'Glòria' i el debat sobre l'urbanisme en el litoral
Editorial.
La borrasca ‘Gloria’ es va passejar per terres valencianes unes 48 hores, però quinze dies després continuem recordant-nos-en d’ella. Els municipis ja han fet càlculs dels danys i les brigades municipals no paren de treballar, amb la intenció de què les platges estiguen a punt almenys per a Setmana Santa, que suposa la prova de foc per a la temporada turística.
La destrossa de 'Glòria' ha sigut tan frustrant que ha reobert del debat sobre el model urbanístic del litoral, i especialment si els passejos marítims afectats s’han de reconstruir, o pel contrari propiciar unes altres mesures que eviten la regressió de la costa, com els cordons dunars, dics de contenció o fins i tot malles geotextils en el fons de la mar. A la comarca, Oliva és un exemple de respecte a la barrera natural, i per això la setmana passada el vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, va triar la seua platja per a reclamar des d’allà un nou paradigma davant del canvi climàtic i dels efectes cada vegada més devastadors que tenen els temporals al Mediterrani.
En este punt, l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, ha sigut un dels més convençuts a l’hora d’expressar que ell seria partidari de llevar el passeig marítim de la seua localitat i canviar el formigó per arena, unes paraules que han tingut ressó fins i tot en mitjans de comunicació estatals.
Decisions com estes precisen d’un ampli consens. No cal oblidar que al territori valencià, i especialment a la Safor, cada temporada «venem» la nostra costa als turistes, un dels principals sectors d’activitat econòmica. També es cert, però, que els visitants estan cada vegada més sensibilitzats amb el medi ambient, i demanen platges més naturals i sostenibles per a passar les seues vacances.
Els sistemes dunars són les millors proteccions contra els temporals, i els rius han d’estar lliures d'obstacles per a aportar sediments, això fa anys que ho sabem. La qüestió és, ¿es pot acabar amb tots els passejos marítims? Sembla difícil. Una cosa sí està clara: amb els diners de les desenes de trasvasaments d’arena ineficaços ja es podria haver trobat una solució definitiva. Si 'Glòria' ens serveix per a arribar a esta mínima conclusió, ja ens podem donar per satisfets.
La borrasca ‘Gloria’ es va passejar per terres valencianes unes 48 hores, però quinze dies després continuem recordant-nos-en d’ella. Els municipis ja han fet càlculs dels danys i les brigades municipals no paren de treballar, amb la intenció de què les platges estiguen a punt almenys per a Setmana Santa, que suposa la prova de foc per a la temporada turística.
La destrossa de 'Glòria' ha sigut tan frustrant que ha reobert del debat sobre el model urbanístic del litoral, i especialment si els passejos marítims afectats s’han de reconstruir, o pel contrari propiciar unes altres mesures que eviten la regressió de la costa, com els cordons dunars, dics de contenció o fins i tot malles geotextils en el fons de la mar. A la comarca, Oliva és un exemple de respecte a la barrera natural, i per això la setmana passada el vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, va triar la seua platja per a reclamar des d’allà un nou paradigma davant del canvi climàtic i dels efectes cada vegada més devastadors que tenen els temporals al Mediterrani.
En este punt, l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, ha sigut un dels més convençuts a l’hora d’expressar que ell seria partidari de llevar el passeig marítim de la seua localitat i canviar el formigó per arena, unes paraules que han tingut ressó fins i tot en mitjans de comunicació estatals.
Decisions com estes precisen d’un ampli consens. No cal oblidar que al territori valencià, i especialment a la Safor, cada temporada «venem» la nostra costa als turistes, un dels principals sectors d’activitat econòmica. També es cert, però, que els visitants estan cada vegada més sensibilitzats amb el medi ambient, i demanen platges més naturals i sostenibles per a passar les seues vacances.
Els sistemes dunars són les millors proteccions contra els temporals, i els rius han d’estar lliures d'obstacles per a aportar sediments, això fa anys que ho sabem. La qüestió és, ¿es pot acabar amb tots els passejos marítims? Sembla difícil. Una cosa sí està clara: amb els diners de les desenes de trasvasaments d’arena ineficaços ja es podria haver trobat una solució definitiva. Si 'Glòria' ens serveix per a arribar a esta mínima conclusió, ja ens podem donar per satisfets.



























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.217.113