¿Com valora la primera setmana de funcionament del comerç i l’hostaleria en la fase 1 de la desescalada?
-Doncs, positivament. Al comerç no hi ha hagut cap incidència. A l’hostaleria, tret del primer dia, que es varen produir algunes aglomeracions inadequades en les terrasses d’algunes zones de la ciutat, que corregirem de forma immediata, la resta de dies ha tingut un desenvolupament raonable i, jo diria, més que acceptable.
 

¿Li va sorprendre l’apertura de tants comerços, per exemple, al carrer Major de Gandia?
-No, en el cas del comerç, no. Han sigut gairebé dos mesos sense activitat per a la majoria, i tots tenim moltes ganes de anar recuperant la normalitat, encara que siga una normalitat distinta. Per necessitat econòmica, però també per una qüestió emocional: necessitem seguir relacionant-nos, encara que siga respectant les distàncies: amb la família, els amics, els companys  o el veïnat de la feina...
En el cas de l’hostaleria ha sigut distint, hi ha molts hostalers que han preferit esperar a la fase 2 (al voltant del 50%), on hi poden utilitzar el 30% d’aforament interior.
 

¿Hi ha establiments hostalers que han demanat augmentar la llicència de terrassa des que conegueren la normativa d’esta desescalada?
-Més de 140 establiments han rebut la visita dels inspectors de comerç i la corresponent autorització provisional per a desplegar un nombre determinat de mòduls a la seua terrassa. Una vintena estan pendents de l’informe del Departament de Mobilitat. Són aquells casos en els quals l’única manera de cometre l’ampliació és ocupant sòl de la calçada, per tal de no restar espai al vianant. No queden sol·licituds pendents, per tant, s’atenen pràcticament al dia. Cal recordar, que l’Ordre ministerial 399/2020, que regula el nou marc per a les terrasses, va fixar la reducció del nombre de taules al 50% de les autoritzades per a l’any 2019, a més de fixar una distancia mínima de 2 metres entre taules. També ens va donar la possibilitat als Ajuntaments d’ampliar la superfície de les terrasses mantenint la mateixa proporció taules/superfície. Però en este cas si la superfície ha sigut llevada al vianant s’ha de reposar la superfície donada a la terrassa ampliada. Amb eixos criteris s’ha desenvolupat la llavor d’inspecció, fins i tot anticipant-nos a la sol·licitud. Això ha suposat un esforç enorme per al Departament de Comerç; però gràcies a eixe esforç i a la inestimable col·laboració de la Policia Local, vam poder tallar d’arrel el desordre del primer dia d’apertura i encarrilar perfectament el tema.
Continuem demanant als establiments que, si no han rebut la visita anticipada dels inspectors, cursen la sol·licitud a la web de l’Ajuntament, seguint el procediment habitual en aquests casos.
 

¿Creu que uns altres establiments s'esperaran a obrir a la fase 2?
-Sense dubte, sobretot en l’hostaleria, per les raons apuntades abans. En el cas del comerç, hi ha hagut un alt percentatge d’apertura, el 80%, que esperem es complete a la segona fase.
 

¿Hi ha hagut infraccions o sancions?  
-Per sort, no ha estat necessari. Només s’hi ha aplicat alguna sanció. A la bogeria del primer dia, després de l’actuació exprés de la inspecció de Comerç i de la Policia Local, el sector ha respost amb el sentit comú que va faltar eixa jornada inicial. És possible que continuen produint-se situacions irresponsables d’incompliment, però molt minoritàries i aïllades, que continuarà corregint amb celeritat la Policia.  Igualment, pel que fa a la ciutadania. I és que part de les incidències observades, no són derivades de l’incompliment dels nous protocols sanitaris de les terrasses, sinó per la conducta dels usuaris. No sé si per inconsciència o desconeixement, molts dels usuaris han confós aquest canvi positiu de fase, amb la fi de la crisi. I no és així; les mesures preventives han de seguir adoptant-se, amb més rigor si cap: mantindre la mascareta si no es pot complir la distància de seguretat, llavar-se freqüentment les mans... També a les terrasses. En breu organitzarem un acte informatiu a través de la plataforma ‘Webinar’ a tots els comerciants i els hostalers per tal d’aclarir-los dubtes en matèria de desinfecció i prevenció de locals, així com el conjunt de protocols sanitaris, incloent-hi les terrasses. Ja els informarem sobre la manera d’accedir-hi.
 

Urbalab Gandia ha tingut un paper destacat en este confinament i desescalada…
-Efectivament. Per una banda, hem seguit donant els cursos programats, però telemàticament. És el cas dels Tallers d’ocupació “Paisatges de Gandia” i el “Dispositiu d’Accés a l’Ocupació”, en el marc de l’Acord Territorial, que afecten a 37 i 30 persones respectivament, entre usuaris i tècnics. També seguim gestionant les ofertes d’ocupació, tot i que, desgraciadament, no són moltes.
Però, a més a més, han sigut essencials per a donar serveis diversos en plena crisi: Han configurat i mantingut el directori d’informació municipal al voltant de les mesures derivades de la crisis de la covid-19, tant pel que fa a la ciutadania com a empreses i autònoms. Elaborarem l’aplicació del servei a domicili o per comanda dels establiments oberts al públic durant el confinament; amb un gran èxit d’utilització, per cert. Vam llançar la setmana passada el nou “servei d’autoaprenentatge en línia”, un recurs formatiu adaptat a la situació actual i pensat per tal de millorar l’ocupabilitat, ajudar en l’accés a l’administració (per exemple com traure el DNI digital)  i, per últim presentarem el programa “Impulsa on line”, un curs telemàtic dirigit al comerç i l’hostaleria per tal d’impulsar els negocis a través d’internet. Serà el primer d’una sèrie, agrupats en l’espai “connecta on line”.  Tot es pot trobar en www.urbalabgandia.com. En definitiva, tot dirigit a accelerar el procés de transformació digital de la ciutadania i de les empreses, tan necessària en aquests moments.
 

