Com hem dit altres vegades, els productes de l’agricultura ecològica són més nutritius i més saludables que els produïts per la agricultura convencional industrialitzada, però els aliments silvestres ho són encara més, pel fet d’haver crescut al ritme de la naturalesa i estar lliures de qualsevol tipus de tractament.

Tot i la uniformització progressiva en l’alimentació ocorreguda en les darreres dècades, les plantes silvestres s’han continuat utilitzant en moltes cultures agrícoles. Han estat un recurs molt important en períodes d’escassetat estacional d’aliments o bé en èpoques determinades, produïts per collites dolentes o per conflictes armats.

Altra de les raons per la continuïtat en l’ús de les plantes silvestres és per la relació amb la salut que tradicionalment els han atribuït. La ciència actual ha anat confirmant aquests fets i, així, s’ha comprovat que la majoria d’espècies silvestres contenen substàncies saludables, com ara vitamines i altres antioxidants, fibra, minerals i àcids grassos essencials en quantitat superior a la de les plantes conreades.

Ara que les tendències de l’alimentació sana tenen en compte la qualitat dels aliments, les plantes silvestres mengívoles són productes amb la garantia de no haver estat tractats i per la seua diversitat i concentració en nutrients són el complement ideal per a la nostra dieta.

Amb l’aparició de l’agricultura, la relació de l’ésser humà amb les plantes ha anat minvant de manera continuada. Poc a poc s’ha anat reduint la diversitat de plantes que ens serveixen d’aliment i només són capaços de conrear unes poques desenes d’espècies. Malgrat açò, la relació amb la natura s’ha mantingut durant segles i ha estat en el darrer segle que s’està perdent molt ràpidament els coneixements populars sobre moltes espècies silvestres que han fet servir els nostres avantpassats. Cada vegada més, es va perdent el coneixement tradicional al voltant de l’ús de moltes plantes que es poden emprar com a medicinals, tèxtils o aliments. Els processos de transmissió oral han quedat interromputs, perdent-se bona part de la saviesa popular.

Per això, cal que les noves generacions recuperen aquest patrimoni cultural i natural. Resulta necessari, per això, treballar des de l’educació per tal que aquests aspectes de l’etnobotànica i de la història més propera no desapareguen per sempre.

Tot i això, durant els darrers anys s’ha anat gestant un creixent interès per la nostra ruralia i per tornar a crear lligams amb la natura més propera. Són nombrosíssims els centres excursionistes i associacions ecologistes així com les activitats de descoberta de flora, fauna, paisatge, tradicions rurals, etnologia, alimentació saludable i altres que s’organitzen cada vegada més sovint.

Altra de les raons del creixent interès al voltant de les plantes silvestres és perquè són, sense dubte, fons de nous aromes, sabors, textures i colors. Tant és així que des de fa temps alguns xefs importants d’avantguarda han apostat per aquests vegetals per experimentar, diversificar i donar un toc d’originalitat i autenticitat als seus plats. Es tracta de fusionar la botànica amb la cuina, mesclar també la tradició i el menjar més exquisit.

Segons el lloc i la meteorologia es pot començar a recollir herbes a partir de les primeres pluges de tardor. En general, al llarg de la tardor i de tot l’hivern trobarem el gruix important d’espècies que es poden recol·lectar . Cal tindre en compte que els anys més secs algunes plantes seran escasses i la resta tindrà tendència a pujar-se’n a flor en poc temps.

Al llarg de la primavera i l’estiu la major part de les herbes ja han granat i no ens seran útils, però trobarem espècies pròpies d’aquestes dates com els blets, les verdolagues i altres.

Per tot això convidem a aprofitar aquests darrers mesos de l’hivern per a passejar pels nostres camps i muntanyes per tal de recollir algunes de les nostres preuades plantes silvestre i continuar així el tradicional costum de cuinar magnífics pastissets de verdura, coques de tot tipus, sopes, arrossos amb verdures i moltíssim altres plats saludables i tradicionals.