Tot i que va guanyar les eleccions amb Compromís, el passat 15 de juny es va consagrar com alcalde per als pròxims dos anys i mig després de pactar amb el PSPV l’Alcaldia. ¿Per què van reeditar aquest pacte? 
–El pacte d’aquesta legislatura és diferent que el de la passada perquè hi ha una diferència substancial. La legislatura passada el PP va ser el partit més votat i, per tant, si no hi havia un pacte entre PSPV i Compromís, l’Alcaldia haguera sigut per al Partit Popular. Esta legislatura el canvi és substancial perquè Compromís guanyem les eleccions, som el partit més votat amb quatre regidors, ens segueix el PP amb quatre i els socialistes amb tres regidors. Llavors per tindre l’Alcaldia no ens feia falta a Compromís arribar a un pacte perquè, a no ser que socialistes i PP hagueren pactat, l’Alcaldia era nostra. Però enteníem que un govern en minoria no era el més positiu per al poble. Llavors vam sondejar la possibilitat d’un pacte en el qual el PSPV exigia ostentar l’Alcaldia un temps. Vam ser generosos.

Van apostar més per l’estabilitat del govern que per interessos partidistes.
–Així és. Com deia, perfectament haguérem pogut governar en solitari Compromís. Però vam entendre que no hauria sigut positiu per a Bellreguard perquè no és el mateix estar al govern que estar a l’oposició. Evidentment, una oposició de set regidors contra quatre no hauria sigut positiu ni per a nosaltres com a govern ni per al poble, sobretot. 

¿Quina valoració fa d’aquestos primers mesos?
–Hem començat a governar en la mateixa línia que veníem fent fins ara. Totes aquestes qüestions que toca consolidar aquesta legislatura com per exemple la municipalització de l’aigua potable, que és un dels temes més importants. Doncs tot això que veníem treballant des de la legislatura anterior, la intenció és consolidar-ho en aquesta. Així com per exemple les polítiques municipals que hem fet de participació ciutadana que vam encetar la legislatura passada amb una certa institucionalització. I com eixes moltes qüestions. Des de Compromís volem que Bellreguard torne a ser un referent cultural com ho va ser a finals dels anys ’70 i principis dels ’80. També estem treballant en la protecció del patrimoni. 

¿Com estan els comptes municipals? 
–Els comptes municipals estan sanejadíssims. Afortuna-dament, tenim una economia municipal molt sanejada. 

La borrasca Gloria va castigar de forma severa la platja de Bellreguard. Amb l’avaluació dels desperfectes, va proposar no reconstruir el passeig i “tornar a la natura el que és seu”. ¿Segueix opinant el mateix?
–A veure, jo exactament no vaig proposar no reconstruir el passeig, i menys el de Bellreguard. Però sóc alcalde de Bellreguard, òbviament. És a dir, jo el que vaig llançar és una reflexió de si en paga la pena, a la vista de les conseqüències i dels agreujaments en els efectes del canvi climàtic, i després de l’experiència que nosaltres tenim com a platja, invertir uns recursos que podríem invertir en qüestions més necessàries i que desapareixeran el que tarde en arribar el següent temporal. El que plantejava és si no cal ja prendre solucions amb trellat, perquè entenc que no podem estar contínuament fent pegats reparant allò que trenca cada temporal ja que, amb major o menor importància de danys, sempre ens afecta. Si ens compensa estar malbaratant eixos diners públics contínuament amb el cost que té, per exemple, cada aportació d’arena. L’última aportació d’arena es va fer l'abril de 2019, a les platges del sud del port de Gandia, i estan al voltant dels dos milions d’euros cada vegada. On hi és eixa arena i totes les aportacions anteriors? La meua reflexió era si ens compensa que contínuament estiguem així i no exigir solucions definitives, limitant-nos a reparar els danys i salvar la temporada turística i l'any que ve més. A més, la infraestructura pública que hi ha a la façana marítima, el que entenem per passeig marítim, no és competència nostra, és competència de la Demarcació de Costes en primer terme. I nosaltres hem de demanar autorització per qualsevol intervenció. Alguna solució definitiva se li haurà de donar, i si és a mitjà termini millor, llavors escoltem les veus expertes i executem les seues propostes.