¿Ha arribat la digitalització al xicotet comerç de Gandia, o encara li costa establir mecanismes de venda ‘on line’?
-Malauradament, d’una forma minoritària. Com s’ha demostrat en esta crisi la relació amb els clients, actuals i potencials, a través d’internet, és decisiva i necessària, ara, i més encara en el futur pròxim. Per això, des de l’àrea de Polítiques Econòmiques estem prioritzant totes les iniciatives que aposten per eixa acceleració de la digitalització. Les iniciatives esmentades abans són un bon exemple, però hi hauran moltes més. El teixit empresarial i la ciutadania poden estar ben tranquils, perquè l’Ajuntament els acompanyarà en eixe procés de transformació.
 

¿A quants establiments han calculat que beneficiaran les ajudes directes de 1.500 €?
-Es difícil saber-ho, per què la principal variable excloent no està definida: els establiments de Gandia que hagen cobrat la subvenció d’ajuda als autònoms de la Generalitat  estarien exclosos.  Podríem haver esperat a tindre la dada exacta de beneficiaris d’estes subvencions, però hem volgut acurtar terminis per a fer-les efectives al més aviat possible. No obstant això, confiem a tindre-les a finals d’este mes. L’objectiu d’estes subvencions és ajudar a totes i tots aquells que no han rebut eixa ajuda. Són els més necessitats. Per això, plantegem atorgar-la a tots els qui reuneixen els requisits. I per això diguem fins a 1.500 €, perquè repartirem el total dels dos milions entre els sol·licitants.
 

Les bases assenyalen que sols es poden beneficiar negocis oberts entre el 31-12-19 i el 14-03-20. ¿Creu que amb estes condicions esgotaran la partida de dos milions?
-La iniciativa va dirigida als sectors de comerç minorista, hostaleria i serveis i té tres condicionants bàsics: Tots els qui desenvolupen estes activitats en locals oberts al públic, amb un ús exclusiu comercial, que han estat obligats a tancar per la declaració de l’estat d’alarma i que no hagen cobrat una altra subvenció de l’Administració, concretament la ja esmentada de la Generalitat per a autònoms, de la qual esta és complementària. A més de l’obertura del negoci abans del 14-03-20, hi han altres requisits: sols poden cobrar-la autònoms i xicoteta empresa (una subvenció per local).  El local no pot tindre més de 400 metres quadrats (requisit no aplicable a gimnasos, botigues de mobles i electrodomèstics). I altres compromisos que s’exposen en les bases. Hem estat i seguirem publicitant totes eixes condicions, per tal que tot el món interessat puga conèixer-les. És publicarà en el BOP a finals de setmana o a principi de l’altra. A partir d’eixe moment, ja es podrà sol·licitar de forma telemàtica. El període de sol·licitud serà de 20 dies hàbils (gairebé un mes natural). Tota la informació al voltant de requisits, documents a aportar, procediment i canal per a poder fer la sol·licitud es publicitarà en els propers dies.
Sobre si la partida s’esgotarà, és una incògnita. Però nosaltres l’hem treta per a que siga utilitzada en la seua totalitat i pel màxim de gent possible, perquè pensem que pot servir d’ajuda per a reactivar els negocis i mantindre els llocs de treball. Si no s’esgotara, els sol·licitants que reuneixen les condicions exigides cobrarien l’import màxim de 1.500 € i destinaríem la quantitat no utilitzada a uns altres programes d’ajuda a la reactivació del comerç o d’altres sectors on l’Ajuntament tinga competències.
 

¿Creu que, malgrat totes les ajudes públiques i esforços, hi ha un risc seriós de tancament d’empreses a Gandia per esta crisi?
-Mentiria si diguera que no. Precisament, totes les mesures que estem aplicant van dirigides a minimitzar eixe risc. No volem que ningú es quede enrere. Sincerament, crec que si fem les coses com toca, amb prudència i amb tot el respecte cap a les normes de prevenció marcades per les autoritats sanitàries, i comencem a donar passos decidits en l’adaptació dels negocis a la nova realitat, la reacció del consumidor també anirà adaptant se, normalitzant-se. De fet, els pocs dies que porten obertes les botigues i l’hostaleria apunten en eixa direcció. I este també és el sentit de la campanya de sensibilització que hem encetat des del Departament de Comerç i que està tenint una gran acceptació en la ciutadania.  
 

¿Es podria recuperar l’activitat de Fira Mercat Gandia després de l’estiu?
-Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia. Però sí, contemplem el reinici de l’activitat. Amb totes les mesures i protocols de prevenció necessaris, és factible. En qualsevol dels casos, eixe escenari no el contemplem abans d'este mes d’octubre.
 

¿Què li sembla la pròrroga dels ERTO per força major fins el 30 de juny aprovada pel Govern central amb el suport dels agents socials? ¿Beneficiarà o perjudicarà a l’economia local?
-Pense que els ERTO són una bona eina de protecció del teixit productiu, tant empresarial com dels treballadors. En eixe sentit, la pròrroga ha de ser positiva. Una altra cosa és l’ús que es faça d’esta mesura. Però sí, crec que és positiva.