L’historiador Frederic Aparisi ha trobat un document datat el 10 de maig de 1362, pel qual el duc Alfons el Vell va transformar l’antic Raval de la Vila en un barri exclussivament per a musulmans. La troballa s’emmarca en un estudi més ampli sobre la història del Raval de Gandia a l’Edat Mitjana que ha portat a terme l’historiador gandià gràcies al qual ha pogut concretar el moment exacte de creació de la moreria.

Se sabia que el Raval tenia un origen cristià, ja que havia estat el primer barri extramurs de la vila erigit en la primera meitat del segle XIV, al sud del recinte emmurallat. I també sabíem que fou gràcies a la iniciativa del duc Alfons el Vell que el Raval fou transformat en una moreria.

Però ara, gràcies a esta investigació, podem precisar el moment exacte en què això es va produir, fins ara desconegut. En tractar-se d’un procés tan complex, el canvi de barri cristià a barri musulmà no es va produir en un sol dia, ni en unes poques setmanes. Amb tot, si cal triar una data exacta fundacional per a la moreria de Gandia, de la que el raval actual és hereu urbanístic, esta hauria de ser el 10 de maig, ja que fou en aquell dia de 1362 quan Alfons el Vell va dictar els establiments o lleis locals que haurien de regir la vida econòmica i social d’aquelles famílies musulmanes que vingueren a poblar la nova moreria. Així, doncs, cal destacar que el proper diumenge 10 de maig farà 658 anys d’este fet.

Les moreries eren barris exclusivament per a musulmans que se situaven als afores de les principals viles cristianes, sempre fora de les muralles. Els musulmans valencians vivien segregats en època foral, ja que no podien barrejar-se amb els cristians ni físicament –i per això vivien en barris separats– ni tampoc socialment, ja que no podien casar-se entre ells i es regien per lleis separades. Per descomptat, en el dia a dia era molt diferent i les relacions eren fluides.

Tant els senyors feudals com els governants locals de les viles cristianes estaven molt interessats en l’existència de moreries als seus termes, ja que així els cristians tenien disponible molt a prop una mà d’obra barata (els jornalers musulmans sempre rebien sous més baixos que els cristians) i els senyors cobraven més rendes del que produïen. D’ací l’interès perquè els musulmans romangueren segregats, i no perderen la seua condició d’explotats.

Artesans

Des del principi la nova moreria de Gandia va comptar amb una mesquita, una almàssera de cera, diversos obradors (tallers d’artesans), i també un forn per a coure el pa que no podem descartar que estiguera situat en el carrer que actualment encara porta este nom. La presència d’artesans a la moreria de Gandia fou molt important, cosa que la diferencia de la resta de moreries valencianes de la seua època.

La guerra dels Dos Peres (1356-1366), durant la qual les tropes castellanes van ocupar la vila de Gandia entre 1363 i 1364, va suposar un moment crític per a la consolidació del projecte. No obstant això, superat el conflicte diverses famílies musulmanes s’hi assentaren de nou. Al llarg del segle XV el Raval musulmà de Gandia experimentà un enorme creixement demogràfic, tot el contrari que la vila on la població cristiana va disminuir, convertint-se així en una de les principals moreries del país.

La investigació forma part d’un llibre sobre la història medieval de la Safor, que servirà d’homenatge al malaurat Vicent Olaso, historiador, poeta i arxiver. Este llibre, que coordina el també historiador i catedràtic de la Universitat de València Ferran Garcia-Oliver, deuria haver vist la llum però degut a les circumstàncies que vivim s’ha decidit ajornar la seua presentació a la tardor.

Frederic Aparisi Romero (Gandia, 1982) és doctor en Història medieval per la Universitat de València, i actualment és investigador postdoctoral ‘Juan de la Cierva’ a la Universitat de Lleida. A més d’historiador professional és membre del ‘Grup Harca’, especialitzat en la divulgació de la història medieval valenciana a través de llibres, les xarxes socials i els mitjans de comunicació.