Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, és encara hui un enigma inesgotable. Amb el pas del temps la música de Mozart va transformant el seu impacte emocional. “La seua música em va produir admiració quan era jove, desesperació de adult i pau en fer-me major”, deia Gioachino Rossini. Amb el seu Quartet amb piano nº1 va començar una nit desgranada amb cura d’artesà pel Worfel Ensemble (Worfel, diminutiu de Wolfgang) que venia directe des de Salzburg per a actuar a la Casa de cultura. A. Piazolla, amb el seu deliciós tango “hivern porteny” posava el contrapunt estilístic amb els seus ritmes a una nit marcadament germànica. 

En la segon part mentre gaudíem de J. Brahms el temps semblava aturar-se. Brahms és un forat negre que arrossega el temps. Escoltant el Quartet amb piano nº3 el temps s’endinsa en un altra dimensió -ara sonora-, i el discurs musical sembla amplificar-se per deixar pas a tota la energia contrapuntística que atresora. Les melodies flueixen superposades, creen espais infinits, mentre el temps s’esvaïx. La interpretació del Worfel Ensemble (quartet amb piano) va ser tota una lliçó d’amor per la música, de cura per la tradició i de bon fer, que ens va regalar una interpretació càlida i ens va acostar un poc més Salzburg a la Safor.

Per al proper 6 de març i amb motiu del Concert de la Dona ens visita a Gandia un del més prestigiosos grups europeus, el Trio Arthur Grumiaux (Bèlgica). ¡En directe a Gandia!