¿És conscient del caràcter impopular de la seua reflexió?
–No sé si “impopular” és el qualificatiu més adient, perquè ha quedat palés que el debat calia i cal. I a Bellreguard en treballarem des del Laboratori d'Innovació Ciutadana creat per acord unànime del Consell de Participació Ciutadana.
Hi ha posicionaments contraris, sí, evidentment, però també a favor. En el meu perfil de Facebook hi és la reflexió que llance el 24 de gener i que es pot llegir tranquil·lament. Parle de revertir “els passeigs marítims” -en plural- a mode d'exemple si se vol, i de “tornar a la mar el que és seu” ja que la la majoria van ser construïts sobre les línies de defensa natural com són les motes. També havera pogut afegir la reversió d'infraestructures que ens afecten greument a les platges del sud, com l'ampliació de l'escollera del port de Gandia; o l'estat del nostres rius; o la canalització i soterrament de les nostres sèquies mare marjalenques sense preveure que estem parlant de zones inundables.
La meua reflexió no és “passeig sí” o “passeig no”. No és eixe el meu debat ni la meua reflexió. En tot cas, si ho volguérem limitar a eixe debat local, el que jo haguera proposat seria “quin tipus de passeig” ens cal. Perquè evidentment, el passeig que tenim no és sostenible, ni en termes mediambientals ni en termes econòmics. No hem construït amb la natura sinó contra la natura, i la natura sempre vol allò que és seu. I això és una evidència en el passeig marítim de Bellreguard o en el pantà de Beniarrés. Si qui té les competències i els mitjans no comença a treballar en la regeneració de les nostres platges potser malauradament el debat serà altre en un futur pròxim, perquè no ens oblidem que són un espai natural.

Les seues declaracions han despertat crítiques de tota mena, fins i tot del seu soci de govern. 
–Evidentment, jo m’esperava un altre tipus de suport, perquè estic plantejant que ens donen solucions amb trellat. Ells manifesten que “es desmarquen” de l'alcalde. El PP també. Com a partits polítics i com a grups municipals és molt legítim que cadascú tinga el seu posicionament. Ara bé, és fàcil posar-se del costat d’on et poden afavorir les crítiques; mentre que afrontar-les amb una realitat com és el malbaratament de diners públics amb mesures que s'han demostrat ineficaces una volta rere altra..., doncs en alguns sectors no són massa populars les meues reflexions, però el poble hi som totes i tots, i contribuents també.

Les primeres estimacions quantificaven en 580.000 euros la reconstrucció del passeig. No obstant, l’Estat i la Generalitat sufragaren gran part d’aquestes obres. 
–Independentment d’on vinguen els diners, en primera instància l’Ajuntament ja ens hem gastat 60.000 euros per desenrunar totes les escombraries que ens ha provocat la borrasca. Si ho pagarà la Generalitat Valenciana, l’Estat o la Unió Europea ha de vindre, i esperem que vinga el més prompte possible. Però no hem de desviar el punt de mira en esta qüestió, ja que som tots i totes les qui ho paguem, perquè eixos diners ixen de la butxaca de cada ciutadà i cada ciutadana. Per tant, que els diners vinguen d’una altra administració no vol dir que no ho paguem totes i tots.

Es compleixen dos mesos des de l’alliberament de l’AP-7. ¿Ha minvat el trànsit de vehicles en la N-332 que creua Bellreguard?
–Pel que respecta al tràfic pesat, la millora és més que evident. Eixe tipus de tràfic, què és el que més molesta, segons les dades del ministeri s’ha reduït en un 30%. Jo m’atreviria a dir que s’ha reduït prou més. Un gran nombre de vehicles pesats han deixat de passar pel mig del poble de Bellreguard. Evidentment, tenim trànsit perquè la N-332 és l’única via que ens comunica a tota la comarca de nord a sud. I la gent de la Safor es mou molt. Llavors, en eixe trànsit de turismes sí que es veu major fluïdesa però no pot desaparéixer perquè no tenim vies alternatives en unes condicions com la N-332.  

La defensa de la memòria històrica és un dels baluards del seu programa, amb la creació de l’Escola Democràtica 'Vicenta Seguí' com a proposta. ¿En què consisteix aquesta iniciativa?
-L’Escola Democràtica ‘Vicenta Seguí’ naix amb dos punts essencials. Per una banda, la formació per a la participació ciutadana. I, l’altra, la qüestió de memòria democràtica, perquè hem de dignificar la memòria de totes aquelles persones que han lluitat i lluiten per defensar els valors democràtics. Per tant, l’escola democràtica a la qual li hem posat el nom de la primera dona regidora de l'Ajuntament de Bellreguard, i única durant la Segona República, com és Vicenta Seguí, ho hem volgut fer en eixe doble sentit: de retre homenatge a una dona represaliada per les seues conviccions democràtiques i d’educar per a la llibertat i per a la defensa dels valors democràtics.

Les festes del poble de 2019 foren les primeres organitzades plenament per Compromís, iniciant un procés transformador de les festivitats. ¿Han pogut avaluar els resultats?
–La nostra intenció és eixa. Vam intentar posar en pràctica uns canvis per veure que allò que nosaltres veiem que no funcionava, podria funcionar. Unes coses han funcionat i unes altres no tant i, per tant, dintre d’eixa línia que volem seguir de canvi de model de les festes locals, anem a mantenir allò que pensem que ha funcionat i reestructurar allò que pensem que ha funcionat menys. Però, el que sí que tenim clar és que les festes locals han de ser per a totes i tots, i gaudides per totes les persones independentment de la seua implicació en els distints elements que conformen les festes locals.