ajuntament en estes inversions en plena crisi del coronavirus?

-Al Govern de Gandia li preocupa l’estat de la Col·legiata, perquè som conscients de l’indubtable valor patrimonial, artístic i sentimental que té. Ara bé, hem de diferenciar molt bé quan parlem de patrimoni privat i de públic. I no ho dic per generar una confrontació, el propietari de la Col·legiata és l’Església, no l’Ajuntament. I ens preocupa que hagen despreniments i desperfectes, però la obligació que estiga en bon estat és de la pròpia Col·legiata. La Fundació de la Col·legiata ha rebut ajudes públiques en altres èpoques, i pot presentar-se a les de l’1,5% Cultural del Ministeri, o les de Diputació i Conselleria. L’Ajuntament, a través del Departament d’Urbanisme, també els ha fet informes arran dels despreniments i temporals. Podem col·laborar de moltes maneres. Per tant, no veig correcte que isca l’abat, o la fundació, dient que l’Ajuntament no està del seu costat.  Alguns ho han interpretat com un atac contra l’Església, i no és així, en absolut.

En temps de covid molts apostaran per un turisme de natura, menys massificat. ¿Creu que els turistes de fora del territori valencià  saben que Gandia també té estos paratges i eixa oferta?

-Doncs trobre ho coneixen més els de fora que els gandians. No obstant, este estiu reeditarem iniciatives com “Platja-Natura”. En els darrers anys hem avançat molt per a donar a conéixer el nostre patrimoni natural, o activitats com l’observació d’aus i papallones, Sendes Urbanes, rutes a cavall… També hem acudit a les fires turístiques amb tota esta oferta.

¿Tem un allau de gent a la platja de l’Auir, precissament per esta tendència de buscar llocs menys massificats?

-És cert que hi ha esta tendència però trobe que el perfil d’usuari de l’Auir és diferent a la platja Nord, són públics que demanen serveis diferents, i esperem que no hi haja cap problema.